Amada Santos Sánchez. Dones Llibertàries
Les dones, a més de la seva aportació al sosteniment de la vida, com a mares i cuidadores, han realitzat una important tasca en el desenvolupament polític, científic, social i econòmic que, la història —escrita pels homes— ha invisibilitzat.
Des del feminisme a les seves pluralitats, es té clar que encara queda molt per fer i canviar, i encara que s’hagi avançat obrint camins de llibertat i igualtat, encara no hi ha un equilibri real. Però el que síque s’ha aconseguit és la ferma voluntat de les dones de no permetre ni tolerar no formar part de la història per dret propi. Tampoc no estan disposades a acceptar que s’expliqui la història a través d’un relat androcèntric on el protagonista és l’home. Les Dones Llibertàries ja denunciem moltes vegades com s’ha tergiversat la informació històrica i s’hi ha amagat la presència de les dones, per la qual cosa exigim formar part de la memòria en tota la seva diversitat, i ens comprometem a fer un seguiment exhaustiu i de resistència, per no deixar-necap a fora.
Cal ressaltar que, especialment en els darrers dos segles, s’han aconseguit avenços significatius a través de l’empremta que han deixat algunes dones importants a la Història. Dones que amb la seva saviesa i coratge, van trencar cadenes imposades pel patriarcat més ferotge i que amb el seu compromís i acció van començar a canviar el món, transmetent i contribuint des del pensament feminista a obrir camins cap a la igualtat i Drets Humans per a totes.
Uns dels objectius de Dones Llibertàries és traslladar del fons a la superfície totes les dones que el patriarcat ha ignorat i no li ha atorgat el lloc que li correspon a la història.
Any Balbina Pi i Sanllehy (50 anys Juliol 2023)
El Juliol del passat 2023 es van commemorar els cinquanta anys de la mort de Balbina Pi i Sanllehy (Sant Boi de Llobregat, 20 de setembre 1896 – Perpinyà 24 de Julio 1973).
L’Institut Català de les Dones i el Departament d’Igualtat i Feminismes impulsen la divulgació de la trajectòria de Balbina Pi i Sanllehy amb actes de reconeixement a la seva figura i la seva obra. Es desenvolupen diferents eixos, els que ella mateixa desenvolupa al llarg de la seva vida, com a treballadora tèxtil anarcosindicalista i feminista.
L’acte de presentació va ser presidit per Merixell Benedi Altes, presidenta de l’ICD, ambIsabel Segura Soriano, comissària de l´Any de Balbina Pi i Sanllehy, i Roser Pineda Casademont en representació del col·lectiu Dones Llibertàries.
Es van crear exposicions itinerants al llarg de l’any 2023 i durant l’any 2024, amb la finalitat de posar en valor la figura de Balbina Pi en aquest 50è aniversari de la seva mort. Totes les exposicions i presentacions van ser i segueixen sent elaborades per Isabel Segura Soriano, comissària de l´any Balbina Pi Sanllehy; Roser Pineda Casademont, il·lustradora; i Emma Termes, dissenyadora gràfica.
Actes de presentació
Entre les diverses presentacions en destaquem dues on l’Anarcofeminisme ha tingut una gran presència.
Una va ser a Menorca el passat setembre de 2023, en el marc d’una de les trobades estatals de Dones Llibertàries, on Isabel Segura i Roser Pineda ens van fer el regal de presentar-nos una de les nostres, Balbina Pi i Sanllehy. Va ser un descobriment general: molt poques llibertàries coneixíem aquesta dona importantíssima. Va ser una Jornada de treball realment màgica, i des d’aquell moment i amb tota la nostra admiració i afecte forma part de la Genealogia anarcosindicalista ianarcofeminista.
Un altre dels actes emotius va ser el juny passat (2024) a l’antiga capella de la UB amb l’exposició de les il·lustracions de Roser Pineda i la presentació de Balbina Pi per part d’Isabel Segura, i la participació de dones de diferents espais: CNT, La Sal, ICD, i la nostra Secretària General de CGT Catalunya, Montse Sánchez.
En aquest acte la Isabel Segura ens va explicar que «des de mitjans del segle XIX Balbina formava part del 80% de la mà d’obra femenina al sector tèxtil i es va mobilitzar per la participació de les dones als sindicats». Segura també va posar en valor l’acció vital de la Balbina, que «volia transformar la societat reivindicant el dret a la vida».
Roser Pineda Casademont, del col·lectiu Dones Llibertàries, també va reivindicar la importància de la memòria i de la genealogia femenina, explicant que «Balbina va ser una revolucionària que ha contribuït a explicar la presència de les dones al llarg de la història; les dones hem estat a tot arreu i per això és imprescindible trobar les dones referents i mirar-les des d´un altre punt de vista».
Pinzellades de la seva vida
Nascuda a Sant Boi de Llobregat el 1896, Balbina Pi va ser una dirigent anarcosindicalista i feminista catalana i actriu amateur de teatre.
Arriba a Sabadell cap a l’any 1900, quan tenia quatre anys i la seva mare enviudà. Treballa en diferents empreses, primer de filadora i després ja com a teixidora, i el 1917 esdevindrà delegada de la Federació Local de Sindicats de la CNT.
Dona molt activa i propagandista dels drets dels obrers —sobretot de les dones treballadores— i per la justícia social, feia mítings amb les companyes de fàbrica de Sabadell i altres destacats companyes i companys del sindicat anarcosindicalista: Àngel Pestanya, Joan Peiró, les germanes Encarnació i Roser Dulcet i Lola Ferrer entre d’altres.
Va ser companya del sindicalista alcoià, també de Sabadell, Gonçal Soler Bernabeu. La parella va tenir tres filles: Teresa (que va prendre per nom artístic Teresa Rebull, com a cantautora), Llibertat i Assutzena. Balbina va haver de combinar la cura de les criatures amb la seva implicació activa en el sindicalisme.
Sempre va tenir clar que a través de la cultura es realitzarien transformacions socials, per la qual cosa col·laborà amb altres dones per crear alternatives a la societat on vivien. L’activisme i els seus escrits van ser molt importants pels objectius proposats. A partir del 1931 va actuar de manera sistemàtica en agrupacions de gran prestigi. El 1933, Balbina i la seva filla Teresa van actuarjuntes a l’obra La Xacolatereta, i a l’exili, col·laborà en nombrosos festivals organitzats per Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) i la CNT.
Durant la II República és posicionà a favor de les tesis insurreccionalistes defensades per la FAI, però el 1936, per divergències amb alguns sectors anarquistes, formà l’Agrupació Feminista Anticlerical.
Els darrers anys de la Guerra Civil i els primers de la dictadura els va passar a Palafolls amb dues filles i la seva germana. Subsistien fent feines i treballant la terra, ipassava la nit al camp per evitar les visites no desitjades, ja que la buscaven viva o morta. Van passar alguns anys abans no va poder travessar la frontera i trobar-se amb la seva filla Teresa a França. Va morir a Perpinyà, el 1973.
Balbina va ser una gran teixidora de la vida, transmissora de saviesa, voluntat i resistència. És important tenir-la com a referent en la utilització de noves eines per incidir en canvis que tinguin repercussió en la llibertat.
