Àlex Tisminetzky
| Abans d’analitzar aquesta realitat, és important destacar que no s’ha de confondre les empreses que analitzarem en aquest article que estan contractades per «controlar» les situacions d’Incapacitat Temporal dels treballadors amb les Mútues Patronals, entitats col·laboradores de la Seguretat Social (Mútual Cyclops, FREMAP, Mútua Universal,…). Les Mútues patronals tenen un règim jurídic totalment diferent a les que analitzarem en aquest article i poden donar l’alta en cas de baixes professionals, i també en cas d’inassistència a citacions de baixes comunes, i poden fer proposta d’alta argumentada a l’ICAM. |
En els darrers mesos diverses comitès d’empresa i seccions sindicals de CGT han viscut conflictes laborals amb les empreses que ha contractat la seva empresa per «controlar» les situacions d’Incapacitat Temporal dels treballadors. El relat dels companys moltes vegades parla de visites constants (citacions cada setmana o encara més seguides) als empleats de baixa mèdica, amenaces de «donar l’alta» si no s’agafen l’alta «voluntàriament», o d’enviar-te a l’ICAM (tribunal mèdic), reclamacions dels informes mèdics personals dels treballadors de baixa, i altres pràctiques intimidatòries. L’objectiu d’aquestes pràctiques és intimidar el treballador de baixa mèdica perquè retorni al seu lloc de treball, tot i que el seu metge de la Seguretat Social entengui que ha d’estar més temps en situació d’Incapacitat Temporal. Per tant, és important destacar que la durada de la baixa mèdica la decideix el metge de família (o l’ICAM), però no aquestes empreses privades.
Moltes d’aquestes empreses de control de la baixa actuen al límit legal (o superant aquests límits legals amb actuacions clarament il·legals), i per això des del sindicalisme i el conjunt de treballadors és important conèixer el seu marc legal.
La normativa que regula aquesta realitat és l’article 20.4 de l’Estatut dels Treballadors, que determina un poder de “verificar” la Incapacitat Temporal per part de l’empresari (aquestes empreses de «control» de la IT actuen per «delegació» dels drets de control de l’empresa principal). Concretament, la norma determina:
«4. L’empresari pot verificar l’estat de salut del treballador que l’al·legui per justificar les faltes d’assistència al treball, mitjançant un reconeixement a càrrec de personal mèdic. La negativa del treballador a aquests reconeixements pot determinar la suspensió dels drets econòmics que hi pugui haver a càrrec de l’empresari per aquestes situacions.»
Per tant, en base a aquesta breu normativa i a la jurisprudència que l’ha desenvolupat, el marc en què poden actuar aquestes empreses són que el control de la Incapacitat Temporal per part de l’empresari realment existeix (amb possibilitats de repercussions al treballador) quan hi ha complement econòmic pagat per l’empresa, encara que s’admet fins i tot sense cap aportació de l’empresa, pel “perjudici” de la falta a la feina. Per tant, l’empresari té un teòric dret a «controlar» les baixes dels seus treballadors, però l’important és determinar en què consisteix aquest «control» i quins efectes pot tenir en el treballador negar-s’hi:
- Primerament, hem de destacar que les despeses del metge i de desplaçament del treballador al lloc on es porti a terme la revisió mèdica van a càrrec de l’empresa. Per tant, s’ha de sol·licitar a l’empresari que aboni les despeses de desplaçament (o altres) a totes les citacions mèdiques de control.
- Si el treballador es nega a aquest control per part de l’empresari (o de l’empresa que contracti l’empresa per aquesta tasca) només podria causar-li la “suspensió” del complement econòmic abonat per l’empresari, si existeix el complement de la Incapacitat Temporal a càrrec de l’empresa. Per tant, i això és molt important, si no es determina per Conveni cap millora voluntària a càrrec de l’empresa no hi ha cap efecte pel treballador de negar-se al control; i si hi ha complement, l’únic efecte pot ser suspendre aquest complement (normalment del 25% de la baixa, fins complementar el 100% del salari). La baixa per Incapacitat Temporal del 75% del salari es continua cobrant igual, sense cap canvi.
- La negativa del treballador a aquest control empresarial mai pot ser causa d’acomiadament disciplinari, ni de cap altra represàlia o actuació negativa empresarial.
- A més a més, s’ha de tenir en compte que la negativa al reconeixement mèdic de l’empresa ha de ser clara i manifesta, i ha de quedar demostrat que tot i que s’ha citat al treballador de forma expressa i coneguda per ell, no s’ha presentat a la citació, prova que hauria de ser aportada per l’empresari.
- La suspensió de l’abonament del complement és dona únicament a causa de la inassistència del treballador de baixa a la citació de l’empresa; mai es pot donar perquè l’empresa consideri que el treballador de baixa no hauria d’estar d’Incapacitat Temporal (per considerar que les lesions no son incapacitants de forma temporal, o que ja està curat) o perquè no ha aportat la documentació mèdica o similars.
- Moltes empreses d’aquest àmbit reclamen que se’ls faci entrega de tota la documentació mèdica del treballador, amb dades evidentment íntimes (patologies, dades personals,…). No entregar aquesta documentació mèdica o fer una entrega parcial de certs documents mèdics (i d’altres no) no dona dret a l’empresa a cap represàlia contra el treballador. Per tant, teòricament el treballador ha d’aportar la documentació mèdica a aquestes empreses, però en realitat a la pràctica fer entrega o no a aquestes empreses de la documentació mèdica del treballador de baixa és voluntari, atenent a que no tenen cap actuació legal en cas de no fer-ho. Per tant, davant aquesta situació es pot dir simplement que no es tenen els informes mèdics, i aquestes empreses tampoc tenen cap forma legal de saber si existeixen o no aquests documents mèdics, ni si se’ls han aportat tots.
- En realitat, el reconeixement mèdic no està regulat al citat article 20.4 de l’Estatut dels Treballadors, sinó a l’article 22 LPRL (Llei de prevenció de riscos laborals), que determina que no és obligatori pel treballador (només en casos molt concrets en què es pugui posar en perill al treballador o a tercers). Per tant, el reconeixement mèdic no és obligatori pel treballador i, com dèiem, en cas d’inassistència només pot comportar la pèrdua del complement de la IT (segons l’article 20.4 de l’ET).
- L’anàlisi mèdic no pot atemptar contra la intimitat del treballador, ha de tenir la finalitat exclusiva de “verificar” la situació d’Incapacitat Temporal (mai pot tenir una finalitat sancionadora o coercitiva), i no poden ser donats els resultats a l’empresari, que només pot saber si està verificat o no. És molt important destacar que l’empresari mai pot tenir accés directe a aquests informes mèdics, i només pot rebre resums de la situació de baixa del treballador, sense poder conèixer el diagnòstic o diagnòstics concrets del treballador.
- L’informe mèdic de l’empresa mai pot donar l’alta; si l’empresa de control de la baixa contractada per l’empresa entén que no hi ha causa mèdica de la situació de baixa mèdica la llei no determina cap possibilitat d’actuació per donar alta o proposta d’alta. Si fes una proposta d’alta al metge de família o a l’ICAM, no està gens clar ni el mecanisme per fer-ho, ni aquests estan obligats a atendre aquesta «opinió» de l’empresa.
- La jurisprudència ha acceptat que l’empresa externalitzi aquesta activitat de control en altres empreses o en els seus Serveis de Prevenció, i per tant que contracti una empresa que controli i verifiqui l’estat de salut dels treballadors de baixa de l’empresa principal, amb els mateixos límits que l’empresa principal.
- Les dades mèdiques exclusivament poden ser tractades per personal mèdic, mai per personal no mèdic, i encara menys pels encarregats, recursos humans o caps de l’empresa.
Per tant, les empreses poden controlar la baixa dels seus treballadors de baixa mèdica (o subcontractar empreses que ho facin) citant-los a reconeixements mèdics, però hem de tenir molt clar que no poden donar l’alta mèdica i en cas d’inassistència al reconeixement mèdic únicament poden suspendre el pagament del complement de la baixa establert per Conveni Col·lectiu, si aquest existeix. Si no existeix cap complement de la baixa abonat per l’empresa (el típic és l’augment del 75% al 100% de la baixa a càrrec de l’empresari) no poden fer cap actuació legal.
