Redacció
Les treballadores del centre d’Atenció al Client de la multinacional H&M a Barcelona, una plantilla de 200 persones que donen servei a 8 països diferents, van iniciar el 25 d’abril una vaga indefinida reclamant unes millores de les seves condicions laborals. Una lluita que ve de lluny.
Les reivindicacions
Les treballadores d’H&M en vaga estan demanant un augment dels salaris per compensar la pèrdua del poder adquisitiu que hi ha hagut en els darrers anys (amb inflació i salaris estancats), més contractacions per afrontar l’augment de la càrrega de treball que s’està acumulant els darrers temps, i altres millores en les condicions laborals (com ara la conciliació).
Es demana una millora d’uns salaris precaritzats des de sempre al centre de treball, i que no han vist millorar substancialment en els deu anys des que va obrir el centre de treball; les modificacions, tant en les condicions salarials com en els beneficis socials, han sigut escasses en tots aquests anys. Fins i tot s’ha hagut de recórrer a la Inspecció de Treball, que ha sancionat H&M arran de diverses denúncies interposades per la CGT —sindicat majoritari al Comitè d’Empresa—, sobretot en relació al dret a accedir a la informació.
Vaga indefinida
Fa pocs mesos, la plantilla va fer set jornades de vaga convocades en dates importants per a l’empresa, com el Black Friday i la campanya de Nadal, amb una àmplia participació, sobre el 70% de la plantilla. Malgrat tot, la companyia no va voler obrir les negociacions.
En veure aquesta immobilitat al centre de treball, la pròpia plantilla va apostar per persistir i intensificar el conflicte, per externalitzar-lo també amb manifestacions d’abast estatal, i anant a la vaga indefinida.
Per ara, la resposta d’H&M és lamentable, i no estan disposades a oferir més que un augment salarial de l’1%, que no és altra cosa que 15 euros al mes, o dit d’altra manera: 52 cèntims al dia. Un 1% és un augment escassíssim, que no pot contrarestar la inflació acumulada els darrers anys, en la caríssima Barcelona i en una companyia que ha fet públics un augment del 144% dels beneficis, 772 milions d’euros, en l’exercici del 2023.
La vaga indefinida, doncs, es manté, amb un seguiment molt proper al 40% de mitjana.
Una vaga indefinida és un exercici de resistència, i s’està fent una tasca assambleària i vaguista de la que les treballadores estan molt contentes i orgulloses, amb forces per vèncer. Les reivindicacions són justes i H&M és una multinacional que té totes les possibilitats a la mà.
Per sostenir el pols amb H&M i fer front a la pèrdua de dies i dies de sou, les companyes compten ja amb el suport d’una caixa de resistència pròpia i la caixa de resistència confederal de la CGT de Catalunya, aquesta eina potent de la que ens hem dotat des del Congrés de Sallent, per casos com aquest. Des d’aquí us animem a fer-los arribar la vostra solidaritat.
La profundització de la vaga
La vaga d’H&M és present a les xarxes socials i al carrer, amb piquets cada dia a la porta del centre de treball, i mobilitzacions i concentracions davant les botigues d’H&M. Així, s’erosiona la marca als ulls dels possibles clients.
Des d’H&M s’han buscat estratègies per pontejar les vaguistes, i des del nou centre de treball que dóna servei a diversos mercats des de Mèxic, sumat al centre de treball d’Holanda, intenten tapar forats amb un èxit escàs. Milers de contactes no han estat atesos, i molts altres s’han perdut quan les línies han estat tancades. I al final això també són pèrdues.
La IA
Un altre repte de les treballadores d’H&M és la introducció d’algunes qüestions ja d’intel·ligència artificial a la seva tasca per reduir els llocs de treball. Les treballadores, de fet, estan en contacte amb un grup europeu que treballa la qüestió de la IA, i fins i tot es va impulsar a principis d’abril una protesta estatal de la CGT relacionada amb la digitalització del sector del comerç i el seu impacte al lloc de treball.
Una mobilització que va permetre a les treballadores estrènyer el contacte amb altres companyes i compartir la situació del dia a dia. Perquè, si aquí parlem d’H&M, també podríem estar parlant d’Inditex, Decathlon, Primark…; companyies molt grans que cada cop estan invertint més en aquesta digitalització del seu comerç per prescindir de les treballadores o passar-les a jornades parcials.
H&M té, de fet, un altre conflicte obert i és a les botigues: l’ERO i tancament de 28 botigues aquest any. Les treballadores denuncien que s’està precaritzant la política de contractació, que s’estan substituint treballadores per eines informàtiques.
