Òscar Murciano
«Els informàtics no es mouen, són individualistes», «amb el teletreball és gairebé impossible fer una mobilització al sector TIC». Aquestes són algunes de les lamentacions habituals a seccions sindicals del sector, i va ser també usat com a excusa en assemblees de CCOO per justificar la signatura de l’anterior conveni TIC, com sempre desastrós.
Durant dècades s’ha imposat aquest fatalisme (alienats, passotes, egoistes, que si la subcontractació, que si el teletreball…) i la idea que amb les plantilles d’informàtica no hi ha res a fer. Mai. Paradoxalment, ens domestiquem nosaltres mateixos.
Però els passats 21 i 22 de març i 29 i 30 d’abril la majoria dels 7500 treballadors i treballadores de la consultora DXC vam fer vaga, amb incidències greus en serveis de grans clients i manifestacions de prop d’un miler de persones a diverses ciutats de l’estat. Igualment, al grup Accenture es van fer tres dies de vaga del Grup amb milers de persones secundant-la. A les dues empreses es reclama recuperació del poder adquisitiu. Però no vam quedar que era impossible? No només això, a DXC els dies abans els sindicats convocants ja sabíem que funcionaria, no es van llançar els daus a l’aire a veure què sortia.
Les raons d’aquests èxits objectius són moltes i totes passen per l’esforç d’actives seccions sindicals. Ressaltaria una activitat elevada, certa estratègia de llarg termini i definició d’objectius concrets assumibles que avancin el camí general.
La vaga de 7 dies a DXC
Com a la resta del sector, a DXC hi ha unes condicions objectives favorables a la mobilització: els sous mínims del conveni TIC són baixíssims (propers a l’SMI) i s’ha perdut un 17,3% de poder adquisitiu des del 2020, l’equivalent a dos mesos de nòmina.
Inspirant-nos en la interessant preparació de la coneguda com a mega-vaga a Alemanya a principis de 2023, organitzada pel sindicat de serveis Ver.di, la secció sindical de la CGT va fer una enquesta a la plantilla durant el mes d’abril del 2023. I com en l’experiència alemanya, hi va haver una participació molt elevada i amb una predisposició majoritària a la vaga. L’enquesta va permetre conèixer de primera mà l’estat d’ànim de les plantilles, el sentit del que era just demanar i, fins on, com a col·lectiu, s’estava disposat a lluitar.
La CGT va convocar vaga en solitari a mitjans de juny de 2023 i va ser la de segon seguiment més gran de la història de la companyia, només superada per l’explosió d’una vaga feta deu anys abans. Altres empreses del sector on s’havia replicat el mateix mecanisme d’enquesta, com Alten i Getronics, també van fer vaga aquesta mateixa data, encara que amb seguiments no tan elevats.
Davant la dispersió del teletreball, es va activar una potent acció comunicativa (en els moments àlgids un comunicat diari) i ús d’eines telemàtiques per realitzar assemblees de treballadors/ores, combinant-les amb presencials.
Més fusta per a una vaga més gran
La secció de la CGT a DXC va valorar molt positivament la movilització, però no n’hi havia prou. Les vagues no es guanyen movent-nos només els més conscienciats. Necessitàvem ser més.
Durant 3 mesos es van iniciar converses amb la resta de sindicats, a la totalitat d’empreses del Grup amb una única premissa: no descartar l’eina de la vaga. Dos cops per setmana intercanviàvem posicions i mica en mica es van anar fent acostaments i construint consensos. Únicament UGT en algunes empreses del Grup, i després el petit sindicat RSTIC, no van donar suport activament a aquesta vaga i van preferir jugar al conegut paper d’esperar a recollir les nous de l’arbre que altres movien.
Aquestes reunions es filtraven per certs delegats a RRHH, però lluny de ser negatiu, va tenir un cert efecte positiu en conèixer l’empresa que s’estava construint una resposta àmplia, tot i que no se n’estava fent propaganda. Fruit d’aquest context, l’empresa va acceptar “dialogar”, encara que només del que estava disposada a oferir: pur maquillatge perquè algunes seccions sindicals properes entressin en el seu joc.
Sabent que és difícil canviar de posició a una multinacional amb capital i cultura empresarial nord-americana, es va continuar amb una campanya informativa intensa, però no només això. De nou vam repetir l’enquesta sobre la situació present i opcions de mobilització, i novament la resposta va superar expectatives. Les diferents seccions sindicals vam iniciar diversos actes de reivindicació per mostrar la unitat existent i visibilitzar el problema: pancartades, concentracions, repartiments o diferents accions disruptives en els coneguts com a “còctels de Nadal”, moment en què es reuneix bona part de la plantilla. Al febrer, noves concentracions davant del Mobile World Congress i altres ciutats de l’estat. Novament, salvàvem la distància del teletreball amb assemblees per ZOOM i ús d’altres aplicacions internes de l’empresa com TEAMS.
Resultat de tot això, i davant la negativa de l’empresa a negociar solucions davant el problema més gran de la plantilla, es van convocar 7 dies de vaga en un termini de tres mesos.
Des de la secció de la CGT a DXC es va obrir una caixa de resistència de diversos milers d’euros amb fons propis i obtinguts per vulneracions en vagues anteriors, per facilitar la participació de persones amb sous baixos.
A les vagues de març i abril vam comprovar el resultat. Milers de treballadors i treballadores (estimem un 70% de les 7500 persones que formen el grup) vam fer vaga els quatre dies. Gairebé un miler van acudir a les diferents concentracions i manifestacions programades. Coneixem queixes del Govern Canari per afectacions al servei de Salut, a més del Banc Sabadell, Zuric, Telefónica i molts altres. Departaments d’entorns crítics amb seguiment del 85%-100%. Clients que estan valorant sancionar DXC per no tenir ningú disponible. Companys i companyes que es van negar a entregar el mòbil de guàrdia per assegurar-se que estaria apagat durant la vaga; altres que es van negar a resoldre incidències greus davant de trucades de clients. També hi ha vaguistes que han fet arribar informació de vulneracions del dret de vaga.
Les següents jornades, previstes pel 3, 4 i 5 de juny, no les podem valorar encara aquí. És complicat que després d’una demostració de força qualsevol empresa aixequi la bandera blanca de forma ostensible, però caldrà explorar les opcions que sens dubte s’aniran obrint per apropar l’objectiu desitjat d’increments salarials.
El sector informàtic és crucial en un món tecnificat i interconnectat. Ningú valora que tot estigui funcionant perquè s’assumeix que és normal: no ho és. Si hi ha centenars de milers de persones a l’estat espanyol solucionant problemes cada dia això significa que sense aquesta feina la teva comunicació amb una administració per internet pot caure, els sistemes de pagament electrònic tenen problemes, la teva assistència telemàtica per demanar una grua no ha de funcionar, el parc eòlic o hidràulic de tot l’estat pot quedar apagat si les comunicacions s’interrompen i tots els etcèteres que creiem són ferms com una roca. En absolut.
La mobilització en empreses i consultores informàtiques tindrà els seus obstacles objectius, com en altres sectors en seran altres. L’error que estem suportant com una llosa és la tradició sindical de repetir una vegada i una altra que no es pot. El temps que passi fins que altres seccions sindicals comprovin que no és cert és el que determinarà el moment que canviï el sector sencer i es posi en marxa.
