Etiqueta: Cures

Amada Santos, Dones Llibertàries

Com a  Dones Llibertaries volem recordar i reconèixer a lideresas llatinoamericanes en lluita per la defensa i la cura de la terra. Un número important d’aquestes dones han estat assassinades per defensar aquests principis, “Terra i Llibertat”. Dones que no els ha estat possible participar i acompanyar-nos en aquesta revolució feminista, però que estaran sempre a la nostra memòria. I també alhora, reflectir la labor que estan duent a terme unes altres lideresas que continuen exigint justícia per als seus pobles i per  la cura del planeta.

Des de Dones Llibertàries tenim clar  la dificultat  que representa  lluitar contra corrent i gairebé sempre en posició de minoria. El pensament llibertari pot ser el més just possible, però alhora rigorós i difícil de mantenir-ho a la pràctica, però aquí estem, intentant-ho!! Enfrontant-nos no només als sistemes de governs patriarcals que oprimeixen a totes i que exerceixen la violència contra les dones, sinó també a companys que, en diferents espais i accions compartides, no assumeixen els canvis i la practica més enllà de la ideologia partidista i personalista.

Algunes d’aquestes dones que volem recordar, han portat una lluita tenaç, enfrontant-se al poder i en moltes ocasions en una gran solitud. Volem assenyalar que des de fa anys, va creixent el nombre de dones víctimes de l’atroç repressió que es dóna, en els conflictes medi ambientals a tot el món.

Recordem a algunes d’elles: Margarita Murillo, hondurenya, va ser assassinada a l’agost de 2014. Activista de Drets Humà. Era una defensora del medi ambient i una icona de la defensa pagesa per les seves terres.

Murillo estava afiliada a la Unió de Treballadors del Camp (UNC). La seva vida va estar dedicada a la lluita per l’accés a la terra de les dones pageses hondurenyes. Segons la tradició lenca, en els rius resideixen els esperits femenins i les dones són les seves principals guardianes, per això Murillo va ser una de les lideresa del moviment contra el lliurament dels rius a empreses privades i a la construcció de plantes hidroelèctriques, pel seu impacte ambiental i cultural en terres històricament habitades per indígenes.

Va ser una de les fundadores de la Central Nacional de treballadors del Camp (CNTC) en la dècada dels 80, Murillo va ser segrestada i torturada per motius polítics pels esquadrons de la mort de Gustavo Álvarez Martínez (Cap d’Estat Major Conjunt de les Forces Armades d’Hondures)

Aquest fet la va portar a exiliar-se. Sostenia la defensa de la sobirania nacional. Murillo va ser una de les fundadores i coordinadora del Front Nacional de Resistència Popular (FNRP) després del cop d’estat de 2009. En 2013, va ser candidata a Diputada del Congrés Nacional, per Cortès, en les eleccions internes del Partit LLIURE (Llibertat i Refundació)

En 2014, havia tornat al camp després de presentar-se en les campanyes electorals. Va ser assassinada, d’un tret en el front, per un sicari mentre estava treballant la terra en la Costa Nord d’Hondures.

La fiscal a càrrec de la recerca de la seva mort, Marlene Banegas, coordinadora de la Fiscalia de Delictes contra la Vida, i la fiscal Patricia Eufrahio, van estar també assassinades dos mesos després de l’assassinat de Murillo, mentre l’estaven investigant.

 Lèsbia Yaneth Urquía, que va ser activista del Comitè Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (Copinh). Lèsbia tenia 49 anys quan va ser assassinada. Era originària del municipi de Marcala, departament de La Paz, i fronterer amb El Salvador. Activista i militant en defensa de la naturalesa i els drets indígenes.

El Copinh ho va liderar, la també ambientalista i defensora de Drets Humans Berta Càceres, que va ser Coordinadora General. Va ser assassinada tres mesos abans que Lèsbia, a la ciutat de l’Esperança, a l’occident d’Hondures, lloc on vivia. Activista i militant en defensa de la naturalesa i els drets indígenes. Aquestes lideresas ambientalistes estaven en contra de la construcció de grans projectes Hidroelèctrics al seu país, ja que causen un mal irreparable a les comunitats indígenes, i al país i en general.

Nema Grafa, presidenta de la Nacionalitat Amazònica Sapara. Nema  va enviar un comunicat a la Universitat Central de l’Equador, demanant una signatura de solidaritat per a realitzar un acord amb el Govern Nacional de l’Equador, declarant el seu territori com a “territori dedicat a la pau, al desenvolupament de la ciència i dedicat sobretot a desenvolupar el coneixement i l’amistat entre les cultures i els pobles del món”. Demanant al rectorat de la Universitat que avalés i treballés  conjuntament  per la conservació de la mare naturalesa, la recerca de la Biodiversitat i d’altres coneixements mil·lenaris.

“… ara només som 523 i és la nostra última oportunitat de sobreviure, mira el que ofereix el Candidat de dreta a la presidència del Brasil, Bolsonaro, que matarà a tots els indígenes perquè són una molèstia per al progrés. Aquesta tal vegada és la nostra última oportunitat necessitem el teu suport, si no et solidaritzes amb nosaltres ens exterminaran” diu la carta. Nema Grafa finalitza la seva carta amb aquestes paraules: “…gràcies, estem segurs que el seu gest de solidaritat serà reconegut per la història”.

Recordar a Salome Aranda, que va rebre amenaces, van apedregar la seva casa en Puyo. Va ser una de les Dones Amazòniques, lideresa de la Comunitat Moretecocha que es va reunir amb el President Lenín Moreno, el març del 2018. En aquesta trobada va denunciar al president que després de 28 anys d’operació de la Agip Oil, els impactes ambientals a la conca del riu Villano eren evidents, a més va denunciar la violència de gènere que les dones sofreixen a causa de l’operació petroliera en el seu territori.” Les Dones Amazòniques veuen amb molta preocupació com es repeteix el mateix patró per a acoquinar-nos en la nostra lluita per la vida”.

No podem oblidar a l’equatoriana Patricia Gualinga que serà guardona amb el Premi Brot Activisme Mediambiental 2019, en el Festival Internacional de Cinema Mediambiental de Canàries (Ficmec), per la seva increïble labor en defensa de la sostenibilitat mediambiental de la Amazonía Equatoriana. “L’equip directiu del Festival ha decidit reconèixer amb el premi Brot Activisme en la seva 21a edició a Patricia Gualinga, pel seu excelent treball anteposant a vegades la seva pròpia vida, en defensa de la sostenibilitat mediambiental a la Amazonía Equatoriana, sent un exemple internacional de convivència en harmonia de l’ésser humà en la naturalesa”.

En cada edició del festival es premia a diverses personalitats internacionals per la seva labor i compromís amb el medi ambient. En els anys anteriors el guardó li ho han portat activistes com Berta Càceres (Hondures), Ikal Angelie(Kenya) i Ruth Buendía (el Perú)

El Festival es duu a terme en el municipi Garachico a Tenerife, del 25 de maig al 2 de juny. Gualinga va ser una de les principals defensores del Cas Sarayaku en contra de les empreses petrolieres internacionals, les labors de les quals afectaven el poble indígena Kichwade Sarayaku. Els indígenes van guanyar aquest cas a l’Estat equatorià davant la Cort Interamericana de Drets Humans en 2012

Segons el Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (Copinh, són “feminicidis polítics” l’objectiu dels quals és “callar les veus de les dones que, amb coratge i valentia, defensen els seus drets en contra del sistema patriarcal, racista i capitalista, que cada vegada més s’acosta a la destrucció del nostre planeta”.

Els  estudis que s’han realitzat sobre comunitats indígenes i en concret sobre les dones d’aquestes comunitats, creuen que aquestes lideresas són sovint víctimes d’aquests crims polítics perquè, “d’una banda, són més vulnerables en la societat i, per un altre, fan una major denúncia i resistència contra el extractivismo, perquè els afecta directament”, segons explica Yayo Herrero (antropòloga i enginyera agrícola), directora general de la Fundació Fuhem (FUHEM, una fundació que treballa en els àmbits de l’educació i de l’ecologisme amb un enfocament social) i “En moltes d’aquestes comunitats, les dones són les que s’encarreguen de tasques com la cerca i utilització de recursos, com l’aigua. Per tant, són més conscients de la importància de mantenir-los per a sostenir un nivell de vida que la comunitat ha aconseguit, en part, gràcies a elles”, assegura.

Global Witness, una organització no governamental, amb seu a Londres, i que es dedica des de 2002 a documentar els conflictes i la corrupció, vinculats amb els recursos naturals i a denunciar els abusos mediambientals i dels drets humans a nivell internacional, segons les seves dades, declara, que l’any 2015, va ser un any negre per als i les cuidadores de la terra , ja que van ser més 185 activistes ecologistes assassinats “Aquest nombre d’assassinats és el més alt des del 2002 en el qual comencem a recollir dades” .

Estadístiques recollides segons estudi de Global Witness

Amèrica Llatina és l’escenari del major nombre d’assassinats, que representen gairebé el 60% del total. El nombre de morts: regió per regió any 2017

El Brasil va registrar major quantitat d’assassinats que qualsevol altre país, amb 57 persones assassinades, 80% de les quals van ser assassinades mentre protegien les riqueses naturals de l’Amazones. A Colòmbia, 24 persones defensores van ser aniquilades en 2017, a causa dels conflictes per la terra. A Mèxic i el Perú van augmentar els homicidis de tres a 15 i de dos a vuit respectivament. Va haver-hi menys assassinats a Hondures – cinc en comparació amb els 14 registrats en 2016 – però la creixent repressió de la societat civil ha restringit el que les persones defensores poden dir i fer. Nicaragua va registrar la major quantitat d’homicidis per càpita, amb quatre persones defensores assassinades”.