Iru Moner, Secretari d’Acció Social CGT de Catalunya
Aquest 2023 la CGT de Catalunya hem tancat l’any amb més de 4000 noves afiliacions. Un nou rècord històric. En perspectiva, hem crescut un 27% més que l’any passat que també va ser rècord històric de creixement d’ençà que som CGT. Ens plantem en més de 22.000 persones afiliades ben aviat.
Pel que fa a l’afiliació segons gènere, augmenta una mica més l’afiliació femenina tancant l’any seguint la tendència dels darrers dos anys. Concretament, tanquem amb un 47,4% d’afiliació masculina i un 52,2% femenina, i apareix per segon any consecutiu un petit augment, del 0,4%, de les persones no identificades en cap dels dos gèneres. I un altre petit percentatge que no indiquen aquesta informació.
Pel que fa al creixement per territoris, seguim consolidant el desplegament en xarxa i l’arrelament al territori, sota un model de sindicalisme de «proximitat» on la gent del territori es fa seu el sindicat més enllà del sector o empresa on treballi. Podríem destacar les federacions del Berguedà, Maresme, Baix Camp-Priorat o la intercomarcal de Girona, amb un treball constant i disciplinat per tal d’aconseguir una implantació sindical i social notable a les respectives zones d’influència. Aquest 2023 també destaquem les noves inauguracions de diferents noves seus, més grans, més ben equipades i més cèntriques, a Tortosa, Berga, o Mataró.
Tot i que no disposem encara de les dades de representació sindical del 2023, continuem creixent en nombre de delegades, consolidant així a poc a poc la transformació de l’afiliació dels darrers anys en persones més implicades en el dia a dia de les seves seccions i del sindicat. Cal recordar que el 2022 vam ser el sindicat que més va créixer percentualment en delegades, amb un 10,3%, sumant 164 noves delegades a la nostra organització.
Tenim el deure d’ocupar l’espai del sindicalisme valent, el que no s’agenolla davant el poder, sigui del color que sigui, i que no creu que es puguin arrancar victòries amb negociació, sense abans exercir pressió.
Tot això ens consolida com el 3r sindicat a Catalunya en afiliació*. Però el que és el més important és que un any més, i ja en van 6, ens consolidem com l’actor que lidera el conflicte sindical a Catalunya, tant en nombre de vagues com en el seu seguiment. Tenir aquests augments d’afiliació en aquest grau de conflictivitat, en un context inflacionari i de pèrdua de capacitat econòmica de la classe treballadora, demostra que hi ha espai per un sindicalisme de combat. Tenim el deure d’ocupar l’espai del sindicalisme valent, el que no s’agenolla davant el poder, sigui del color que sigui, i que no creu que es puguin arrancar victòries amb negociació, sense abans exercir pressió.
Per altra banda, la creació de la Secretaria de joventut de la CGT de Catalunya, i la seva rèplica en diferents sindicats i federacions, fan que cada dia veiem més jovent implicant-se en el sindicat, tot i ser un segment de l’afiliació massa petit per tota la que està caient al jovent. Veiem com mica en mica la gent jove s’implica en el dia a dia del sindicat, munta seccions sindicals i entén que el sindicalisme de la CGT és una arma de defensa de la classe i una eina per a la futura transformació social.
Ara bé, quan una organització creix quantitativament però no qualitativament, pot córrer el risc d’entrebancar-se i caure a terra sobtadament. És d’imperiosa necessitat redoblar esforços en la formació de nous i noves sindicalistes, tant a nivell teòric i jurídic, com en l’acompanyament dels problemes quotidians a les empreses i conflictes. És d’imperiosa necessitat desenvolupar l’acord del congrés de Sallent i crear un gabinet jurídic confederal que pugui donar assessorament i suport als conflictes que sobrepassin les capacitats o fronteres de les diferents federacions.
És important que totes aquestes persones que han entrat a la CGT trobin el seu espai de participació, sigui participant en una secció sindical o en qualsevol dels espais que el sindicat brinda, en la comunicació, l’acció social, el feminisme o l’àrea de joventut. En aquest sentit, és important desplegar els acords del darrer congrés sobre acollida de noves afiliades per tal d’anar sumant gent activa i participativa en l’organització i no només afiliades que paguen quota.
En un context de crisis multisectorials al sistema-món (guerres imperialistes, encariment del transport de mercaderies, fi del combustible barat, crisi inflacionària mundial…) el capitalisme intentarà reestructurar-se per sobreviure, i la seva supervivència sempre corre a compte d’empobrir més capes de la població i de fer negoci amb cada cop més esferes de la vida (educació, sanitat, aigua potable, menjar…).
És per això que hem d’aprofitar que tenim un govern lleugerament “soft”, en comparació amb el que podria haver estat un govern de PP+VOX, per consolidar el sindicat arreu del territori, per acumular força, estructura i capacitat organitzativa. En definitiva, per continuar construint organització i posant a punt la maquinària sindicalista revolucionària per als embats que el capital que es puguin donar en un futur no gaire llunyà.
* USOC en el seu informe de gestió de 2021 deia que tenia 11.898 afiliades, dades molt similars als anys anteriors, però recentment en unes declaracions a Catalunya Press deia que en tenia 25.080. Afirmació gens creïble.
