Avi de la Kabra i Sindicat d’espectacles, arts gràfiques, audiovisuals i paper (SEGAP)
Il·lustracions: Sergi San Julián / SEGAP
“Si permetem l’apropiació del treball creatiu de tots en benefici de la tecnologia, la qual passarà a competir directament contra ells en els seus mateixos mercats, causarem un dany indicible a la tenacitat que les persones posen a la seva feina.” Steven Zapata
“Crec que aquests sistemes poden ser molt destructius. I part de la raó del potencial de destrucció és que no són fiables. Aquests programes poden inventar alguna cosa i dir-li [a l’usuari] que és un fet. I també poden ser usats per persones per a aquest fi.” Gary Marcus
El 12 d’octubre de 2023, Netanyahu, el primer ministre d’Israel, va difondre a través de les xarxes socials fotografies de nadons morts i cremats culpant Hamàs d’aquestes atrocitats. Les fotografies van resultar ser muntatges molt convenients per justificar el genocidi que l’Estat d’Israel està cometent sobre el poble palestí. Aquest és un exemple de les moltes imatges que han anat sorgint per crear una propaganda de guerra mai vista. Qui hi ha darrere d’aquestes imatges? Qui s’ha pres la molèstia d’aprendre edició d’imatge només per estar a les ordres de gent que diria les mentides que facin falta per justificar crims de guerra? Doncs una màquina.
La Intel·ligència Artificial (IA), és la part de la informàtica dedicada a aconseguir que les màquines siguin capaces d’imitar determinades funcionalitats de la intel·ligència humana, com la percepció, l’aprenentatge, el raonament, la resolució de problemes, la interacció lingüística i fins i tot la producció de treballs que imiten el procés creatiu. Per aquestes últimes, existeix la Intel·ligència Artificial Generativa (IAG), que és la tecnologia utilitzada per generar imatge, so i text entrenada amb dades extretes del treball humà.
Aquestes tecnologies han obert tot un nou univers sense normes que s’està expandint a una velocitat increïble, afectant una societat civil que no té l’oportunitat de dir-hi res. Perpetuant la jerarquització de la societat i la desigualtat. La població treballadora no estem participant en les diverses regulacions que s’estan confeccionant, fet que ens pot a dur a unes normatives febles que les multinacionals podran esquivar sense gaires problemes.
En aquest context, el sindicat, com a eina de defensa col·lectiva, ha de posar una veu crítica i enèrgica per assegurar-se que aquest canvi passi per la veu de les treballadores perquè no ens vingui imposada de la mà del món empresarial o burgès com fins ara.
La implantació de novetats tecnològiques ja l’hem viscut reiteradament, de La Revolució Industrial al Moviment Obrer del s. XIX i començaments del s. XX, l’Automatizació del s. XX i actualment a l’Era de la informació i globalització. I la història ens recorda que aquestes novetats del sistema capitalista sempre són a costa de les condicions laborals o dels drets conquerits.
En particular, les primeres veus a alertar de la necessitat de tractar aquesta qüestió dins els sindicats sorgeixen precisament de l’espai de creació artística, en viure en la seva pròpia pell la devaluació de la mà d’obra, en una clara substitució del valor humà mitjançant la banalització de les seves creacions per parasitarisme extractiu dels processos de creació d’autores i autors. A arteesetica.org podem llegir amb deteniment el patiment del sector, tot advertint els altres sectors del modus operandi d’aquest procés. En aquest cas, milions de dades (DATA) com imatges, vídeos, àudios, etc. esdevenen el combustible necessari per alimentar l’aprenentatge profund (deep learning) d’un algoritme capaç de crear en minuts bilions d’opcions estilístiques d’una reproducció molt fidedigna a la de les opcions d’obres amb les quals s’alimenta
.
Per això no és casualitat que ara el capital hagi apuntat cap a les feines més creatives, ja que és uns dels sectors amb menys drets laborals i menys força sindical. Aquest espai laboral està constituint tot un camp de proves per veure els resultats de l’automatització.
Actualment, s’està entrenant ChatGPT (IA generativa de text) per complir tasques d’educació, psicologia o drets, entre d’altres. És el camí iniciat per IA’s més primitives, que de mica en mica han substituït i estan substituint tasques burocràtiques. Amb el resultat d’una destrucció de llocs de treball sense precedents.
Així mateix, si es demostra que el treball intel·lectual és automatitzable, el següent pas seran les feines físiques, on per ara existeix massa desconfiança en automatitzar-les a causa del perill d’accidents i la consegüent responsabilitat amb la presa de decisions autònoma de les màquines. Aquesta autonomia planteja preocupacions sobre la responsabilitat i la llibertat en les accions de les màquines. “Compraries un cotxe que podria decidir matar-te?”, deia l’article de Carlos Otto el 22 de març de 2016.
És impossible igualar el rendiment de la màquina. En un context capitalista, on la producció prima més que qualsevol altre concepte, la classe treballadora queda fora de l’equació de l’algoritme. Sense poder esperar a les lentes regulacions que la UE està portant endavant i on els drets d’autor semblen ser secundaris, els artistes visuals compten amb les seves pròpies eines d’autodefensa, desenvolupades per un equip d’enginyers de la Universitat de Chicago: Glaze, que posa més difícil la identificació d’imatges per part de l’IA; i Nightshade, que manipula l’etiquetació de les imatges, fent que per exemple una poma s’identifiqui com a gat.
Tal com en altres articles parlàvem de les estrictes regulacions del dret a protesta, la implementació arreu de càmeres de vigilància o de l’increïble poder de determinades empreses per poder determinar polítiques que afecten la nostra salut i hàbitat, ara parlem de falsificacions, la pugna sobre el tractament de sol·licituds de reconeixement facial amb finalitats policials, bancàries, d’asseguradores, la recopilació de tota la informació possible sobre les nostres vides, etc. Elements que, junt amb l’apropiació del treball intel·lectual de milers de persones, refinen les eines d’un futur sistema de producció on la nostra força de treball serà tan poc necessària que ni tan sols una vaga suposarà una amenaça per al capital.
Ara i no demà, és quan el sindicat ha d’esdevenir un actor efectiu en aquesta nova etapa. El repte que tenim és majúscul. L’hem d’afrontar amb espais de formació crítics i suport emocional; el nostre futur depèn del que defensem avui.
Salut i anarquia
