Internacionalisme – Acció Social CGT Catalunya
Els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) són una baula més del sistema de repressió i sotmetiment de les persones migrants i formen part de les “fronteres internes” que configuren les polítiques migratòries. Cal recordar que la seva funció declarada és empresonar les persones migrants detingudes per “no tenir papers” fins que són expulsades del país, o en cas que això no sigui possible, fins que són alliberades al cap de dos mesos generalment amb una ordre d’expulsió que dificulta les possibilitats de regularització futura.
Malgrat les campanyes i accions que des de fa anys diferents col·lectius, organitzacions i moviments duen a terme contra els CIE, i després de la reobertura del CIE de la Zona Franca de Barcelona passat el tancament temporal durant la pandèmia de la COVID-19, a inicis d’enguany s’ha obert també un mòdul per a dones en aquest centre. És la primera vegada que hi ha dones migrades en aquest CIE, coincidint amb el tancament provisional per obres del CIE d’Aluche, a Madrid, l’últim que tenia dones els darrers temps i on cal recordar que l’any 2011 va morir Samba Martine per falta d’atenció mèdica. El nou mòdul de Barcelona té una capacitat per a 35 dones cis i trans, que es sumen a les 120 places per a homes.
Ampliació dels CIE a l’estat espanyol
Aquesta obertura coincideix amb l’avenç de les obres del futur nou macro- CIE d’Algesires, amb un pressupost de 33 milions d’euros (i un projecte de construcció desenvolupat per la SIEPSE, Sociedad de Infraestructuras y Equipamientos Penitenciarios y de la Seguridad del Estado), que serà el més gran de l’estat espanyol, i un dels majors d’Europa, i funcionarà com a presó per tancar i deportar les persones que arriben per la frontera sud espanyola, en el marc del nou Pacte europeu per la migració i l’asil. Com recull textualment el projecte d’execució d’aquest nou centre elaborat pel Ministeri de l’Interior l’any 2020: «es troben habilitats vuit establiments com a CIE repartits al territori nacional: Madrid, Barcelona, València, Múrcia, Algesires, Tarifa, Gran Canària i Tenerife (si bé el CIE de Tarifa administrativament depèn del CIE d’Algesires). Tots ells tenen capacitat per allotjar 868 interns, cosa que en períodes de màxima afluència d’estrangers irregulars pendents d’expulsió i/o repatriació resulta notòriament insuficient». Tot i que aquesta xifra es situa ja en 1200 places, perquè diverses estaven en obres, el nou centre tindrà capacitat per si sol per més de 500 persones.
El CIE de Barcelona —que també forma part d’aquest entramat institucional per intensificar les expulsions i la repressió a les persones migrants— i amb la seva ampliació amb el mòdul de dones, es configura com una peça més afegida a les violències que viuen les dones en un trajecte migratori que no acaba quan arriben a territori europeu sinó que continua a través d’aquests dispositius i altres mecanismes d’explotació i vulnerabilització.
Impacte del CIE en les dones
Les dones que migren han de resistir terribles vulneracions de drets, violacions i violències en el trajecte migratori i també en territori d’arribada on sovint ocupen les feines més precàries, gairebé d’esclavitud com el treball domèstic o l’agricultura, i també n’hi ha que pateixen tràfic de persones, criminalització del treball sexual, assetjaments sexuals, o són separades dels seus fills o filles amb les lleves de custòdia, entre moltes altres situacions de vulneracions de drets. Davant d’aquestes realitats, el CIE només fa que afegir més violència patriarcal i colonial sobre les dones migrants.
Després d’aquests gairebé sis mesos d’obertura, diferents entitats i moviments, com Tanquem els CIE o RegularizaciónYa, juntament amb un centenar d’entitats, han denunciat com aquestes dones que són al CIE no reben informació ni acompanyament jurídic adequat ni tan sols per exercir el dret a l’asil; corren el risc de perdre la custòdia dels fills o filles petites quan en tenen; no hi ha mòduls familiars per a les visites; no reben atenció sanitària i psicològica; l’alimentació és deficient, i s’acarnissen especialment en les dones i les persones LGTBIQ pel que fa a demandes d’interrupció de l’embaràs, tractaments hormonals interromputs o demandes higièniques específiques. A més, les dones trans corren el risc de ser deportades al seu país d’origen, on sovint afronten rebuig familiar i social, la presó i, fins i tot, l’assassinat.
La majoria de les preses en aquests mesos, segons explicava La Directa, provenen principalment de països llatinoamericans i de l’est d’Europa, però també n’hi ha d’africanes. Totes elles han estat detingudes per “situació administrativa irregular”, en molts casos, després de denunciar situacions de violència masclista o emergències mèdiques. Algunes són víctimes de la persecució del treball sexual i haurien estat detingudes per policies de paisà que simulen ser clients. A més, totes elles viuen fora de Barcelona, ja que és l’únic CIE de l’estat espanyol en territori peninsular que té mòdul per a dones, de manera que s’allunya les dones dels seus entorns socials i familiars, i es vulnera els drets dels infants, fins i tot el dret a la lactància materna.
No podem oblidar que la funció dels CIE és doble: per una banda, sobretot generar por, repressió i sotmetiment entre la població migrant i facilitar el funcionament dels mecanismes de racisme institucional i tota la cadena d’explotació, infrahabitatge, invisibilització, criminalització i deshumanització i, de l’altra, facilitar les expulsions a països d’origen o a altres països que formen part del sistema d’externalització de fronteres. En el cas del mòdul de dones, s’afegeix també un tercer element: esdevenir un mecanisme de violència masclista institucional.
Rebuig a l’obertura del mòdul de dones
Així, doncs, diverses entitats s’han oposat a l’obertura d’aquest mòdul de dones al CIE de Zona Franca argumentant en un comunicat que “estem presenciant una intensificació de discursos i actituds d’odi que s’estan normalitzant, mentre les persones migrades i refugiades són sotmeses a condicions extremes d’explotació, persecucions, identificacions racistes, tortures, empresonaments i deportacions, i manca dels drets fonamentals; així mateix s’intensifica la criminalització de menors no acompanyats i les lleves de custòdia a mares migrants com a forma de control, repressió i càstig”. Com diuen “els CIE són la branca carcerària del racisme institucional” i “una de les màximes expressions del sistema capitalista colonial”. I, com a tal, des de la CGT Catalunya ens oposem a l’obertura d’aquest mòdul de dones al CIE de Zona Franca i ens sumem a l’exigència de tancar tots els CIE, aturar l’obertura del nou CIE d’Algesires i abolir la Llei d’Estrangeria.
Per adhesions al comunicat de rebuig del mòdul de dones del CIE de Zona Franca: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLScukC9pKWVH3f3WUcL4kRv34jK8JJRxnZ_i05p-VoNE03RN9Q/viewform
