Text i il·lustracions de SEGAP Barcelona
Si Salvador Seguí visqués avui en dia, i encara treballés com a pintor de parets, estaria
treballant sota el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA). I no ho faria per gust, sinó
perquè no tindria una altra opció. Segurament les persones que li oferirien treball—ja fossin
intermediàries o a títol individual— no li oferirien un contracte assalariat, sinó que assumirien
que és autònom. A més, en el cas de voler denunciar la seva situació, seria gairebé impossible
que guanyés un judici per demostrar la relació laboral, perquè el poder judicial ha demostrat
reconèixer-la sols en els casos més flagrants. Algú que tingui molts clients o caps diferents i
esporàdics al llarg de l’any, que té el seu propi material de treball, i que gaudeix d’una relativa
capacitat d’autoorganitzar-se la feina, ho té molt difícil de guanyar per la via judicial.
Per tant, Seguí se sumaria als milions de persones que a l’Estat es donen d’alta en el RETA
perquè no tenen altre remei. Tot i la propaganda liberal i la potència dels mitjans de
comunicació, que s’esforcen a donar a conèixer només els exemples que els interessen, la
immensa majoria de persones que es troben al RETA no hi són per gust, sinó perquè és la
forma en què les empreses les poden explotar millor.
El RETA significa per a la classe treballadora la pèrdua total de drets laborals: no hi ha salari
mínim interprofessional, negociació col·lectiva, convenis laborals, horaris de treball, i un llarg
etcètera. Un exemple: una il·lustradora que treballi amb contracte sota el conveni d’arts
gràfiques, hauria de cobrar uns 24 mil euros l’any; si la contracten sent autònoma, li poden
pagar a dos euros l’hora i seria perfectament legal, amb l’afegit de poder disposar a voluntat
d’ella quan els interessi. A més, també implica una gran pèrdua de drets socials, com són l’atur
–gairebé impossible d’aconseguir sent autònoma.
És per això que a les empreses els interessa tant promocionar aquest règim. Perquè fa saltar
pels aires tots els drets que la classe treballadora hem anat guanyant amb anys de lluites i
torna a portar les relacions laborals a l’àmbit de l’explotació sense regulacions. I les dades
parlen per si soles: la gran majoria de treballadores al RETA cobren menys que l’SMI.
Com a sindicat, hem d’organitzar la resistència també en aquest front. Perquè si no unim a tota
la classe treballadora, independentment del seu règim jurídic, totes les millores que assolim per
les treballadores assalariades no serviran de res, si no evitem que el RETA es converteixi en la
via de fuga perquè les empreses continuïn explotant-nos.
Segurament, Salvador Seguí avui estaria lluitant en primera fila contra aquesta explotació.
Nosaltres continuem el seu llegat.
