Roger Gras conversa amb en José, un dels fundadors del gimnàs i entrenador
Fotografies d’Anna Jordana
Al barri barceloní de Vallcarca, damunt de la plaça Lesseps —frontera simbòlica de la gentrificada i massificada Gràcia— nasqué fa un parell d’anys el gimnàs popular i antifeixista “Subietas”, en record i memòria a Jacinto Subietas, boxejador del barri i afiliat a la CNT els anys 20 del segle passat. Barcelona en aquella època era bressol de grans púgils, amb alguns noms gairebé mítics com Gironès, Flix i Ros, que patiren, amb diferents circumstàncies vitals, la guerra civil, l’exili, els camps de concentració i la mort.
José, per encetar aquesta breu entrevista ens agradaria que et presentessis , d’on ve la teva afició per la boxa?
A l’època de Tyson m’hi vaig començar a aficionar, recordo que ho donaven per Tele5. Després van passar molts anys sense cap relació amb la boxa fins que el 2014 vaig començar a fer un documental de la sala Baluard. El Pau, amic i educador social va començar una activitat de boxa per a usuaris de la sala, vaig anar a gravar-ho, em vaig posar els guants i des de llavors que no he parat de practicar: sóc un malalt de la boxa, estic totalment enganxat.
Qui fou Jacinto Subietas?
Jacinto Subietas Bové fou un veí de Vallcarca. Vivia a la mateixa casa que visc jo ara i a la cantonada tenia una carnisseria amb la seva dona. Quan vam començar a fer boxa al carrer, durant la pandèmia, un veí de tota la vida em va explicar la seva història. Vaig consultar boxrec, que recull els combats professionals de tots els temps, i allà estava. Va combatre als anys 20 i 30’s. No hem trobat cap imatge seva. Però una vella veïna conserva un quadre que va pintar; era una afició que tenia. Hem trobat que va ser afiliat al gremi de carnissers de la CNT i a una pàgina de facebook del Grup de Treball de la recuperació de la Memòria Social de CGT Catalunya, memòria de l’obrerisme català, apareix en una llista com a pres polític AL CAMP DE CONCENTRACIÓ O PRESÓ HABILITADA D’HELIOPOLIS (SEVILLA).
Coneixent aquesta història vàrem posar-li el seu nom al club de boxa per recordar-lo i honorar-lo.
Quins valors creus que aporta la pràctica de la boxa? Un esport amb tants estigmes de violent i marginal.
La boxa és un esport on es treballa amb la violència, a la boxa no es juga. Hi ha un cartell dels anys 20 de les joventuts llibertàries de Llevant que diuen:
però per altra banda la CNT tenia un gremi de boxejadors i professionals de la boxa.
Jo crec que és un esport que si es practica amb unes regles estrictes, sota la supervisió adequada i les mesures necessàries de seguretat no ha de ser més perillós que qualsevol altre esport de risc. És evident que la gent que practiquem boxa de manera regular estem fisicament sans: si no portes una vida sana no aguantes ni un assalt.
Com gestionem la nostra pròpia violència en un sistema que està ple de violència és tot un tema. Potser saber donar, rebre i esquivar cops pot ser útil per a subsistir, però en cap cas un combat a sobre d’un ring o en un gimnàs és comparable a una baralla al carrer. Tampoc crec (em sembla més un mantra neoliberal d’autosuperació) que si saps lluitar en un gimnàs saps lluitar a la vida. L’esport ajuda, però la lluita passa per moltes altres coses. En qualsevol cas, que dues persones d’un mateix pes i nivell boxístic intercanvïn cops amb respecte, sota supervisió i sense abús és un esport. És com fer esgrima sense clavar-se l’espasa.
Respecte la corrupció i la marginalitat que tradicionalment han envoltat la boxa: això forma part de la violència del sistema. La primera es dona en tots els esports professionals que mouen diners i la segona per la manca d’oportunitats. La boxa no en té la culpa; en pateix les conseqüències.
Sents que un gimnàs popular pot estendre els valors de solidaritat i suport mutu entre les classes més perjudicades?
Penso que sí, Subietas n’és un exemple. A Vallcarca tenim una comunitat gran de veïnat que viu en condicons greus de pobresa i que a través del gimnàs s’empapen de la solidaritat i el suport mutu de part del veïnat activista del barri.
Creus que poden ser un germen i punt de trobada per a combatre col·lectivament l’aïllament i duresa de la vida a les grans ciutats?
Absolutament. El fet de que durant l’estació estival fem l’activitat en un solar del barri fa que molt veïnat s’apropi i acabi participant de la vida comunitària.
Com procedeix l’administració amb els gimnasos populars, sovint habilitats en espais okupats per les joves dels barris? Creus que els poden sentir com una amenaça o perill al seu model d’oci excloent, privatitzat i mercantil?
Cada gimnàs popular és un món. En el nostre cas l’administració ens fa arribar des de serveis socials nanos de centres propers de joves migrants, menors tutelats, etc, etc.
Som més una amenaça per als propietaris dels espais okupats, perquè no poden especular amb l’habitatge amb nosaltres a dins. Molts de nosaltres entrenem també a gyms de boxa privats. Inclús tenim tres nanos del Subietas que participen de manera amateur als circuits de boxa competitiva de Barcelona. Però sabem d’on venim i que la nostra força i orgull és l’autogestió, la solidaritat i el suport mutu.
Moltes gràcies per la teva atenció i respostes.
