Àlex Tisminetsky
Per resolució del passat 30 de desembre de 2022 es va aprovar la «prórroga y modificación al Convenio entre el Instituto Nacional de la Seguridad Social y la Generalitat de Catalunya, para el control de la incapacidad temporal», on es determinen les condicions a través de les quals l’INSS (administració estatal) transmet fons econòmics per a l’ICS (administració autonòmica) per fer el control de les baixes i avaluar les possibles invalideses. Un cop més es reiteren, com en els anteriors convenis, els criteris «economicistes» que regulen unes quanties econòmiques més altes si les Incapacitats Temporals són més curtes i els dictàmens d’invalidesa més restrictius.
Què és l’ICAM-SGAM?
Aquest Institut, depenent del Departament de Salut de la Generalitat, és el competent per emetre dictàmens mèdics on es determina fets tan rellevants pels treballadors com si continuen de baixa mèdica, han de retornar immediatament al lloc de treball, o si tenen dret a una pensió per invalidesa.
En els casos de baixa mèdica, “l’alta per recuperació” emesa pels facultatius de l’ICAM té l’efecte immediat de retorn al lloc de treball. En cas de no reincorporar-se l’endemà mateix a la feina el treballador patiria el que s’anomena una “baixa voluntària” de l’empresa, essent acomiadat sense dret a cap indemnització (a pesar de tenir dècades d’antiguitat) i ni tan sols a prestació d’atur. I durant els sis mesos posteriors a l’alta de l’ICAM els metges de capçalera tenen molts problemes per donar noves baixes a aquests treballadors, ja que aquestes han de ser “validades” i controlades pel Tribunal Mèdic.
Per tant, en els casos en que es donen altes mèdiques a persones encara malaltes, segurament és una de les situacions més traumàtiques de la vida laboral, ja que la realitat “legal” és que el treballador pot treballar (fins que un jutge no digui el contrari, i pot trigar molts mesos a fer-ho) mentre que la realitat real és que no pot dur a terme la seva feina (i una possible demanda judicial triga molts mesos en veure’s als tribunals).
En els casos d’expedients d’invalidesa el dictamen mèdic emès per l’ICAM és traslladat a l’INSS, organisme de l’administració estatal que gestiona les pensions.
Catalunya és de les poques Comunitats Autònomes que tenen transferida la competència del Tribunal Mèdic, ja que la Seguretat Social i les pensions contributives són competència exclusiva de l’Estat espanyol, a través de l’INSS.
Per tant, a Catalunya es dona el curiós context en que l’administració que realitza l’avaluació mèdica (l’autonòmica catalana, a través de l’ICAM-SGAM) no és la que finalment pagarà la prestació de baixa o invalidesa (l’estatal, a través de l’INSS). Aquesta situació ha estat resolta a través d’un mecanisme pel qual les partides econòmiques que rep l’Administració catalana des de l’Estat en aquest àmbit venen relacionades a certs “controls de racionalització” tant de la durada de les baixes mèdiques com de les propostes d’invalidesa. És a dir, i parlant clarament: en cas d’allargar “massa” les baixes mèdiques o proposar “massa” invalideses, les transferències econòmiques de l’administració estatal a l’autonòmica baixarien considerablement.
Una realitat amagada
Els criteris «economicistes» del tribunal mèdic català han estat denunciats per CGT i moviments socials en els darrers anys, però reiteradament quasi tots els representants de l’administració catalana ho han negat rotundament en rodes de premsa i altres fòrums públics.
En diverses reunions oficials dels caps de l’ICAM la resposta sempre ha estat la mateixa: s’afirmava que és fals que l’ICAM tingués cap criteri economicista derivat del seu Conveni amb l’INSS.
Només va sortir del guió l’anterior Conseller de Salut de la Generalitat, Antoni Comín, que en declaracions del 15 de desembre de 2016 va reconèixer que el Conveni entre l’ICAM i l’INSS compta amb una part dels ingressos que, en paraules del propi Comín, «contravenen les funcions assistencials amb criteris economicistes», declarant el propi Conseller al Parlament que volia deixar enrere les pràctiques anteriors on «als metges se’ls exigeixi per conveni que intentin fer més baixes o més curtes», sense tenir en compte «només criteris mèdics, clínics i assistencials», donant per fet, sense cap rubor, una pràctica que era negada per l’administració i denunciada reiteradament. Parlant clar: el propi Conseller va reconèixer que l’administració autonòmica catalana ha percebut els darrers anys més diners de l’Estat quantes més altes ha donat, i quantes menys invalideses ha reconegut. Una veritable vergonya, ja que no ha prevalgut únicament el criteri mèdic.
El Conseller Comín va ser revocat per l’article 155 i el Conveni economicista va continuar vigent i va ser renovat pels posteriors Consellers; el darrer cop el desembre passat.
Malgrat la polèmica, el Conveni continua dient el que deia abans, a pesar de fer-ho d’amagat en ordres i escrits de difícil lectura, i la conseqüència han estat moltes altes mèdicament injustificables, donant lloc a que les baixes mitjanes a Catalunya hagin estat de les més curtes amb diferència de tot l’Estat. Per tant, la pròpia existència durant anys d’aquestes clàusules ha portat a unes altes ultraràpides des de l’ICAM, on es donen les «miraculoses» recuperacions mèdiques.
Sensibilització i mobilització dels afectats
Les conseqüències de les altes injustificades també s’han viscut en l’àmbit sindical. La CGT ha convocat en els darrers anys múltiples concentracions davant la seu del Tribunal Mèdic a Vallcarca (a l’antic Hospital Militar de Barcelona), arribant a ocupar aquest espai el desembre de 2015. Amb aquesta mesura de força es van aconseguir diverses trobades entre el sindicat i el Tribunal Mèdic, on es van analitzar, entre d’altres, les denegacions d’invalideses als conductors d’autobusos de TMB, la manca de reconeixement de les malalties professionals dels informàtics o les reclamacions dels treballadors exposats a l’amiant. Fins i tot col·lectius concrets de treballadors han portat les seves protestes davant l’ICAM, com el dels conductors d’autobusos de TMB, que van estar apunt d’anar a la vaga per les amenaces de la direcció d’acomiadar de l’empresa els treballadors que havien patit altes injustes de l’ICAM.
L’existència d’altes mèdiques injustes ha donat lloc també a la creació d’un moviment social, la Plataforma d’Afectats per l’ICAM —la ja famosa PAICAM—, creada arran de l’acampada de la Natividad López, afectada d’un ictus cerebral, a qui es va deixar sense cap ingrés econòmic amb una alta injusta (i que molts mesos després va ser revocada per un jutge que li va declarar la invalidesa). Aquesta combativa veïna de Bellvitge va acampar a les portes del Tribunal Mèdic durant setmanes el 2015, denunciant les altes injustes i donant lloc a la organització de les persones afectades. Des de llavors la PAICAM ha convocat múltiples cassolades, manifestacions, xerrades i tot tipus d’actes de denúncia.
La lluita continua
Des de fa anys des de CGT i la PAICAM denunciem les altes injustes de l’ICAM, i desgraciadament any rere any els diferents governs autonòmics i estatals continuen signant convenis economicistes, en detriment de les condicions laborals i de salut de la classe treballadora. Només la lluita i la mobilització aconseguirà fer-los canviar.
