Mercè Márquez. Secretària d’Organització de la Federació d’Ensenyament de CGT
No more Matildas és una iniciativa de l’Asociación de Mujeres Investigadoras y Tecnólogas (AMIT) que pretén visibilitzar la gran feina de científiques actuals i passades. Científiques que han estat menystingudes sistemàticament des dels inicis dels temps ja sigui ignorant-les, impedint la seva dedicació i progrés en la ciència o robant les seves descobertes per atribuir-les als homes.
La campanya No more Matildas, amb una gran acollida en les darreres setmanes coincidint amb l’11 de febrer, dia de la Nena i la Dona en la ciència, pretén evitar que hi hagi més Matildas, més dones talentoses injustament oblidades i expropiades a conveniència dels homes. Dones com les científiques Rosalind Franklin, Ada Lovelance, Lise Meitner, Maria Goeppert Mayer, Katie Bouman, Sophie Germain, Hedy Lamarr entre moltes d’altres.
Però d’on ve el concepte de Matilda, per què a una dona talentosa a la qual no se li reconeix la seva feina se li diu Matilda? Prové de l’efecte Matilda, un terme ideat per descriure l’efecte de desmerèixer i expropiar els assoliments de les dones científiques en benefici dels homes. És un terme procedent de la combinació de l’aportació de tres dones: l’activista Matilda Electa Joslyn Gage, la sociòloga Harriet Zuckerman i la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter.
La Matilda Electa Joslyn Gage va ser una activista estatunidenca del segle XIX que va lluitar principalment pel sufragi femení. Era a més una gran escriptora i a través de la seva revista, The National Citizen and Ballot Box, reivindicativa mensualment els drets de les dones. Cada nova edició venia sempre acompanyada de la frase: “la ploma és més poderosa que l’espasa”. Creia en el poder de la divulgació i per això publicava mensualment la història d’alguna dona talentosa a qui se l’hagués ignorat i/o robat el seu èxit. Matilda va ser la primera persona a descriure la denegació del reconeixement de les dones en el món científic.
“la ploma és més poderosa que l’espasa”
La Harriet Zuckerman és una sociòloga estatunidenca que a mitjans del segle XX va deixar palès a la seva tesi doctoral com els investigadors sèniors, guanyadors fins i tot de premis Nobel, havien obtingut el reconeixement gràcies a la feina del seu personal investigador jove que, per contra, no rebia cap reconeixement. Aquests investigadors justificaven l’expropiació del reconeixement com a necessitat per continuar les seves investigacions, possible només si tots els mèrits requeien sobre la persona més reconeguda: a qui més té més se li donarà. Aquest fet va donar lloc a què Harriet anomenés aquest fenomen com l’efecte Mateu:
Mateu, Paràbola dels talents: Que se li tregui el talent per donar-li a qui té 10, perquè a qui té se li donarà i tindrà més, però al que no té, se li traurà el que té.
La descripció de l’efecte Mateu però, no se li va atribuir a la Harriet Zuckerman, sinó al seu director de tesi, en Robert Merton, qui es va auto atribuir l’autoria de la idea i es va endur tot el reconeixement.
La Margaret W. Rossiter és una historiadora estatunidenca de la ciència que l’any 1993 va donar el nom d’efecte Matilda/Harriet en honor a la Matilda J. Gage i a la Harriet Zuckerman. Aquest efecte pretenia assimilar-se a l’efecte Mateu però aplicat a les dones científiques envers els homes científics. Va visibilitzar la injustícia sistemàtica que s’ha fet al llarg dels anys sobre les dones científiques fent un gran recull de casos de robatori per part d’homes de descobertes fetes per dones, d’aïllament de les científiques, d’atribució de mala fama deliberadament per apartar-les de la ciència, de menys teniment, de no permetre signar amb nom de dona, i un llarg etcètera.
Actualment es coneix el fenomen com a efecte Matilda deixant fora i ignorant de nou a la Harriet. La Harriet va fer una gran aportació descrivint el fenomen Mateu, de treure-li a qui té menys per donar-li a qui té més, aportació que a sobre li va ser robada per un home, i se li torna a robar avui en dia excloent-la del terme efecte Matilda i No more Matildas. En realitat seria de justícia anomenar-lo efecte Harriet, i a la campanya No more Harriets, ja que ella va ser, i continua sent, un exemple de dona d’idees robades, i va ser a més qui va descriure el fenomen.
Com deia la Matilda Electa Joslyn Gage: “la ploma és més poderosa que l’espasa”, dita avui encara vigent, ja que a través de la ploma avui en dia es continua formant a les noves generacions de manera segada transcendint només la visió dels homes: només hi ha un 7% d’aportacions de dones als llibres escolars, deixant de banda grans dones científiques, artistes, literates, sociòlogues i de multitud de disciplines; dones oblidades, robades i menystingudes. Amb el poder d’aquesta mateixa ploma cal fer justícia i reconèixer les aportacions de les dones en tots els àmbits, recuperar aquestes grans dones i donar-les a conèixer. Serà llavors, quan la joventut comenci a tenir dones com a referents, que nenes i dones deixaran de desconfiar de les seves capacitats i podran dedicar-se a allò que vulguin i no a allò que els estereotips de la societat patriarcal les ha relegat.
