Rosalía Molina. Redacció Catalunya
Hem entrevistat a la Mª Isabel Molina, graduada social, que des de fa ja 28 anys ha estat i està assessorant el gabinet jurídic de CGT Baix Llobregat, Sabadell, Terrassa i durant un temps a Rubí. Des del gener ha deixat d’exercir al Baix Llobregat, per anar avançant cap a la seva merescuda jubilació. Es mereix una entrevista perquè ens expliqui la seva experiència al llarg de tots aquests anys de professió.
Quina és la teva professió i quants anys portes exercint aquesta professió?
Sóc Graduada social des de març 1989, fa 32 anys.
Quants anys fa que estàs en l’assessorament jurídic en CGT?
Uns 28 anys.
Què et va portar a estudiar aquesta carrera?
Sempre he estat reivindicativa i d’esquerres. Vaig viure l’època franquista, on els moviments ciutadans, les manifestacions permanents i les lluites eren contínues.
Ja en el meu últim treball vaig formar part del comitè d’empresa, on em van acomiadar dues vegades i a totes em van haver de readmetre, per pressió amb la lluita: concentracions, solidaritat, vagues, inspecció de treball, conciliacions, judicis, vam revolucionar el sector (hoteler).
Una lesió en el túnel metacarpià (malaltia professional) amb dues operacions, i l’ajuda d’un advocat amic, em van encoratjar per estudiar la llicenciatura i continuar la tasca que ja feia des de la classe treballadora, ajudant-los des d’un altre angle. Vaig, doncs, començar a estudiar, treballant, mentre militava sindicalment. L’últim any de carrera estava embarassada del meu primer fill, però vaig continuar fins a acabar el curs.
Quan el meu fill tenia un any i mig vaig acomiadar-me de l’hotel i vaig anar a treballar a dos ajuntaments fent programes de plans d’ocupació.
Després em vaig quedar embarassada del segon fill, i vaig decidir encoratjar-me i muntar el meu propi despatx, auto ocupar-me. Vaig estar compaginant el treball en el despatx, amb impartir cursos de reciclatge i d’autoocupació (en aquell moment hi havia molts diners per formació pels que venien de la CE), i per descomptat la criança gens fàcil dels meus fills ( un d’ells té una disminució)
I al cap de poc temps vaig entrar a fer assessorament jurídic a CGT Baix Llobregat, i una mica més tard a CGT Sabadell.
Quines experiències has tingut en CGT?
CGT sempre m’ha fet confiança. En tot moment he estat molt acollida i m’he sentit entre iguals ideològicament. Sentia que realment estava defensant els interessos de les treballadores, amb el suport del sindicat, anteposant els interessos de les afectades, per sobre del “políticament correcte”.
“les dones, sobretot vénen aclaparades per la responsabilitat de les cures, el treball, la criança…”
Quins casos assenyalaries?
Sempre gaudeixo molt amb cada cas, i em lliuro a aquest amb tota l’anima i el cos.
He portat casos molt bonics com les 660 acomiadades de SEAT per l’ERO discriminatori cap a CGT. També casos d’assetjament laboral i sexual. Molts per discriminació sindical. Moltes invalideses, majoritàriament de dones pels tipus de treballs que fan, reclamacions de baixes mèdiques per risc d’embaràs, reclamacions per conciliació. I molts acomiadaments.
Quines actituds destacaries?
Era curiós veure com alguns advocats d’empreses es quedaven sorpresos que fos una dona la que defensés a treballadores del metall, sobretot de CGT, perquè consideren que els metal·lúrgics són homes. Fins i tot algun advocat ha arribat a preguntar-me “com me’n surto entre tants homes.
Has trobat actituds masclistes pels jutjats cap a tu?
En començar a exercir, quan encara ets una mica inexperta, un advocat de la “vella escola” enmig del judici em va dir “sents nena?”, Jo de seguida vaig demanar al jutge que es reflectís en acta l’actitud del lletrat i que demanés disculpes. El jutge li va cridar l’atenció. L’advocat em va fulminar amb la mirada. En sortir del judici el perit mèdic d’aquesta mútua a qui representava l’advocat va demanar-me disculpes.
Actualment penso que no hi ha actituds masclistes, perquè ara són més jutgesses dones que homes. Som moltes dones exercint la professió: graduades socials, advocades, perites mèdiques, jutgesses.
Per això el tracte és igualitari. I perquè les dones que fa anys que som unes lluitadores, i marquem aquesta igualtat.
Tens més consultes d’homes que de dones?
No, està molt equilibrat. Com no estic centrada en un sol sector, veig de tots els sexes. Per descomptat hi ha sectors que són clarament més feminitzats o masculinitzats. Feminitzats com neteja, tèxtil. A la construcció tot homes.
Els teus clients t’han tractat diferent per ser dona?
Sí, en alguns casos concrets, però no a CGT. Durant la crisi 2008 en fer fallida la construcció, la majoria de treballadors eren marroquins i pakistanesos. Quan veien que era una dona qui els anava a defensar es quedaven sorpresos, i en acomiadar-se no donaven la mà.
Explica alguna altra anècdota.
He hagut de fer callar a més d’un home, que acompanyava a la seva parella quan el cas era d’ella, ells volien explicar el que li succeïa a ella. Amb arguments com “jo ho sé explicar millor”, sempre els he dit, “però qui està patint aquesta situació? doncs que ho expliqui ella, ho entendré”.
Més casos curiosos. Dones assetjades en l’empresa, amb atacs d’ansietat que no volien reconèixer o no s’atrevien a denunciar el que estava succeint. Que més voldries afegir. Fem moltes vegades de psicòlogues. Les dones, sobretot vénen aclaparades per la responsabilitat de les cures, el treball, la criança…
És un treball que gaudeixo molt, malgrat que no sempre es guanyi tot en els jutjats. Jo sempre insisteixo a totes que cal continuar amb la lluita sindical.
