Categoria: Editorial

Editorial

“No volem tornar a la normalitat perquè la normalitat era el problema”. Això deia una de les moltes pintades que hem pogut veure aquests dies. I potser seria la que millor sintetitza la situació que estem vivint la classe treballadora. El cert és que la situació actual dista molt de “normalitat” i pel que sembla no es preveuen temps millors. La classe treballadora està tornant a pagar una crisi que ha provocat la irresponsabilitat dels qui governen i prenen les decisions. No són eslògans buits. És la realitat. Veiem com empreses fan caixa amb la situació actual. Fins i tot la UGT s’ha sumat al carro de vendre fum per guanyar diners a dojo, estafant, si cal, treballadores i Seguretat Social.

Deia, també, el geògraf David Harvey quan explicava el Capital, que el sistema capitalista necessita estar en moviment constantment. No es pot aturar. Si s’aturen les transaccions, si s’atura el consum, si s’atura la producció, el sistema cau (d’aquí que les vagues siguin una eina tan poderosa). Aquest fet explica perquè, un altre cop, encara que perilli la salut de tota la població, aquest sistema no pot aturar la seva activitat. I els polítics que justifiquen i avalen aquest sistema criminal fan els malabarismes necessaris per a que això no passi.

El virus més perillós pel planeta i per la humanitat seguirà existint després de la Covid19: el capitalisme. A les nostres mans està fer-li front o resignar-nos a aguantar els cops.

Caos. Pandèmia. Reclusió social. Doctrina del shock? Vivim uns temps, si més no, complicats. La crisi del COVID-19 està colpejant la societat d’una forma virulenta i brusca que, sembla ser, ningú no s’esperava. Els Estats europeus han vist com en poc dies, les nefastes polítiques sanitàries d’anys anteriors aboquen a la societat a un carreró sense sortida on la carn de canó tornem a ser la classe treballadora.

No contents amb això, les mesures per contrarestar aquesta pandèmia estan sent del tot insuficients i, per descomptat, destinades a salvaguardar el sacrosant Capital. Aquest és el temps que ens ha tocat viure. I lluitar. Perquè, deixem-nos de romanços, en aquesta situació qui no plora no mama. Ara bé, tampoc és qüestió de practicar el “campi qui pugui”, que és la doctrina social i ideològica que hem estat mamant en aquest capitalisme salvatge. Les situacions de crisi treuen el pitjor de molta gent, sobretot d’aquells que només comptabilitzen la vida, i la mort, en funció dels beneficis. També aquestes situacions treuen el millor de la gent, i arreu afloren iniciatives de solidaritat, de suport mutu, de lluita i de comunitarisme.

Es confirma la intuïció anarquista: el capitalisme és una merda però la societat és meravellosa. L’ésser humà és extraordinari. Sempre i quan sigui capaç de foragitar el bunker que el Capital ha construït a la nostra ment. Sumem-nos a les solidàries. Odiem a la burgesia que és infecta i rapaç. Només així podrem cuidar-nos entre totes ara, i en l’avenir.

I alcem la barricada de la vida contra la mort. Que la vida és lluita i, de moment, estem vius.

Redacció Catalunya

Aquest mes, el Catalunya, no s’imprimirà.

La Redacció de la Revista Catalunya hem decidit, extraordinàriament, no imprimir la versió en paper del número 217 del periòdic, corresponent a aquest mes d’abril. No obstant, tots els lectors i lectores, podran gaudir del Catalunya com cada mes en versió pdf, completament gratuït, com sempre.

Aquesta decisió es pren per coherència i solidaritat per i amb la classe treballadora catalana. La revista, amb una tirada de 13.000 exemplars mensuals, és l’òrgan d’expressió de la Confederació General del Treball de Catalunya i pretén ser una eina de debat, discussió i propaganda de les lluites de la classe treballadora.

La determinació de no fer-la arribar en paper ni a casa, ni al sindicat, ni a l’ateneu, ni al bar, ni a la biblioteca del barri ve donada perquè en cap cas col·laborarem en posar en perill les treballadores i usuàries. No ens permetrem ser còmplices de les decisions d’un estat que posa en perill la salut dels repartidors i repartidores i de la població en general. Des de l’equip de redacció volem solidaritzar-nos amb totes les treballadores de Correus, DHL, Glovo, i amb totes aquelles persones i col·lectius que no els queda altra opció que jugar-se la seva salut perquè els que treuen rèdit de la seva força de treball mantinguin els seus beneficis.

La Redacció de la Revista Catalunya som treballadors i treballadores, hi ha professores, carteres, educadores, treballadores de transport, etc. I per tant fem nostra la lluita de les nostres seccions sindicals a les empreses de repartiment que estan lluitant amb dents i ungles per defensar la salut i els drets de la classe treballadora.

Aquest mes, el Catalunya, per solidaritat i per responsabilitat, no sortirà en paper. Perquè d’aquesta crisi o en sortim més organitzades, o no en sortirem.