Editorial
Arribem al mes de juny amb tot el territori català, almenys, a la fase 1. La pandèmia del Coronavirus ha canviat molts aspectes de la nostra vida quotidiana, i fa la pinta que continuaran canviant moltes coses, moltes dinàmiques i moltes costums de la gent. Un cop passat l’embat fort de la pandèmia, i a l’espera de propers rebrots, el que diuen “nova normalitat” es va instal·lant a casa i a la societat. Mascaretes, gel hidroalcohòlics, distàncies de seguretat…
Però no tot són canvis d’aquesta mena. L’atur ha crescut exponencialment els últims mesos. Les persones afectades per expedients de regulació es multipliquen i ja són un percentatge elevadíssim de persones les que els pateixen. Milers són també les que, degut a la incompetència de les administracions, han vist desaparèixer els seus ingressos de la nit al dia.
La nova normalitat està suposant una sagnia per la classe treballadora. El Capital ha tornat a guanyar el pols al Treball. Ara ens toca a nosaltres. Ara ens toca a nosaltres tornar als carrers, tornar a l’organització i la mobilització. Adaptant-nos a la nova realitat, reinventant mètodes, formes d’organització, formes de protesta. Perquè si hi ha quelcom que ha caracteritzat l’anarcosindicalisme durant tota la seva història ha estat, precisament, la seva capacitat d’adaptació i lluita.
