Editorial
Comencem el nou curs amb més incertesa que mai. Es podria dir que no hi ha hagut sistema econòmic i social a la història de la humanitat que hagi estat més variable i més incert. El cas és que si el virus de la Covid-19 ha matat un bon nombre de persones, el capitalisme rematarà a un bon grapat més. El capitalisme ha rebrotat. I amb aquest, les polítiques neoliberals. L’actitud intrínseca del capitalisme, de deixar la gent a la seva sort. Milers, centenars de milers de persones han deixat de rebre cap tipus d’ingrés. A l’atur el segueixen els desnonaments, més precarietat al treball, més misèria. L’allau d’ERTOS, EROS, acomiadaments, etc. està deixant un paisatge desolador per a la classe treballadora. L’inici del curs escolar, no farà més que accentuar aquesta misèria.
Ens espera una tardor difícil. Un període difícil. S’apropen uns mesos en que més val que ens preparem per a la lluita. I a tots els fronts. A tots els sectors. Polítics i empresaris no dubtaran (ja ho estem veient de fet) en aprofitar per treure rèdit de la situació. D’especial importància és doncs el proper ple confederal, per veure què té a fer, què tenim a fer, la CGT en aquest context. Indispensable.
Per això cal organització. Cal treball. Cal compromís i atenció, anàlisi i intervenció. Cal evitar la intoxicació, per via externa i per via interna. Cal arraconar els discursos destructius i demagògics. Cal arraconar la seva pràctica. Perquè nosaltres no estem aquí per ser el ring de boxa, estem aquí per ser els qui boxegen. Som els qui, independentment del ring, plantegem i plantejarem batalla al capitalisme, a les polítiques neoliberals i l’avarícia.
El virus potser rebrotarà. Però el capitalisme ha rebrotat. Destapant un altre cop la seva naturalesa criminal. Mostrant la seva cara més malaltissa i cruel. I l’hem de tallar de socarrell.
