Editorial
“No volem tornar a la normalitat perquè la normalitat era el problema”. Això deia una de les moltes pintades que hem pogut veure aquests dies. I potser seria la que millor sintetitza la situació que estem vivint la classe treballadora. El cert és que la situació actual dista molt de “normalitat” i pel que sembla no es preveuen temps millors. La classe treballadora està tornant a pagar una crisi que ha provocat la irresponsabilitat dels qui governen i prenen les decisions. No són eslògans buits. És la realitat. Veiem com empreses fan caixa amb la situació actual. Fins i tot la UGT s’ha sumat al carro de vendre fum per guanyar diners a dojo, estafant, si cal, treballadores i Seguretat Social.
Deia, també, el geògraf David Harvey quan explicava el Capital, que el sistema capitalista necessita estar en moviment constantment. No es pot aturar. Si s’aturen les transaccions, si s’atura el consum, si s’atura la producció, el sistema cau (d’aquí que les vagues siguin una eina tan poderosa). Aquest fet explica perquè, un altre cop, encara que perilli la salut de tota la població, aquest sistema no pot aturar la seva activitat. I els polítics que justifiquen i avalen aquest sistema criminal fan els malabarismes necessaris per a que això no passi.
El virus més perillós pel planeta i per la humanitat seguirà existint després de la Covid19: el capitalisme. A les nostres mans està fer-li front o resignar-nos a aguantar els cops.
