Gioconda Belli. Rebel·lions i revelacions.
“Si ets una dona forta preparat per a la batalla:
aprèn a estar sola
a dormir en la més absoluta foscor sense por
a que ningú et llenci cordes quan brami la tempesta
a nedar contracorrent.”
Li agrada fer-se fotos, vestida tota elegant, amb posat i esperit captivador. Les envia per wasap a la seva família: àvia, fill, filla i netes, que estan molt lluny, com a demostració que està bé i que malgrat tots els diners que els envia encara li’n queden per ella. És feliç en aquesta terra d’acollida.
Yolanda va néixer a Chinandega, Nicaragua, fa 54 anys.
L’he coneguda en un poblet de la comarca del Camp Belchite. Treballava com a cuidadora d’una veïna del barri, la Manuela, que havia tingut una tenda de queviures i, encara que està molt bé del cap i ens coneix quan arribem de Barcelona, li manquen les forces per caminar i fer les obligacions diàries per cuidar-se, com el dinar, la higiene personal, etc. Per això té la Yolanda que viu amb ella. A canvi del sou, casa i menjar, la cuida i fa tota la feina.
La contractació de dones per a la llar és una opció molt estesa en aquests poblets on no hi ha a prop una residència per a gent gran on viure o, simplement, no els agrada l’opció d’abandonar la casa i marxar lluny de família i amistats. La majoria d’aquestes dones que venen a fer aquest servei de cura de persones són joves emigrants llatinoamericanes o de països de l’est.
Yolanda m’explica la seva odissea fins arribar a aquell poblet perdut entre grans extensions de camps de cereals.
La mare l’havia abandonada de petita i quan morí el seu pare en fer els 12 anys es quedà a viure amb l’àvia paterna, l’Anastàsia López, doctora en medicina. Anà a l’escola fins a secundaria. Quan compleix els 14 anys fins els 23, juntament amb altres noies del poble van i venen a Costa Rica on treballen en feines de la llar per a famílies jueves, alemanyes i ticos, nom pel qual es coneix als costa-riquenys.
Els esdeveniments s’amunteguen en els anys següents amb molts canvis en la seva vida. És mare d’un fill i una filla als quals deixa amb l’avia Anastàsia quan decideix marxar amb el pare a provar fortuna a El Salvador. Hi viuen dos anys i des d’aquest país intenten creuar Mèxic per entrar als EEUU. No s’estén en explicar-me el perillós procés migratori, acompanyats de coiots, que resulta infructuós i retornen a Chinandega.
Dono per suposats els moments dolorosos que no agraden de recordar.
L’any 2009, amb 43 anys, vista la penúria econòmica, sorgeix l’oportunitat de viatjar a Saragossa. Unes amigues li presten els diners per comprar el bitllet d’avió i 2000 euros de moneder per poder entrar al país. Després les haurà de tornar amb el producte del seu treball. El fill i la filla de nou es queden amb l’àvia Anastàsia.
El viatge és llarg a través de Nicaragua, Costa Rica, Veneçuela, París i Saragossa.
A Saragossa s’hi està dos mesos treballant de substituta en hospitals com a companyia de gent gran i discapacitada. Moment en què una amiga li ofereix anar a Moyuela per tenir cura de la Manuela. Yolanda l’accepta.
Els estalvis que recull els envia a l’Anastàsia i als seus fills que es fan una casa a Chinandega i tenen la possibilitat de tenir una vida digna i formar-se.
A Moyuela va per les cases, neteja, planxa, renta i cuina.
Yolanda coneix a Mateo, un solter del poble que viu amb la seva mare. S’agraden i sorgeix l’amor. Comencen la relació de parella i després de conviure 8 anys decideixen casar-se celebrant una boda esplèndida a la qual no falta la família nicaragüenca.
Breu procés històric:
Yolanda neix el 1966 en plena decadència de la dictadura somocista. L’any 1962 s’havia fundat el Front Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN) i començà el procés revolucionari a Nicaragua.
En el anys 70 per l’expansió del cultiu del cafè i el cotó, les terres s’acumulen en mans dels terratinents amb la conseqüent pèrdua de terrenys de cultiu dels camperols i l’augment de la pobresa. L’any 1972 un terratrèmol destrueix Managua i entre 1974 i 1978 a causa de la repressió política creix la tensió social i la crisi econòmica.
Dels anys 1977 al 1979 se concentra l’etapa insurreccional del procés revolucionari que finalitza el 19 de juliol de 1979 amb l’entrada del FSLN a Managua.
Yolanda compleix els 14 anys quan la coalició del Front Sandinista arriba al poder i el país es troba immers en una extrema pobresa després del procés revolucionari i de quatre dècades de dictadura somocista.
L’any 2009, Roberto Arana González, en Nicaragua. Dictadura y revolución. Revista digital de Historia y Arqueología desde el Caribe, conclou:
“Desafortunadament, avui després de 30 anys només resten cendres de l’aconseguit en aquella revolució i el nou sandinisme liderat per l’etern dirigent Daniel Ortega (avuí novament president) sembla com un vaixell sense destí obstinat en romandre en el poder a tota costa. Mentre la majoria de la població es manté oblidada i condemnada a “otros cien años de soledad” com en els anys de la dictadura somicista, ja que les transformacions socials dels primers anys de la revolució s’han anat diluint…”
I Yolanda emigra a Saragossa.
Carme Álvarez. Militant de Dones Llibertàries
