Els sindicats de CGT aconsegueixen aturar dos ERTOs avui divendres gràcies a la pressió de les treballadores. D’una banda el Grup Indra plantejava dos ERTOs a dues de les seves empreses que afectaven a 20.000 treballadors; de l’altra, l’empresa Serunion -subcontracta de serveis d’educació- que havia deixat de pagar les seves vetlladores.
Aquest divendres 4 d’abril els sindicats de la CGT han aconseguit aturar dos Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació arrel de la crisi generada pel COVID-19.
El primer d’aquests és el que afectava a la plantilla del grup Indra en dues de les seves empreses: Indra Sistemes, matriu del grup, i Indra Solucions Tecnologies de la Informació. Aquests ERTOs, a més de les suspensions de contractes, incloien una rebaixa de salari del 5% al 25% pels gairebé 20.000 treballadors de la plantilla.
Aquestes suspensions de contracte, que s’aplicaria a 8.000 treballadors, significava deixar sense cap mena de complement a la prestació de desocupació com sí que ocorre en molts altres ERTOs. L’empresa matriu, Indra Sistemes volia aplicar l’ERTO al 60% de la plantilla, mentre que a Indra Solucions TI els contractes suspesos eren uns 4.250 treballadors, el 32% de la plantilla.
L’altra empresa que s’ha hagut d’empassar el seu ERTO ha estat Bàsics Serveis Educatius-Serunion, empresa subcontractada pel Departament d’Educació que presta serveis auxiliars a les escoles, com les vetlladores. Aquest és un dels col·lectius més precaris del sector de l’ensenyament, i l’empresa, arribat l’abril, només havia abonat la nòmina corresponent fins el dia 13 de març (dia en que les escoles van tancar per ordre del Departament d’Educació), notificant a les treballadores que es trobaven en situació d’expedient de regulació.
Es dóna la circumstància que totes aquestes empreses gaudeixen d’una excel·lent situació tant a nivell financer com econòmic. A tall d’exemple Indra compta amb un fons de maniobra de gairebé 600 milions d’euros, mentre que Serunion, gaudeix també de diversos contractes de les administracions, fet que fa que puguin assumir les despeses que la crisi del COVID-19 està generant en comptes de fer-la pagar a les treballadores i treballadors.
En ambdós casos, ha estat la pressió dels sindicats i les seccions sindicals de la CGT la que ha posat en escac les decisions empresarials, que s’han vist obligades a retirar els expedients de regulació.
Tornem a tenir dos exemples on es demostra que la lluita serveix, inclús en la situació d’excepcionalitat en què ens trobem. Els sindicats de la CGT de Catalunya tornen a demostrar que els ERTOs es poden aturar i que la lluita és l’únic camí.
La CGT de Catalunya ha aconseguit reunir fins a 58.000€ per a la compra de material sanitari per a donar-los als hospitals del sistema sanitari públic català.
Mitjançant una campanya de solidaritat la CGT de Catalunya ha aconseguit reunir 58.000€ per a la compra de material sanitari. Aquest material anirà a parar als hospitals i centre d’atenció catalans, per tal de contribuir a pal·liar el dèficit de recursos en que es troben els treballadors i treballadores sanitàries. Aquesta comanda ha estat realitzada a un proveïdor homologat pel govern de Xina.
L’objectiu d’aquesta iniciativa és canalitzar la solidaritat directament entre treballadors i treballadores, al mateix temps que es denuncia la irresponsabilitat i falta de previsió de la Generalitat i el Ministeri de Sanitat per a fer front a les necessitats de la pandèmia.
La donació ha estat possible gràcies a l’aportació de multitud de seccions sindicals, sindicats, federacions i diversos ens de la CGT de Catalunya, així com aportacions d’altres organitzacions i col·laboracions individuals.
L’enviament de material que arribarà etiquetat amb missatges encoratjadors “Cuidar uns dels altres, una marea unida davant les dificultats. Manteniu-vos forts! Tots estem amb vosaltres!”
Els treballadors i treballadores han guanyat la batalla contra els ERTOs que volien aplicar les empreses que presten servei a l’Ajuntament de Barcelona.
La crisi del Coronavirus està desencadenant un seguit de greuges laborals que ponen de manifest la mala praxi de les empreses subcontractades i la necessitat de promoure i implementar la gestió directa de tots els serveis públics.
En aquest cas, els sectors més precaritzats de l’educació, que a l’Ajuntament de Barcelona és el personal de neteja, de cuina o de suport educatiu serien els que haguessin patit l’ERTO. Des del tancament de les escoles el passat 13 de març, han rebut notificacions per part de les empreses subcontractades per l’Ajuntament.
En un comunicat, la secció de la CGT de les escoles d’adscripció municipal felicita l’actuació del consistori barceloní, que el passat 23 de març publicava un Decret d’Alcaldia on es detallava l’indemnització a les emprees en concepte de despeses salarials abonades al personal adscrit al contracte i es prohibien de forma expressa realitzar ERTOs.
D’altra banda, la CGT denuncia la Generalitat per seguir les passes contràries i deixar al carrer el personal de menjadors via Decret del 8/2020 del 24 de març, pel que es veuran afectades més de 25.000 treballadores.
De la mateixa forma, la CGT denuncia a totes aquelles empreses que, tot i mantenir les administracions els contractes públics, estan executant ERTOs de forma fraudulenta, com per exemple l’empresa Serunión, que ha acomiadat recentment el personal vetllador.
Finalment, la secció fa una crida a denunciar públicament tots aquests casos d’abusos per part de les empreses i exigeixen la internalització i la gestió difecta de tots els serveis públics.
A mitjans de març ja era una evidència que la pandèmia provocada pel coronavirus no seria només una emergència sanitària. Amb tota seguretat, tindrà també fortes conseqüències socials i econòmiques per la majoria de la població, particularment entre la classe treballadora i les persones que es veuen obligades a pagar un lloguer per accedir a un habitatge. La pandèmia ha revelat la fragilitat del nostre model econòmic i social. Diverses organitzacions que lluiten dia a dia per l’emancipació social, entre les qual estan la CGT i el Sindicat de Llogateres, vam acordar començar una campanya que s’anomenà Pla de Xoc Social, amb la qual volíem posar sobre la taula una sèrie de reivindicacions en matèria de treball, habitatge i sanitat, amb un objectiu clar i senzill: que la crisi no la tornem a pagar nosaltres.
Nosaltres, les llogateres, veiem com plou sobre mullat. Acumulem ja quatre anys d’augment sostingut del preu de les rendes de lloguer i d’extinció massiva dels nostres contractes d’arrendament. Tot emparat en una legislació que atorga plenes llibertats als propietàries de les nostres cases i pràcticament cap dret a nosaltres com a inquilines. L’escenari és particularment terrible per la recent entrada massiva de fons immobiliaris en el mercat de lloguer. Actualment al conjunt de l’estat espanyol, una família es desnonada cada dotze minuts i dos de cada tres llançaments es produeixen en llars on es viu de lloguer. La precarietat laboral i els retrocessos salarials acumulats de la crisi econòmica del 2008 tanquen el cercle: a Catalunya, de promig, es dedica el cinquanta per cent del salari a pagar la mensualitat de lloguer.
“el nostre missatge és clar: impaga amb nosaltres”
La ràpida aturada de l’economia a causa de la
crisi del coronavirus, que patim principalment la gent treballadora en forma
d’acomiadaments, de reducció en les contractacions, d’ERTEs…, i l’absència
flagrant de mesures socials, per part del govern de l’estat, que protegeixin a
les llogateres, ens situen com un col·lectiu clarament en risc. Estem davant
d’una nova onada que amenaça amb ofegar-nos definitivament. No ens queda més
alternativa que passar a l’acció. Si no ho fem, en els propers mesos podem
patir un allau massiu de desnonaments per impagament. No ho permetrem.
Per tots aquests motius, el Sindicat de Llogateres de Catalunya, en coordinació activa amb Sindicats d’Inquilines d’altres ciutats de l’estat, ha començat a organitzar una campanya col·lectiva que aixoplugui els milers d’impagaments que es poden produir el proper mes d’Abril. Aquesta campanya té un doble objectiu, en primer lloc aixecar un moviment massiu i públic de llogateres en impagament, que forci al govern de Pedro Sánchez a suspendre el pagament del lloguer, sense que s’acumuli deute, fins que la situació torni a la normalitat. Si la economia productiva s’atura, l’extracció improductiva de rendes també ho ha de fer: si no treballem, no paguem el lloguer. En segon lloc, i amb l’escepticisme que ha de caracteritzar les lluites socials vers el poder polític, independentment de qui governi, cal organitzar una estratègia d’autodefensa inquilina. Com diem al nostre manifest, si el govern no adopta les mesures necessàries, serem nosaltres qui les apliquem. Acció sindical contra els propietaris que pretenguin denunciar per impagament a qui no hagi pogut pagar: unitat, organització i solidaritat. No deixarem a cap llogatera sola
La campanya l’hem articulat entorn de la web https://suspensionalquileres.org/. Qualsevol persona que es vegi en risc d’impagament pot omplir el
formulari de dades que hi trobarà i descarregar-se una notificació per iniciar
el contacte amb el seu propietari i demanar la suspensió del pagament del
lloguer. En només dos dies hem rebut nou cents correus a l’adreça de contacte, covid19alquiler@gmail.com i mil
cent persones s’han descarregat la notificació al propietari. A la web també es
pot trobar una guia per resoldre dubtes, en format de preguntes freqüents i
l’enllaç al manifest. Properament es presentaran els canals de comunicació per
començar a organitzar-se telemàticament, un dels principals reptes que tenim
per davant.
Els propers dies treballarem per difondre al
màxim aquesta iniciativa i acumular el major nombre possible de casos. La
temptació d’actuar individualment és elevada. El nostre missatge és clar:
impaga amb nosaltres. Juntes podem defensar-nos de les injustícies.
Individualment, només podem apel·lar a la consciència del nostre arrendador o
resignar-nos front la seva decisió. El sindicalisme per l’habitatge ha avançat
molt en aquests darrers anys. Potser encara no som una opció majoritària, però
tenim capacitat de sobres per plantejar una lluita. La campanya promoguda pel
Sindicat de Llogateres té també el repte de sumar a tots els col·lectius que
lluiten per la desmercantilització de l’habitatge i el dret a la vida. Lluitem
unides per no deixar ningú enrere.
El
govern ha prohibit els acomiadaments mentre duri l’emergència pel COVID19, com
a Itàlia?
No. Per ara no hi ha cap disposició que prohibeixi o
limiti els acomiadaments.
Amb
els canvis sobre els ERTO tots seran iguals?
No. Es mantenen dos tipus d’ERTO, els de “Força
major” i els per “Causes organitzatives, tècniques, econòmiques o de la
producció”. Els mateixos que fins ara.
El RDL 8/2020 estableix canvis en cadascun dels dos tipus
d’ERTO que passem a detallar.
ERTO’s
per “Força major”
La tramitació dels ERTO’s per “Força major” continua
igual que ara. Els canvis que introdueix el RDL 8/2020 afecten a la
consideració de quines circumstàncies es poden considerar “Força major”.
En aquest sentit, s’entenen com a circumstàncies que
suposen una “Força major” situacions derivades de l’expansió del COVID-19 i les
mesures decretades per a la seva contenció, inclosa la declaració de l’estat
d’alarma. Dins d’aquest context, podran ser
“casa major” mesures degudament acreditades que impliquin:
la suspensió o cancel·lació
d’activitats de l’empresa
el tancament temporal
de locals d’afluència pública
les restriccions en el
transport públic i, en general, de la mobilitat de les persones i/o les
mercaderies
la falta de
subministres que impedeixin greument continuar amb el desenvolupament ordinari
de l’activitat
les situació urgents i
extraordinàries degudes al contagi de la plantilla o l’adopció de mesures
d’aïllament preventiu decretats per l’autoritat sanitària
Per a tramitar un ERTO per “Força major” l’empresa haurà
de presentar una sol·licitud a l’autoritat laboral, acompanyada d’un informe
relatiu a la vinculació de la pèrdua d’activitat com a conseqüència del COVID
19 i la corresponent documentació acreditativa.
Com ja preveu l’Estatut dels Treballadors, l’empresa
haurà de comunicar-ho als i les treballadors/es i traslladar la documentació referida
i l’informe a la representació legal dels treballadors/es si existeix.
L’autoritat laboral haurà de constatar que existeix
aquesta situació de força major en un termini màxim de 5 dies. I
inspecció de treball haurà de fer un informe, si ho sol·licita l’Autoritat laboral,
també en el termini màxim de 5 dies.
Si es constata l’existència de “Força major”, la
suspensió del contracte és vigent des de la notificació de l’ERTO.
En el cas dels ERTOS per “Força major” el govern estableix reduccions i exoneracions de les cotitzacions a la Seguretat social a les empreses. Les empreses de menys de 50 treballadors/es tindran una exoneració del 100%. En les empreses de 50 o més treballadors/es l’exoneració de la obligació de cotitzar serà del 75%. De cara al treballador/a en suspensió de contracte, es considerarà que cotitza igualment a la Seguretat Social.
El RD 8/2020 dictamina que l’empresa pot dur a terme una
suspensió de contracte o reducció de la jornada de la plantilla per causes
tècniques, organitzatives, econòmiques o de la producció relacionades amb el
COVID-19. En aquest cas, i només en aquest cas, hi ha canvis.
El procediment serà el que ja existia fins el moment però
amb les següents particularitats:
Escurça els terminis d’informació, negociació i resolució de l’ERTO. Ho
detallem més a baix
En aquelles empreses on
no hi hagi una representació legal dels treballadors/es (comitè d’empresa,
delegats de personal) la negociació de l’ERTO la realitzaran els sindicats
més representatius en el sector de l’empresa i que estiguin legitimats per
a la negociació del conveni col·lectiu d’aplicació. Aquests sindicats formaran
la comissió representativa durant el procés de negociació, amb les majories
proporcionals a la seva representativitat.
Si no es conformés
aquesta representació, la comissió s’integrarà per tres treballadors de la
pròpia empresa, de conformitat al procediment de l’article 41 de l’Estatut dels
treballadors.
Els terminis en els ERTO’s per “Causes organitzatives,
tècniques, econòmiques o de la producció” relacionats amb el COVID-19 s’escurcen
i passen a ser:
Constitució de la
comissió negociadora: 5 dies naturals
Període de consultes:
en cap cas superior a 7 dies naturals
L’autoritat laboral
podrà sol·licitar informe d’inspecció de treball (és potestatiu) i inspecció
l’haurà d’emetre en 7 dies.
Què
cobraré si he patit un ERTO?
Tant en els ERTOS per “Força major” com en els ERTOS “per
causes organitzatives, tècniques, econòmiques o de la producció” derivats de la
crisi del coronavirus tots els treballadors/es afectats/des cobraran l’atur,
fins i tot els que no hagin cotitzat el temps suficient i a cap se li computarà
el temps en que es percebi la prestació per desocupació de nivell contributiu.
Amb caràcter general, la prestació d’atur correspondrà a un 70% de la base de cotització .
CONSIDERACIONS
IMPORTANTS
Que es facilitin els
ERTO és una mala notícia per a la classe treballadora, ja que ens trasllada a
nosaltres una part molt important del cost de l’actual crisi
Des de CGT apostem
perquè les empreses cobreixin els salaris dels i les treballadores també en
aquesta situació de crisi. Empreses que generen beneficis milionaris han de
poder cobrir els nostres salaris durant un o dos mesos
La solució dels ERTO
tal i com s’ha plantejat, contribueix encara més a l’endeutament públic i això,
un cop passada la situació d’emergència, pot tenir repercussions nefastes pel
conjunt de la població
Tal i com s’ha
plantejat la reforma, les empreses trobaran més favorable als seus interessos
els ERTO per “Força major”, on a nivell legal no tenim quasi cap possibilitat
de resposta
Només amb l’acció sindical podem intentar millorar aquest
escenari, tractant d’evitar els ERTO o, com a mínim, condicionant la seva aplicació.
El
dret a adaptar-me o reduir-me la jornada laboral per cura d’un/a familiar és
automàtic?
No, requereix un acord amb l’empresa.
El treballador/a haurà de proposar a l’empresa com
adapta la jornada o la seva reducció. Segons el RDL 8/2020 la mesura haurà de
ser raonable i proporcionada i haurà de tenir en compte les necessitats de la
persona treballadora però també les necessitats d’organització de l’empresa.
Per a que sigui vàlida hi ha d’haver un acord entre
l’empresa i el treballador/a. Tal i com està redactat, el decret estableix
que la negociació és individual i en deixa al marge la representació
sindical. Aquest fet perjudica la capacitat (legal) d’acció col·lectiva.
En
què es pot concretar l’adaptació de la jornada?
L’adaptació podrà materialitzar-se en un canvi de torn, un
canvi en l’horari, definir un horari flexible, jornada partida o continuada,
canvi de centre de treball, canvi de funcions, canvi de forma de prestació del
treball incloent el treball a distància o en qualsevol altre canvi de
condicions que estigués disponible a l’empresa o que pogués implantar-se de
forma raonable i proporcionada, tenint en compte el caràcter temporal i
excepcional de de les mesures, que es
limita a la durada del COVID-19.
Què
passa si no em poso d’acord amb l’empresa?
El RD 8/2020 estableix que el canvi s’haurà de
conciliar amb l’empresa i si no s’arriba a cap acord haurem d’anar a judici a
discutir-ho. A la pràctica, deixa a l’empresa la capacitat d’aplicar-ho no no,
ja que el judici és una forma de tirar pilotes fora i endarrerir la resolució
del desacord per a quan ja hagin finalitzat les circumstàncies actuals.
En
què es pot concretar la reducció de la jornada?
El mateix decret diu els/les treballadores tenim dret a
la reducció de la jornada en les mateixes situacions que ja preveia l’Estatut
dels Treballadors (cura de menors de 12 anys, persones amb discapacitat) mentre
es donin les mateixes circumstàncies excepcionals relatades en l’adaptació de
jornada. Aquesta reducció de la jornada suposarà la corresponent reducció proporcional del
salari.
Per tenir reducció de jornada cal que ho comuniquem a
l’empresa en un termini de 24 hores d’antelació i podrà ser fins i tot del 100%
de la jornada si és necessari. Les peticions de reducció d’un 100% de la
jornada les haurem de justificar i hauran de ser raonables i proporcionades a
la situació de l’empresa. A la pràctica això les pot complicar ja que obre la
porta a que l’empresa s’hi negui. En aquest cas, si no hi ha acord amb
l’empresa ho haurem de batallar judicialment, amb les complicacions que això
comporta.
Realment
aquestes mesures en relació la conciliació són gaire excepcionals?
Presenten moltes limitacions i en certa manera agafen
drets que ja estan regulats a l’Estatut dels Treballadors i els tornen a
repetir.
És preocupant que no obliga a les empreses a implementar
aquestes mesures, sinó que les fa dependre d’un acord entre el o la
treballadora, a nivell individual, i l’empresa. Davant de la manca d’acord ens
planteja que siguem nosaltres, els i les treballadores, qui ho portem a judici.
Un judici que, en les circumstàncies actuals, pot tardar mesos en fer-se.
D’altra banda, el govern no ha pres cap mesura econòmica
relativa als pares i mares treballadors/es. No pagarà cap pensió a aquestes
persones perquè puguin faltar a la seva feina si no que haurem de reduir-nos la
jornada i el sou o esperar a que l’empresa no ens posi problemes a l’adaptació
de la jornada laboral.
