Inspecció de Treball dona la raó a la CGT d’Ambulàncies Egara

Equip Comunicació CGT Catalunya
Seccions sindicals de CGT a Ambulàncies Egara (Terres de l’Ebre i Tarragona)

Inspecció de Treball de Tarragona ha emès un informe en relació a la denúncia interposada per la Secció Sindical de CGT Ambulàncies Egara Tarragona el passat 28 de març de 2020, en el qual dona la raó a la CGT i requereix a l’empresa a portar a terme un seguit de mesures de prevenció i protecció per als treballadors i treballadores, tant per a les bases i serveis del Camp de Tarragona com pels de les Terres de l’Ebre.

Des de les seccions sindicals de la CGT d’ambulàncies Egara a Tarragona i Terres de l’Ebre us volem comunicar que Inspecció de Treball ens ha donat la raó després de les denúncies interposades per totes dues seccions, i que obliga a l’empresa a prendre les mesures oportunes per protegir als treballadors i treballadores de TSU i TSNU amb els EPIS suficients per fer front als trasllats de COVID-19.

Durant la inspecció, l’empresa va arribar a negar davant l’inspector l’exposició a esquitxos del personal de TSNU quan traslladen pacients de COVID-19. Però Inspecció de treball considera que aquests treballadors/es sí que poden arribar a tenir contacte, i com a mesura ha dictat que l’empresa ha de proveir al personal de TSNU igual que al personal de TSU amb mascaretes quirúrgiques, mascaretes FFP2 i bates impermeables. Amb aquest punt, l’inspector conclou que queda demostrat que els treballadors del TSNU de l’empresa Ivemon Ambulàncies Egara poden estar exposats a riscos d’esquitxades, tot i que en menor mesura que els de TSU, i que per això han de disposar dels EPIS suficients per fer-hi front.

L’inspector ha reconegut la deficiència actual amb el subministrament d’EPIS, però ha destacat l’auto 12/2020 del TSJC que requereix a la Conselleria de Salut de la Generalitat i al CatSalut a dotar amb caràcter urgent i immediat als serveis d’ambulàncies de Catalunya, tant al servei de TSU com al de TSNU, de material de seguretat, concretament: bates impermeables, mascaretes FFP2 i FFP3, ulleres de protecció, guants, recipients de residus, solució alcohòlica per a desinfecció i productes de desinfecció per a vehicles.

Denuncien Ambulàncies Egara a inspecció de treball per la manca de ...

També conclou que l’empresa:

➔ Ha d’informar dels EPIS necessaris per fer la neteja dels vehicles.
➔ Actualment s’estan utilitzant les mascaretes FFP2 més enllà del que estableix el fabricant.
➔ Davant l’absència de bates impermeables de tipus “b”, s’estan entregant bates de plàstic d’elaboració improvisada.
➔ No hi ha previsió higiènica per a les botes.
➔ No hi ha suficient dotació de mascaretes quirúrgiques.
➔ S’ha pal·liat la falta de recursos amb pantalles de protecció que tenen eficàcia protectora, però si aquestes es poden ajustar adequadament a la cara i es netegen correctament.
➔ No s’ha informat als Comitès d’Empresa ni als Comitès de Seguretat i Salut dels protocols que s’estan aplicant pel COVIT-19, ni dels casos de treballadors amb afectació del coronavirus i les mesures adoptades.

Per tot això, la Inspecció de treball ha dictaminat que l’empresa ha de proveir a les ambulàncies de TSU i TSNU de:

➔ Suficients mascaretes quirúrgiques per a pacients i treballadors/es, de mascaretes FFP2 i bates impermeables de protecció tipus “b” i que les bates de plàstic hauran de cobrir el pit i braços fins als guants, unint-los amb cinta aïllant si no hi ha punys ajustats.
➔ De mesures de desinfecció per a les soles de les botes.
➔ Ha de reforçar els serveis de neteja dels uniformes, ja que cap treballador ha de netejar la roba a casa.
➔ Ha de complir els protocols de residus i descontaminació i neteja de les ambulàncies.
➔ Ha de comunicar les dades sobre treballadors i treballadores confinats, contagiats idel personal de risc al comitè.

Inspecció de Treball conclou que l’empresa Ivemon Ambulàncies Egara S.L. no compleix amb els Estàndards Normatius exigits en els protocols de prevenció de riscos laborals (SEM i Ministeri de Sanitat). I que si es detecta qualsevol incompliment d’aquests requeriments, Inspecció de Treball iniciarà un expedient sancionador.

Com a Seccions Sindicals tenim contacte permanent amb inspecció per fer el seguiment i assegurar-nos del compliment de la resolució per part de l’empresa.

Crònica d’una vaga anunciada

Equip Comunicació CGT Catalunya
Secció sindical de CGT Costa Ponent

És difícil posar una data d’inici, però aquesta la podríem situar al març de 2015 en les darreres eleccions sindicals a l’ICS, quan a l’Atenció Primària Costa de Ponent (Gerència Territorial Metropolitana Sud), la Secció Sindical de la CGT vam millorar sensiblement els nostres resultats anteriors i ens vam posar per davant de d’UGT, SATSE i CATAC i per darrera de CCOO i Metges de Catalunya (MC).

Costa de Ponent és un territori que compren 4 comarques (Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès i Garraf), 107 centres d’Atenció Primària (CAP, Consultoris Locals i dos centres penitenciaris), per una població de més d’1300000 persones repartida en 68 municipis i ens calia posar-nos ben aviat a organitzar i, sobretot, a donar-nos a conèixer per tot aquest territori. I vam començar a fer assemblees en aquells centres on havien més treballadores, escoltar els problemes amb el que ens trobem dia a dia intentant donar una resposta efectiva a les demandes que ens feien.

El primer avís

Al març del 2009 neix el Fòrum Català de l’Atenció Primària (FoCAP), per la necessitat d’impulsar l’Atenció Primària (AP), atès que aquesta havia perdut força a favor d’un “(…) major protagonisme de les empreses hospitalàries i una creixent medicalització (…)”

Aquest moviment associatiu, a part de diversos actes de suport a l’AP, va presentar els anys 2012 i 2015 propostes concretes i assumibles als diferents partits polítics que es presentaven a les eleccions. Tanmateix, per totes és sabuda la deriva neoliberal i privatitzadora contra els serveis públics per part dels diferents governs i és per aquest motiu que CGT estem permanentment mobilitzades en la seva defensa.

Aquesta realitat insostenible que pateix la població aboca al febrer de 2015, a la formació de la Marea Blanca de Catalunya com espai comú de mobilització i coordinació de les lluites en defensa de la sanitat pública i contra la privatització.

El 16 de novembre de 2015 el Dr. Ferran Parreño, pediatre de La Florida de l’Hospitalet, ens lliura i dóna permís per publicar la seva carta de comiat (bloc de CGT Costa de Ponent). En Ferran que, com explica, col·labora amb Metges sense Fronteres, fa aquest comentari a la seva carta:

“(…)Havent-me assegut moltes vegades en taules de negociació africanes amb persones com a mínim més que poc recomanables, mai m’havia sentit tan menyspreat, ignorat, agreujat, enganyat i manipulat com en aquests darrers dos anys i mig(…)”. És una clara instantània de com es senten les treballadores dels Equips d’Atenció Primària (EAP), des de fa anys.

El bloc continua sent el mitja que fem servir per denunciar tot allò que ens arriba dels centres i que, dia a dia, també ens trobem a les nostres feines de tal manera que, el 4 de maig de 2016, publiquem “El col·lapse de l’Atenció Primària (I) – Pediatria” on tornem a posar de manifest situació de la pediatria a molts centres. Preparàvem una segona entrega per continuar denunciant altres situacions en les que ens topàvem, però l’olla a pressió va petar a l’EAP de Can Vidalet.

La necessària rebel·lió de totes

Abans de lliurar-nos la carta que les facultatives de l’EAP Can Vidalet van resgistrar el febrer de 2017, recordem una reunió informal amb algunes companyes de Can Vidalet el juny de 2014, on ja ens expressaven la situació que en Boi Ruiz havia provocat en la Sanitat Pública Catalana (aquest sí que se la va carregar!) i especialment a l’AP. Un patiment al que no ens hem acostumat, però malauradament tolerem amb major o menor grau, provocat, no només per la saturació i precarietat de tots els col·lectius que treballem a l’AP, si no també pels efectes fatals que les llistes d’espera estaven provocant a la nostra població.

Van passar les eleccions sindicals del març de 2015 (igualment les eleccions on va guanyar JxS al novembre), també havia passat tot el 2016 on la Junta de Personal (Comitè d’Empresa) encapçalada per MC / CCOO (ambdós sindicats amb alliberats) i la Mesa Sectorial de la Sanitat continuaven fent allò que havien fet el període 2011-2015: res! I res semblava que anés a passar.

Aquella carta publicada al nostre bloc el 13 de febrer de 2017 com “La necessària rebel·lió dels metges (i de totes)” i coneguda com el Manifest de Can Vidalet, va fer que espontàniament molts EAP la modifiquessin i també la registressin. FoCAP i Marea Blanca celebraven que un gruix important de professionals, als que se’ls trobava a faltar en les jornades de lluita, es mobilitzés contra la situació exhaurida i precària de l’AP. En poques setmanes vam ser molts EAP d’arreu del territori els que expressàvem el mateix i va sorgir la idea de trobar-nos en una assemblea, una assemblea de treballadores al marge de Comitès d’Empresa i Juntes de Personal i vet aquí que neix Rebel·lió Atenció Primària.

Rebel·lió Atenció Primària som un moviment format per treballadors de l’Atenció Primària organitzats en assemblea que defensem la sanitat 100% pública, universal, auto-organitzada, de qualitat i participativa.

Volem que l’AP sigui l’eix  del sistema sanitari, revertir les retallades, evitar la privatització i la fragmentació de l’AP, tot això amb l’objectiu de donar assistència de qualitat a la població.

Una assemblea que decidia i es posava a treballar per aconseguir millorar el seu futur de l’Atenció Primària i, el més important, les condicions de salut de tota la població.

Des d’aquell moment les delegades de la Secció Sindical de CGT a Costa de Ponent, com altres delegades d’altres sindicats, comencem a participar com a membres del moviment Rebel·lió Atenció Primària (RAP), sense interferir, només assessorant sempre que l’assemblea ens ho demanava. Ens posem a treballar de valent amb tothom que comparteix el mateix objectiu i com a resultat donem suport al document “Millorem el Servei Nacional de Salut

ENFORTIM L’ATENCIÓ PRIMÀRIA” conjuntament amb l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT), la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i la Societat Catalana de Medicina de Família i Comunitària (CAMFiC). Entitats, Societats científiques i Col·legis que representen la majoria dels professionals de l’Atenció Primària i dels moviments socials units per reclamar al Departament de Salut reformes imprescindibles i urgents per a l’Atenció Primària.

Després d’aquella roda de premsa el 27 d’abril de 2017, a la seu de la CAMFiC, venen més actes, assemblees (13/5/17 la primera general amb assistència de entitats i plataformes en defensa de la Sanitat Pública), reunions (26/5/17 conseller Comin), accions (30/6/17 concentracions davant els CAP), etc. i arribem a la tercera assemblea el 16 de desembre de 2017 on es planteja seriosament la VAGA de l’AP i en l’acta podem llegir “(…) es fa un debat ampli de pros i contres i diferents opcions. S’acorda posposar-la: caldrà primer difondre les reivindicacions del moviment entre la població i assegurar una adhesió suficient de professionals, abans de realitzar una acció tan contundent(…)” i el 5 de gener de 2018 piulem

Rebelionprimaria @rebelioprimaria

MOLTS professionals estan demanant és faci una vaga general en atenció primària per exigir mesures urgents a @apics. I tu que penses?

82%Sí

11%No

07%No ho sé

L’Assemblea mana

I la 3a assemblea va ser clara. Ens emplaçava a treballar per difondre les reivindicacions del moviment entre la població i les professionals. En algunes de les assemblees que la Secció Sindical de CGT informàvem del moviment com a membres a títol personal.

Per altra banda RAP va iniciar un treball conjunt amb FoCAP i Marea Blanca Catalunya amb el focus clarament definit en l’AP i d’aquest treball el passat setembre es va endegar la campanya “Donem vida a l’Atenció Primària”, una campanya enfocada a sensibilitzar la població sobre la importància de l’AP.

Aprofitant el ressò del circ que suposen el pressupostos, el sindicat MC anuncia una vaga, només de metges, a l’AP. Davant d’aquesta situació l’assemblea de RAP decideix, el 12 de novembre anar a la vaga els mateixos dies en la que està convocada la vaga del sindicat MC, ja que:

  • les demandes que feia el sindicat eren bàsicament corporativistes i no solucionaven el greu problema en el que es torba l’AP
  • no convocaven a tots els col·lectius implicats i afectats per la situació de l’AP
  • i portàvem quasi bé un any preparant la VAGA de L’ATENCIÓ PRIMÀRIA.

Ara bé, en la 3a assemblea de Rebel·lió Atenció Primària va decidir mantenir-se com un “(…)moviment assembleari sense entitat jurídica concreta(…)” i, per aquesta raó, no té capacitat legal per convocar una vaga. L’assemblea ens va demanar asi CGT s’avindria a ser una eina per a RAP i, com ja sabeu, la nostra resposta va ser afirmativa. Però no depenia de nosaltres ja que primer havíem d’aprovar-ho a l’assemblea‏ de la Secció Sindical i dijous ja havíem quedat amb les companyes de les Seccions Sindicals de CGT a l’ICS per parlar de la convocatòria de VAGA.

Som la CGT

El primer de tot és agrair el suport a les milers de treballadores que van donar suport a la VAGA convocada per CGT – Rebel·lió Atenció Primària, següentment al SP de CGT de Catalunya, especialment Acció Sindical, del qual vam rebre tot el suport i a les companyes de les seccions sindicals de l’ICS que des del primer moment ens van donar el seu suport malgrat aquesta convocatòria de VAGA tant sobtada les podria perjudicar.

Les reivindicacions que fem tenen diferents vessants, social i laboral, ja que les portem temps treballant-les amb FoCAP i la Marea Blanca.

L’Assemblea va marcar 3 línees vermelles:

  • Tal com recomana la OMS, que es destini un 25% del pressupost de sanitat als Equips d’Atenció Primària. Revertir la fragmentació originada amb la creació dels dispositius que no són d’AP, però se’ls hi han assignat tasques pròpies de l’AP.
  • Recuperació i ampliació de les plantilles amb tots els professionals perduts en tots els EAPs des de l’inici de la crisi. L’AP va patir un “ERO encobert” de més de 3000 treballadores de tots el col·lectius.
  • Recuperació econòmica dels nostres sous, devolució de tots el diners sostrets durant la crisi, incorporació de la DPO al sou base i recuperació de tots els drets malmesos en els darrers 10 anys.

Aprofitem l’avinentesa per explicar quelcom que estava a la convocatòria de VAGA, que lògicament no va agradar, però esperem que sigui entès després del següent aclariment.

En la convocatòria figuren dues reivindicacions que s’ha d’entendre juntes:

Redefinir el model d’Atenció Continuada Domiciliària (ACD) respectant la voluntarietat i l’equitat entre els professionals sanitaris. Voluntarietat de les guàrdies d’Atenció continuada. No imposar aquestes guàrdies a les metgesses de família més joves amb l’amenaça de la NO CONTRACTACIÓ.

En aquest punt reivindiquem la VOLUNTARIETAT de les guàrdies d’ATENCIÓ CONTINUADA. Això significa que les treballadores sanitàries les obliguen a treballar fora de la seva jornada ordinària, atès que el nostre Estatut Marc (Conveni) així ho contempla. Aquestes hores les paguen a un preu/hora per sota de l’HORA ORDINARIA. Per tant, l’altre punt demana

Substituir les raquítiques hores d’atenció continuada per HORA EXTRAORDINÀRIA (x1.75 el preu de l’hora ordinària).

No és just demanar que et paguin les hores que t’obliguen a fer fora de la teva jornada ordinària a un preu superior d’aquesta?

L’Acord i la NO negociació amb la CGT

No és la primera vegada que el sindicat corporativista MC convoca una vaga per desconvocar-la tot just abans de fer-la i, tal i com estant anant les coses, pensem que és el que tenien pensat fer, perquè són molts els senyals i les raons que ens porten a sostenir aquesta afirmació. Sí has d’esforçar-te molt per explicar i justificar a les companyes que és un bon acord, és possible que no ho sigui.

El primer motiu i que el focus principal es posi en una agenda limitada a 28 visites, demostra un desconeixement total de la situació actual i NO encamina ni és una solució per a l’AP (és com donar un antitèrmic per baixar la enlloc de tractar la causa).

Per altra banda el dimecres anterior a la vaga, l’ICS va enviar un document amb el títol “Accions de millora per a l’AP” on relaciona moltes de les accions que pensa dur a terme en els propers mesos, i ves per on algunes d’aquestes mesures es recullen fil per randa en l’acord signat per MC.

Finalment, mentre encara estem analitzant un acord que no té un cronograma clar d’execució va transcendir que, a la reunió del gerent amb totes les direccions dels EAP el passat dilluns 3 de desembre, aquests últims reclamaven que feia mesos que estaven oferint algunes de les mesures pactades a l’acord, per exemple assumir part d’un “cupo” vacant, i que precisament continuaven tenint problemes per trobar voluntàries.

Totes heu vist, malgrat la nostra insistència en les xarxes, que els mitjans de comunicació només han parlat d’una vaga, la vaga que convocava un sindicat corporativista que pertany a l’ statu quo, per la qual cosa l’objectiu comunicatiu ha estat desinformar al màxim, tot i que han hagut petits oasis comunicatius on sí ens han escoltat i difós el nostre missatge “la vaga de tota l’AP”.

Tot aquest menyspreu possiblement està relacionat amb el paper que ha tingut el departament de treball i que ens ha portat a denunciar-lo davant el TSJC. Per què no crida a mediació a una de les parts en conflicte? Per què fa deixadesa de la neutralitat que li atorga el paper de mediador?

Pesem que són mostres de la incertesa que provoca al sistema un grup important de treballadores organitzades que, el 30 de novembre, van continuar fent vaga amb un seguiment proper al 35-40% i més alt a la ciutat de Barcelona.

Unes treballadores que saben el que volen, organitzades amb la ciutadania i a les que no se’ls pot oferir més alliberaments per fer una comissió de seguiment del pacte, o més subvencions en qualsevol de les seves formes.

Són molts els motius pels quals, com a treballadores de l’AP i afiliades a la CGT, estem contentes del resultat d’aquesta vaga i sobretot perquè això no és flor d’un dia, moltes de nosaltres portem més de deu anys lluitant i avançant per una sanitat 100% pública.

Visca la VAGA de l’Atenció Primària!

Referències

CGT Costa de Ponent https://cgtcostaponent.blogspot.com
Rebel·lió Atenció Primària https://rebelionprimaria.wordpress.com/
FoCAP https://focap.wordpress.com/
La Capçalera @capcalerabcn
Marea Blanca Catalunya http://www.mareablanca.cat/la-marea-blanca-de-catalunya-davant-de-vagaprimaria-eapenvaga-dignitatap/

Actuacions de la CGT en algunes empreses del Camp de Tarragona en la tercera setmana de coronavirus

Equip Comunicació CGT Catalunya
Redacció Catalunya

La CGT està duent a terme diferents accions en defensa dels drets de les treballadores al Camp de Tarragona. Cada setmana, la Federació Comarcal del Baix Camp – Priorat informa de les tasques sindicals realitzades.

Teleco

Finalment, desprès de 7 reunions de la comissió de negociació, no s’ha arribat a cap acord amb l’empresa. Des del dia 6 d’abril, s’està aplicant un ERTO per causes organitzatives i productives de manera unilateral per part de l’empresa amb les següents condicions:
– Sense cap compensació econòmica complementaria al subsidi d’atur.
– Tres mesos com màxim d’afectació de l’ERTO.
– Un 80% del total del personal afectat, es farà de manera rotativa, una setmana treballant i dues en suspensió.

Ambulàncies Egara

Desprès d’haver denunciat a Inspecció de treball l’incompliment de la normativa de PRL sobre EPIS necessaris pel personal, Inspecció ha contestat que ja s’ha dirigit a l’empresa demanant les mesures aplicades pel coronavirus al centre de treball.

A més, s’ha fet arribar més informació a Inspecció de Treball, relativa al deficient tractament específic dels residus biològics per part de l’empresa i sobre el material desinfectant utilitzat, que no està homologat pel Ministeri de Sanitat), sembla que l’empresa ja ha canviat de líquid desinfectant. De tot això s’han comunicats de premsa que han tingut ressò en diversos mitjans de comunicació. El 7 d’abril un Inspector de Treball ha fet una visita presencial en el centre de treball amb la col·laboraciò del delegat de PRL de CGT a l’empresa.

Crece el conflicto laboral entre los técnicos de ambulancia y ...

Villablanca Serveis Assistencials

En aquest centre sociosanitari de Reus s’han disparat el nombre d’infectats per Covid-19 entre el personal laboral i els usuaris, i degut a això hi ha un grup nombrós de treballadores de baixa confinades en relació amb els contagis per coronavirus, cosa que fa molt complicat treballar en el centre, amb menys personal i amb una situació realment complicada. Hi ha un pavelló totalment aïllat i davant de aquesta situació de gravetat, hem fet una nota de premsa per alertar de la situació actual a Villablanca. Els delegats de CGT estan fent una valoració de totes les mesures que s’han posat en marxa fins ara i sobre la situació actual, per si és convenient interposar denúncia a Inspecció de Treball.

Basics Serveis Educatius

Després de que diverses treballadores del col·lectiu de vetlladores que treballa en aquesta empresa del grup SERUNION es dirigissin a la CGT, per l’incompliment en els pagaments dels salaris del mes de març, CGT va fer una campanya a les xarxes socials denunciant aquesta situació i una nota de premsa. Després d’aquesta actuació de CGT l’empresa va posar-se en contacte amb el col·lectiu de vetlladores amb la promesa de fer efectiva la quantitat deguda, com així va ser finalment el dia 3.

PGI

En aquesta empresa tèxtil de La Selva del Camp s’ha dirigit escrit a l’empresa demanant que facin una avaluació de riscos relacionats amb el Covid-19 per tota la plantilla i per determinar els procediments adequats en cada cas, a més s’ha demanat un plus de perillositat durant l’aplicació de les mesures excepcionals.

STS Ciutat de Reus

De nou ens hem hagut de dirigir a la Direcció d’aquesta residència de gent gran exigint que es facilitin a les treballadores els EPI adequats, degut a un nou incompliment per part de l’empresa. Si persisteixen haurem d’acabar posant denúncia a Inspecció de Treball.

TUV Nord Cualicontrol

Empresa de prop de 100 treballadors que es dedica a la inspecció reglamentària, manteniment preventiu i control de qualitat a empreses petroquímiques i tallers mecànics. L’empresa va presentar un ERTO per força major per a la meitat de la plantilla que finalment no va ser acceptat per Treball, i a continuació va presentar-ne un altre per causes relacionades amb la producció.

Hospital Joan XXIII

Mitjançant interlocutòria de 3 d’abril de 2020, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Tarragona va estimar per primera vegada a Catalunya, la demanda cautelar d’una auxiliar d’infermeria representada pels serveis jurídics de CGT Sanitat Tarragona, i li reconeix el dret a no anar a treballar per deure inexcusable tant i en quant es troba en el grup de risc del Covid-19. Teniu la sentència a http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article13336
La treballadora pateix una malaltia respiratòria crònica i esclerosis múltiple, que es troben en el grup de treballadors especialment vulnerables que no han d’exposar-se al SARS-CoV-2, de conformitat amb els informes del Ministeri de Sanitat. Malgrat això, va ser obligada el 19 de març de 2020 a incorporar-se a treballar a la 5ª planta de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, planta que a més va patir un focus infecciós per coronavirus el dia 29 de març.
Tanmateix, el Director de Personal de Joan XXIII està denegant permisos als treballadors en grup de risc com ara les embarassades, sense tenir en compte el risc que comporta per ella i pel fetus en cas de ser contagiats.
Des de CGT s’ha demanat una rectificació urgent per part de l’Institut Català de la Salut i que eximeixi d’anar a treballar als centres mèdics i hospitalaris als nostres companys que es troben en situació d’especial vulnerabilitat a la Covid-19.

El nuevo Hospital Joan XXIII ganará 20.000 metros cuadrados

Carbonell Figueras

Empresa de la construcció que treballa a diverses empreses del polígon petroquímic de Tarragona com per exemple Repsol, va presentar un ERTO per causes de força major però aquest no va ser acceptat finalment per Treball.

Pius Hospital Valls

Com en altres centres sanitaris, escassetat d’equips de protecció individual. Des de l’inici de l’estat d’alarma, el personal de l’hospital de referència de l’Alt Camp ha denunciat la manca d’Equips de Protecció Individual (EPIS) suficients i adequats per tal de protegir el personal i els pacients dels contagis. També s’ha criticat per part del comitè d’empresa els continuats canvis en els protocols de seguretat.
En relació als canvis de jornada —anomenat per l’empresa com a adaptacions de jornada de treball— que els treballadors estem “consentint” en aplicació del decret del govern central, la direcció de RRHH va informar al comitè d’empresa que el sou no es modificaria i que si es feien hores de més es pagarien com a complementàries o extres segons el cas, i si es feien de menys no caldria que es tornessin (hi ha la voluntat d’ajustar al màxim les hores).

Iberboard

A la fàbrica paperera de Picamoixons durant els primers dies no van aplicar el decret llei i van mantenir la producció en els paràmetres habituals tot i no ser servei essencial, malgrat els esforços sindicals realitzats. Després ha procedit a tenir només un terç de la plantilla en actiu. Ara l’empresa es planteja fer un ERTO i passar de 5 torns a 4 a partir del final de la validesa del RDL 10/2020. Sobre la situació existent la CGT Alt Camp – Conca de Barberà ha fet un comunicat:
Com l’Estat ha abandonat a la classe treballadora, en un confinament de pandereta.

COVID19, el sindicalisme i la presó de vidre

Equip Comunicació CGT Catalunya
Ermengol Gassiot. Secretari General de la CGT de Catalunya

Quan fa gairebé quatre setmanes el govern espanyol va decretar l’Estat d’alarma, tot el sindicat es va posar en marxa. Vam sistematitzar el recull d’informació sobre la situació i en especial dels canvis normatius que anaven caient un darrera l’altre. Cada dia pàgines i pàgines de BOE i algunes de DOGC, junt a d’altres documents. Ho processàvem i ho explicàvem a la nostra gent i als centres de treball. Ens preparàvem per fer sindicalisme en una situació inèdita però que intuíem que no seria gens fàcil. De sobte, es va estendre un estat de pànic general a una malaltia sobre la que de cop vam prendre consciència de la seva proximitat. La por i un torrent de mesures dels diferents governs van començar a anar de la mà. Mentre, com qui pesca, els amos de les empreses van començar a maquinar quina era la millor forma de treure profit a la nova situació. O, com a mínim, de limitar-ne els costos.

En aquest context, vam intentar fer sindicalisme. Jo diria que va ser una resposta unànime de la nostra organització i provablement també d’altres sindicats. Amb un parell de frases l’estat d’alarma havia eliminat algunes de les eines essencials de la lluita obrera. No podíem fer assemblees ni reunions de cap tipus, tot i que paradoxalment continuaven podent-nos amuntegar en call centers, en oficines o en fàbriques diverses. No podíem sortir al carrer a manifestar-nos, encara que si era per anar a la feina no hi havia cap problema perquè ho féssim i entréssim a uns trens, metros o busos sovint encara plens. Tot i això, nosaltres ens empapàvem de dades, d’anàlisis de múltiples situacions, obríem canals per resoldre dubtes, intentàvem que ni que fos telemàticament els treballadors/es s’organitzessin.

“al voltant del sindicalisme l’estat d’alarma ha alçat una presó de vidre. No la veiem. Costa intuir-ne la seva existència. Però és ben real i efectiva, com aquelles cadenes que no notem però ens lliguen ben curt”

La primera setmana va caure un autèntic bombardeig d’ERTOs, la gran majoria de força major. De fet, pocs dies abans les patronals i CCOO i UGT ja havien preparat el terreny amb un altre dels seus pactes. Un pacte que el govern, ben disciplinat, va elevar a reial decret llei. Tot i que en els ERTO per força major no hi ha cap mena de negociació, des del sindicat formulàvem al·legacions a l’administració i n’informàvem a l’administració pública. En aquest escenari on militars i policies cada vegada acompanyen més als responsables polítics en unes rodes de premsa on es parla en llenguatge bèl·lic, els mitjans de comunicació sembla que també han entrat en una dinàmica de guerra. I tothom sabem que en una guerra la premsa bàsicament és propaganda. En definitiva que, tret d’alguna escletxa inicial, les notícies de vulneració de drets laborals en una situació de crisi sense precedent han deixat de ser noticia. Al·lucinant quan un 25% dels i les assalariades de Catalunya han anat a petar a l’atur, ja sigui de forma temporal o definitiva. Però així està sent. Enmig d’aquest atac sense precedents, des del sindicat hem recorregut a l’únic espai que ens ha mantingut l’administració. Presentem al·legacions al Departament de Treball i la resposta és silenci. Presentem denúncies a Inspecció de Treball i la resposta novament és la manca de resposta. Escrivim als responsables polítics de Treball i els nostres correus desapareixen qui sap a quin calaix. Pràcticament les úniques notícies que rebem de les administracions competents és que no podem aturar centres de treball encara que qui hi treballen es trobin en risc de contagiar-se del COVID19 o de contagiar-lo. Notícies que venen acompanyades del record constant de les restriccions per accedir a l’espai públic: prohibit moure’s i prohibit reunir-nos, excepte si és per treballar i generar beneficis als que sempre han manat.

Mentre, els treballadors i treballadores anem a treballar massa sovint sense mesures de protecció. I els empresaris i gerents segueixen ens enviant al carrer. O ens obliguen a agafar vacances. O ens imposen jornades maratonianes de teletreball, de dilluns a diumenge. Tot plegat sense gairebé resposta, perquè la resposta s’ha silenciat per decret.

Jo no he viscut l’època en que els sindicats estaven formalment prohibits. Ara en cap moment ningú ha plantejat una mesura com aquesta. Però la realitat és que l’estat d’alarma ha sigut una bona excusa per treure’ns les eines que sempre han sigut els nostres mitjans de lluita: assemblees, vagues i acció directa. I la petita pastanaga que ens han deixat, recórrer als espais institucionals, no aporta cap resposta. És, en realitat, una pastanaga que, com l’ase, per molt que caminem no hi arribem mai. Junt amb les restriccions, el silenci és l’altra cara de la llei.

Al voltant del sindicalisme l’estat d’alarma ha alçat una presó de vidre. No la veiem. Costa intuir-ne la seva existència. Però és ben real i efectiva, com aquelles cadenes que no notem però ens lliguen ben curt. Neutralitza la nostra capacitat real de resposta a unes agressions que feia dècades que no patíem. Una presó de vidre que només obre les seves portes per a que, disciplinadament, anem de nou a treballar. En definitiva, el somni etern de la patronal.