No tenim un planeta B

“No tenim un planeta B” resava una pintada a una paret d’un carreró. Realment, poques coses més certes hi ha que aquesta sentència. Acostumats i acostumades com estem a la immediatesa, a l’ara, a l’aquí, al consum desenfrenat, a l’obsolescència programada… potser una idea com aquesta ens impacta més del compte. Si ens carreguem aquest planeta, de ben segur que a l’ Amazon en tenen un de nou. I més barat. 

És també potser repetitiu dir que aquesta condemna que ens aboca a l’autodestrucció ha estat sentenciada pel sistema econòmic en el qual vivim. Que sí, que podem reciclar, que podem anar en bicicleta aquí i allà, que podem practicar un consum responsable i de proximitat… és clar que podem, però el problema persistirà si no encertem a trobar l’arrel del problema. Resulta que en aquesta cimera sobre el canvi climàtic del COP25 es reuneixen precisament aquells que són els responsables, o els titelles i els enviats dels responsables, del desastre climàtic que vivim. Per molt que es rentin la cara amb cimeres, o arribin a acords que esdevenen paper mullat. El capitalisme, com deia el mestre Galeano, és el món al revés.

I no volem ser més repetitius però l’emergència climàtica és la mateixa emergència que l’emergència social. L’emergència que deixa dia a dia a milers de persones sense casa, sense treball, sense res per posar-se a la boca. La mateixa emergència que condemna pobles sencers a l’extinció, o que en permet perpetrar el seu extermini amb l’ús de les forces militars dels estats, com el cas del Kurdistan. La mateixa emergència  que parlen les nostres companyes quan són violades i assassinades a mans del patriarcat. Una emergència davant la quan la CGT no hi pot restar passiva. Una emergència que ens interpel·la. Els i les militants del Sindicat hem d’estar permanentment mobilitzats/des, perquè ja no és només una qüestió de sou, ens hi va la vida. És urgent el canvi social, o el canvi climàtic promogut per aquest capitalisme depredador ens abocarà a totes a l’extinció. 

No som els qui defensen el planeta, som el planeta que es defensa. 

Mobilització sense precedents enfront de la COP25

Ecologistes en Acció

El divendres 6 de desembre la ciutadania i nombroses organitzacions de la societat civil tornaran a omplir els carrers en la Marxa pel Clima. És una mobilització mundial que tindrà lloc a Santiago de Xile i Madrid, després de la decisió unilateral del govern xilè de cancel·lar la COP25 i el seu posterior acolliment a Espanya. Aquestes marxes comptaran amb una veu única. Enfront de la inacció dels governs, la ciutadania s’aixeca davant l’emergència climàtica i socioecològica.

Llegeix més

Catalunya 213 (desembre 2019)

Catalunya 213 (desembre 2019)

– EDITORIAL: No tenim un planeta B

– TEMA DEL MES: Mobilització sense precedents enfront de la COP25

– SINDICAL: La motxilla austríaca, una història de por

Fort creixement de CGT a les universitats

EPIF: Lluita sindical i acció directa

Perspectiva de gènere a la LPRL

Notícies sindicals

– OPINIÓ: Carlos Torres (Afiliat al Sindicat de Transports de CGT Sabadell): Negoci vs. Solidaritat

Carles Pérez (Afiliat al Sindicat d’Activitats Diverses de Sabadell): Militàncies sense nord ( 1ª Part)

L’ENTREVISTA: HUGO GÓMEZ-PINTADO (Militant internacionalista que actualment col·labora amb la resistència del poble Kurd contra l’atac de Turquia): “On hi ha una mancança els i les revolucionàries del Nord i l’Est de Síria hi veuen un repte”

EL DOCUMENT: El decret digital també va en contra teva

SOCIAL: Un congrés per guanyar (1r Congrés d’Habitatge de Catalunya)

Caravaneres cegeteres a la caravana Abriendo Fronteras (II)

– LES NOSTRES VEUS LLIBERTÀRIES I FEMINISTES: Contra les violències masclistes Autoorganització Anarcofeminista

INTERNACIONAL: El laberint llatinoamericà

De la ràbia popular a l’alternativa revolucionària

DINAMITA DE CERVELL: L’impacte de la Revolució Russa i l’informe de Pestaña al II Congrés de la Internacional Comunista

Les sanguinàries jornades de maig de 1937 a Barcelona

AL TINTER: Gerard Güell, secretari general de la CGT Alt Camp-Conca de Barberà: “Van defensar la fàbrica
com si fos seva”

Descarregar en format PDF

Perill: Espai confinat

Pilar Frey. Tècnica Superior en Prevenció de Riscos Laborals

Un dels punts crítics a tenir en compte en la lluita contra els accidents laborals són aquells treballs considerats como a perillosos, entre els quals es troba la entrada a espais confinats.

Espai confinat significa qualsevol espai amb obertures d’entrada i sortida limitades i ventilació natural desfavorable, en la qual es poden acumular contaminants tòxics o inflamables, o tenir un ambient deficient d’oxigen, i que no està destinat per a l’ocupació continuada dels treballadors/es. 

Com a exemple d’espais reduïts trobem sitges, barrils, tancs, clavegueres, canonades, pous d’accés, etc.

  • La base per treballar de forma segura en un espai confinat és la informació i formació a les treballadores, disposar d´un procediment de treball adequat i fer- ne  un estricte compliment del mateix:
  • Objectiu del procediment de treball: establir les fases de treball i els punts de seguretat clau a seguir durant la realització de les tasques dins l’espai confinat.
  • Àmbit d´aplicació: afecta tot tipus de treballs que s’hagin de realitzar dins d’espais confinats.
  • Implicacions i responsabilitats: Els responsables de les diferents àrees funcionals han d’assegurar el compliment del procediment de treball, garantint que tots els afectats siguin coneixedors del mateix, estiguin degudament formats per a la realització de les tasques encomanades i disposin de l’autorització pertinent.

Els comandaments han d’instruir als treballadors que hagin de realitzar tasques en espais confinats i comunicar- ho a la direcció de la unitat per tal de tramitar l’ acreditació.

El responsable de manteniment assegurarà que cap operari no iniciï la tasca sense tenir la seva correcta autorització i serà també responsable de la instal·lació dels dispositius de seguretat establerts.

La persona designada amb funcions preventives ha de realitzar les mesures mediambientals necessàries.

Els  treballadors/es només podran realitzar tasques en espais confinats quan tinguin l’ acreditació adequada estesa pel director/a del centre de treball amb l’aprovació de la persona responsable de l’àrea i el corresponent permís de treball.

El control de la tasca garantirà la provisió d’equips de protecció personal (màscares respiratòries, arnès, corda de seguretat…) i la de l’equip de treball a utilitzar (escales, plataformes, equips elèctrics, sistema de Il·luminació adequada…) abans d’autoritzar la realització de la feina.

  • Fases de treball i punts de seguretat clau:

Fase preliminar:

  • Verificar que el permís de treball està correctament emplenat per l’encarregat del manteniment i l’àrea funcional. Queda terminantment prohibit entrar en un espai confinat sense el permís de treball, tenir en compte que el permís només és vàlid per un dia.
  • Verificar que l’equip de treball necessari està disponible i que la zona de treball està neta i endreçada.
  • Assegurar que l’equip de protecció personal disponible (cinturó de seguretat amb arnès i equip de protecció respiratòria) és l’adequat.
  • Si l’espai confinat ha contingut substàncies perilloses, ha d´estar completament netejat i ventilat per sistema de renovació de l’aire mitjançant ventilació forçada.
  • Comprovar l’estat de l’atmosfera interior per assegurar que és transpirable i el nivell d’oxigen és suficient. S´utilitzarà equip de mesurament de lectura directa portàtil i es mesurarà O2, CO2, CO, H2S, CH4 i altres gasos tòxics o inflamables depenent del tipus i les condicions de l’espai, utilitzant detectors específics.
  • Assegurar que el percentatge d’oxigen no sigui inferior al 20,5%. Si això no és factible, el treball s’ha de dur a terme amb aparells de respiració semi-autònoms o autònoms.
  • Si són possibles atmosferes inflamables, la possible existència de fonts d’ignició ha de ser monitoritzada escrupolosament a les proximitats de la boca del recinte.
  • Aïllament de l’espai confinat al subministrament d’energia, els sistemes de tancament clau són necessaris quan l’equip d’energia es troba dins l’espai.
  • Aïllament de l’espai confinat a l’ entrada descontrolada de contaminants. Cal instal·lar brides cegues a les canonades a més de bloquejar les vàlvules de l’entrada de producte.
  • Els elements de bloqueig no han de ser manipulats i el seu desbloqueig només pot ser factible per la persona responsable i amb eines especials. La senyalització de riscos també s’aplicarà a les instal·lacions o equips de fora de servei.
  • Ús obligatori de la senyalització estàndard a l´exterior de l´espai confinat per informar de manera clara i permanent que s’estan duent a terme treballs en espai confinat. Aquesta senyalització complementa la que s’ha de col·locar en els sistemes de tancament.

Fase de l’obra:

  • Revisar els equips i eines de treball que s’utilitzaran a l’interior.
  • Ventilació contínua dins de l’espai quan no hi ha plenes garanties de seguretat en el medi ambient, per exemple, per la generació de contaminants causats per la pròpia tasca.
  • Si no hi ha prou ventilació natural, es requereix ventilació forçada garantint 10 renovacions d’aire totals per hora. Quan la pròpia feina realitzada dins de l’espai genera contaminants és essencial recórrer a l’extracció localitzada.
  • L’accés a l’interior estarà subjecte a l´ús de corda i arnès de seguretat i amb seguiment continuat i comunicació des de l’exterior (El recurs preventiu, NTP 994).
  • S’utilitzaran escales segures o mitjans d’accés per facilitar l’entrada i sortida el més còmodament possible.
  • En situació d´emergència es donarà avís immediat als serveis d’urgència.

Recordem que sempre és imprescindible, i més en aquest tipus de tasques, la correcta transferència d’informació entre els diferents equips de treball. Si hi ha algun dubte, incompliment o situació de risc possible, el treball s’aturarà i es comunicarà a la persona responsable i si és necessari a les Delegades de Prevenció.

Adjuntem enllaç sobre un cas real d´accident de treball dins un espai confinat:

https://www.juntadeandalucia.es/export/drupaljda/PHE_0038_2015.pdf

“Tot suport és benvingut i l’Andrea ho agrairà molt”

Redacció

L’Andrea és una sabadellenca que actualment està privada de llibertat a la presó Wad Ras. Va ser detinguda el 16 d’octubre durant les manifestacions que es realitzaren aquella setmana arreu de Catalunya. Parlem amb Txell Valls, membre del Grup de Suport de l’Andrea i del Centre Social l’Obrera de Sabadell.

Bon dia Txell, ens trobem a l’Obrera, un centre social de Sabadell okupat ara fa més de dos anys. Quina vinculació té l’Andrea amb l’Obrera?

L’Andrea és una jove que, com tantes altres, participa d’aquest espai i el fa un lloc millor amb el seu esforç, les seves ganes i seu compromís. Ella participa a diferents activitats que s’hi duen a terme dins d’aquest petit espai que hem arribat a sentir com casa nostra. Per exemple, a la Sobirana, una xarxa solidària d’aliments i roba del sud de Sabadell, s’encarrega d’anar a buscar els aliments juntament amb altres companyes per poder-lo repartir els dissabtes al matí. També participa del gimnàs Rukeli on hi va a fer boxa, on aprèn envoltada de companys i companyes que treballen i entrenen juntes. A la Madrasseta, l’escola popular del sud, hi anava a aprendre llengua de signes i, cada dues setmanes, anava a les converses en francès. És membre del Grup de Dones de l’Obrera i, a tot això, se li ha de sumar les hores incomptables d’assemblees, de jornades d’adequació de l’espai, d’actes i campanyes que s’han preparat i realitzat. En definitiva, és una noia molt estimada per totes nosaltres i bolcada 100% en el que creu.

Com assumiu el seu entorn militant la detenció i posterior empresonament de la companya?

Nosaltres creiem que es tracta d’una detenció molt injusta i totalment arbitrària. Des de l’Obrera es troba molt a faltar la seva presència, dia sí i dia també, entre les quatre parets que formen aquest espai. No podem fer una altra cosa que lluitar des dels moviments socials tirant endavant aquest projecte tant gran que tenim a les nostres mans. El grup de suport, juntament amb la família, és el que va tirant del carro en tot aquest procés, i nosaltres, com a Obrera, ens adherim a les accions que proposa, ja sigui en compartir per les xarxes socials, enviant cartes de suport o ajudant en el que faci falta.

Quines accions teniu previstes?

Tenim una campanya per enviar cartes de suport a la nostra companya, per poder-li enviar tot el suport, estima i força des d’aquí fora. Perquè sàpiga que pensem en ella i lluitem per ella i totes les altres preses polítiques cada dia. Qui vulgui, pot fer arribar la seva carta al correu següent:  cartesawadras@gmail.com . Tot suport és benvingut i l’Andrea ho agrairà molt, ja que allà dins, el simple fet de rebre cartes de persones conegudes o desconegudes, la fa desconnectar unes mil·lèsimes de segon de la realitat que està vivint ara mateix. A aquest correu també ens podeu enviar vídeos que li podem fer arribar des del Youtube, ja que des de la biblioteca de la presó es pot connectar a internet una vegada al dia i pot veure els vídeos penjats des del nostre compte. Li encanta veure aquests vídeos siguin del que siguin.

A part, justament pel 16 de novembre, aquest pròxim dissabte, estem preparant un esdeveniment on hi haurà diverses xerrades, concerts i paradetes del grup de suport tant de l’Andrea, com de la Xènia i de la Paula, les companyes ja alliberades de Wad-Ras. Trobareu més infirmació a les nostres xarxes socials d’Instagram o Twitter: @andreallibertat.  Tret d’aquest esdeveniment no en tenim cap més amb data establerta, però estem treballant per altres accions que més endavant es comunicaran. 

Hi ha alguna previsió judicial de llibertat condicional?

Ara per ara, no podem fer gaire cosa més ja que restem a l’espera de la resolució de l’últim recurs interposat a l’Audiència Provincial.

és important reivindicar tots els cassos de les companyes presses”

Què penseu de la “Revolta Catalana”?

L’Obrera és un espai apartidista, on hi ha gent amb ideologies i sensibilitats molt diferents, però totes tenim un front comú. En aquest cas és que totes estem a favor de la lluita pels drets i les llibertats fonamentals, especialment les de la classe obrera.  És per això que no estem d’acord amb aquests empresonaments i no pararem de lluitar en contra de tota repressió i fins que l’Andrea i les altres detingudes siguin lliures.

Digueu-nos què podem fer des de la Revista Catalunya.

Com us he dit anteriorment, tot suport i ajuda és benvinguda. Considerem que el fet de difondre el cas és imprescindible i ajuda moltíssim perquè pugui arribar al major nombre de persones possible i sàpiguen què és el que verdaderament està passant. Creiem que és important que no només reivindiquem el cas de la nostra companya i amiga Andrea, sinó també tots els cassos de les altres companyes presses.

També creiem que és molt important respectar el silenci de les famílies de totes les preses, i deixar-los el seu espai per poder expressar-se lliurement, si és que ho volen fer en qualsevol moment. Això, no només va dirigit a tots els mitjans de comunicació, sinó que també fa referència a totes les persones a títol individual.

Contra la seva repressió, la nostra solidaritat.