Un dels punts, entre molts altres, a tenir en compte en quant a establir una perspectiva de gènere és la d’aplicar-la a la Seguretat i la Salut en el treball en base a que els riscos laborals i les patologies per ells produïdes afecten de manera desigual a dones i homes.
Les evidències d´aquest fet són múltiples:
• La diferent biologia, amb especial esment a la situació d’embaràs i lactància.
• La segregació horitzontal del mercat de treball, que provoca que dones i homes es concentrin en diferents sectors i activitats.
• La segregació vertical del treball, que deriva en diferents condicions de treball per a homes i dones.
• La precarietat laboral, que concentra un major nombre de dones que d’homes en els treballs precaris, a temps parcial i de menor retribució salarial.
• L’assignació tradicionalista de l’àmbit productiu (feina remunerada) als homes i del l’àmbit reproductiu (treball domèstic i cures) a les dones. Això té com a conseqüència que les dones assumeixin una major càrrega del treball domèstic i de cura (la doble jornada), fet que condiciona també la seva vida laboral i els efectes sobre la seva salut.
Veiem, per tant, diferents condicions i situacions socials i econòmiques en el mercat de treball que impliquen una exposició a riscos diferents que desenvoluparan problemes de salut diferents. Així, les dones pateixen en major mesura riscos ergonòmics i psicosocials, mentre que els homes estan normalment més exposats a riscos de seguretat.
Conseqüentment, es produeixen efectes diferents en la salut; en el cas de les dones, sovint es tracta d’efectes que apareixen a llarg termini i que són d’etiologia multicausal, on es combinen diversos factors de risc laboral i extralaboral per generar el dany. Els homes, en canvi, pateixen més accidents traumàtics.
Davant d’aquesta situació, entenc e que és obligat reflexionar sobre com abordar totes aquestes particularitats que es produeixen entre els diferents col·lectius de dones i homes per donar resposta a la diversitat de realitats del món laboral.
Tradicionalment, i fins a la data, els problemes de salut laboral de les dones s’han menystingut, atenent de manera específica només a la protecció de la maternitat. De fet, la majoria de la investigació sobre la salut laboral de les dones s’ha centrat en la seva capacitat reproductiva, obviant la possible influència de les condicions de treball en altres aspectes.
Els estudis toxicològics s’han centrat tradicionalment en poblacions treballadores compostes de forma majoritària per homes, focalitzant les investigacions en professions predominantment masculines, amb els problemes que es deriven de l’extrapolació de resultats.
El marc legal actual amb un enfocament “neutre des del punt de vista del gènere”, que aborda la salut laboral partint d’una persona treballadora abstracta -amb un referent implícit masculí- no contribueix a identificar i tallar els problemes de prevenció de riscos laborals de les dones.
La integració de la perspectiva de gènere en la prevenció de riscos laborals passa necessàriament per investigar totes les àrees de treball tenint en compte a les dones treballadores, no subestimar els riscos laborals als quals s’exposen i promoure i facilitar la seva participació en tots els àmbits laborals i en les decisions sobre seguretat i salut laboral.
I això com ho fem? Una nova cultura preventiva
Per integrar de manera real la perspectiva de gènere en la gestió preventiva de l’empresa hem de començar per la seva cultura preventiva, ha d’existir una consciència respecte a aquesta necessitat, a nivell dels càrrecs responsables de les accions i decisions de prevenció i per part dels representants dels treballadors, seccions sindicals i la resta de la plantilla.
Cal treballar sobre la cultura de les organitzacions, a nivell laboral i sindical, per fer veure a totes les persones integrants les raons per les quals cal considerar la perspectiva de gènere en la gestió preventiva:
• Obligació normativa: la prevenció de riscos laborals ha de tenir en compte les característiques de la persona que exerceix la tasca i el sexe és una d’elles (Art.15.1.d de la LPRL).
• Diferències en les conseqüències de l’exposició a certs riscos per les diferències biològiques, sobretot els derivats de la manipulació d’agents químics i els deguts a factors ergonòmics.
• Diferents nivells d’exposició als riscos per la segregació de tasques i per les condicions de treball, que impliquen diferències en el temps dedicat a les diferents operacions, així com en la utilització dels equips de treball i de protecció individual.
• Diferent problemàtica respecte a l’organització del treball i els riscos psicosocials, motivada pels rols socials i les càrregues familiars, i la seva repercussió en la promoció professional.
Altres qüestions a tenir en compte:
• És recomanable que les persones responsables de la prevenció en l’empresa i a nivell sindical comptin amb formació en igualtat que els hi permeti transmetre aquests conceptes a la resta de la organització.
• S’aconsella incloure continguts per a la informació i sensibilització respecte al gènere a la formació sobre prevenció facilitada als diferents col·lectius de treballadors/es i afiliats/des tant dins de les organitzacions empresarials com al sindicat
• La direcció i les persones responsables de l’empresa s´han de comprometre i contribuir a crear un clima que fomenti la prevenció i la igualtat, transmetent la tolerància zero davant de conductes de risc o de discriminació.
En aquest sentit, i com a part de la nostra feina sindical, considero és fonamental reivindiquem, promocionem i treballem perquè tots els sectors laborals s´obrin realment a les dones, encara hi ha moltes “professions masculinitzades”, i perquè la Seguretat i la Salut Laboral respongui també les necessitats de les Treballadores, ambdues assignatures pendents encara a molts sectors laborals.
Pilar Frey Martínez. Delegada de Prevenció (DPRL)
