El Sector Marítim ha estat tradicionalment, llevat algunes excepcions, un “món d’homes”. A Barcelona els actuals estudis de Nàutica i Transport Marítim (Facultat de Nàutica, FNB, UPC) tenien anteriorment el nom d’Estudis Superiors de Marina Civil. Un dels antics requisits per ingressar a l´Escola de Marina Civil era “ser home espanyol”. L’any 1990, quan vaig iniciar els meus estudis a l’FNB, aquest requisit ja no estava formalment vigent però seguia havent-hi una representació mínima de dones a la Facultat, recordo uns cinquanta alumnes en total i només dos eren dones.
Al finalitzar el tercer curs, del total de cinc de carrera, era obligatori fer tres mesos de pràctiques navegant, vaig embarcar llavors en un vaixell de passatge, el Ciutat de València, on cap dels Oficials era dona. Hi havia algunes dones però treballaven amb l’atenció directa al passatge: medicina, turisme i restauració.
Els següents embarques els vaig realitzar en vaixells de càrrega, en aquest tipus de vaixells la presència de dones era encara més reduïda. En el primer, Benijofar, vam coincidir una altra noia amiga meva i jo. Després vaig embarcar en un petrolier, el Vélez Blanco, en el qual era l’única dona a bord. Aquesta era la situació en la majoria de les campanyes en vaixells de càrrega: tripulacions totalment masculines en les quals hi havia en alguns casos la “novetat” d’una o dues dones a bord.
Els períodes d’embarcament no són normalment fàcils per ningú, ni dones ni homes, però és obvi que en el cas de les dones el handicap era, i és, encara major. Recordo aquells anys com a molt positius, suposo en part per la nostàlgia del pas del temps, però no puc negar que em vaig trobar amb algunes situacions de tracte clarament masclista i en la majoria dels casos amb un tracte de tipus ” paternalista-protector “.
Actualment pel que fa als períodes d’embarcament trobem alternatives diferents, i de fet diria que pitjors, a l’any 1990 ja que la flota mercant espanyola ha estat pràcticament desmantellada. La majoria d’alumnes de la meva promoció estem treballant a terra, però, l’entorn Portuari continua sent també molt masculinitzat: Consignataris, Surveyors, Vettings, Estiba, Terminals Portuàries, Torres de Control, etc.
En el meu treball actual com a Loading Màster soc l’única dona d’un total de set, als vaixells als quals hi vaig les tripulacions són pràcticament sempre masculines. He coincidit en comptades ocasions amb una dona Oficial i recentment una vegada amb una Capitana, totes dues del Nord d’Europa.
Es tracta, per tant, d’uns estudis tradicionalment masculins i d’un món amb unes condicions molt particulars que dificulten la normalització de la dona en el mateix. No obstant això, el Sector Marítim no és malauradament una excepció, continua pendent la inclusió de les dones en molts altres Sectors del món laboral, superant la barrera encara present dels estudis i dels treballs segregats per raó de gènere.
Pilar Frey Martínez. Afiliada al Sindicat de Químiques de Barcelona
