Aquestes vacances de nadal els companys de Cacaolat s’han negat acceptar un calendari laboral que l’empresa els hi havia proposat de cara al proper any. Considerat com un atac als drets de la plantilla, aquesta, ha sabut mantenir-se i frenar aquest atac patronal. La vaga, que ha durat x dies, s’ha acabat guanyant i s’ha retornat al calendari laboral del 2017. Parlem amb Lorenzo Domínguez i Antonio Ubago, companys de la secció sindical de la CGT a Cacaolat.
– Quina valoració feu de tot el procés de vaga?
Ha estat un procés dur però força reconfortant a nivell participació del personal així com de la implicació i les mostres de solidaritat rebudes des de tots els àmbits.
– Heu aconseguit retornar al calendari de 2017. Això és una victòria, però CGT no va signar l’acord del calendari del 2017. Quina valoració feu?
Hem aconseguit que les demandes presentades per l’assemblea de treballadors es plasmessin dins del preacord i hem obligat a la patronal a retirar la postura de total inflexibilitat negociadora. Tot i això, ni al 2017 ni al 2018 vam signar un calendari que pensem atempta directament contra la conciliació de la vida laboral i personal, i que pretén fomentar un cinquè torn encobert, a costa d’una major càrrega de treball i estalviant-se noves contractacions. Nosaltres continuem lluitant per a la creació real d’un cinquè torn on aquestes deficiències no existeixin.
– Quina ha estat la resposta de la plantilla davant el conflicte plantejat? I davant la convocatòria de vaga? Us ha costat mobilitzar la gent?
El suport ha estat essencial. Hem estat la part més activa i amb més presència davant altres sindicats que s’han vist forçats per la pressió dels propis companys i la nostra empenta a estar presents en aquesta lluita.
– Moviments socials també s’han bolcat en donar suport a la vaga de Cacaolat. Socialitzar el conflicte sembla un bon instrument per encetar i guanyar lluites. Què en penseu?
El moviment social és clau, la mobilització de veïns, l’adhesió de clients que comercialitzen la marca o la resposta de tota la gent aliena a nosaltres que en dates tan familiars han estat al peu del canó ha estat un impuls brutal. Ni la pròpia patronal s’esperava aquest ressò i ha estat una força molt important davant del conflicte.
-Us ha generat algun tipus de contradicció el suport rebut des de fora de l’empresa?
Cap. Al contrari, tot a sumat.
– S’ha generat alguna polèmica perquè el Comitè d’Empresa va demanar no boicotejar la marca Cacaolat. CGT no es va posicionar o es va posicionar en contra?
El comitè d’empresa està format per nou delegats, dels quals només dos formem part de la CGT, i som oposició constant al servilisme patronal. El comunicat diu que el comitè no ha promogut el boicot, és cert… no ha estat promogut pel comitè. Des de la secció sindical tenim molt clar la manera de fer i que l’adhesió o la manera de donar suport no venent o no comprant la marca ha estat un cop força dur per la patronal.
– L’anarcosindicalisme s’ha diferenciat sempre d’altres formes de fer sindicalisme, entre altres coses, per l’acció directa i les vagues no passives. Perquè penseu que és important i necessari el boicot?
El tema del boicot cobra moltíssima importància sobretot quan en primera instància surt de forma espontània des de sectors no implicats, com van ser els bars en primer moment. És una injecció de moral i força brutal. Més tard, es transforma en una arma realment forta que és la que fa mal a l’empresa, ja que viu d’una falsa imatge que ha estat desvetllada als seus consumidors.
– Quins impediments i contradiccions us heu trobat a nivell personal durant la vaga?
Mes enllà de la problemàtica de cadascun, potser compaginar la família en aquestes dates especifiques, tot i que a nivell personal no hem tingut conflictes o contradiccions.
– L’empresa va dir que no negociaria amb la vaga convocada, però finalment es van haver d’asseure i retirar l’agressió. Quina sensació es té quan veus la cara del representant de Cacaolat al signar el preacord?
Veure el canvi d’actitud i la cara dels representats de la patronal a nivell personal és impagable. Després s’haurà aconseguit més o menys, però veure com han de fer un pas enrere, la crispació als seus ulls í sobre tot demostra’ls-hi que no sempre son la branca més forta quan hi ha aquest nivell d’implicació, de debò, no té preu.
