Grup de Treball de Joventut
La militància social és una activitat que ha atret —i atreu— una gran part de joves polititzats o amb una certa consciència de classe. L’habitatge, el feminisme, l’antirracisme, el lleure, l’educació, la sanitat… són algunes de les lluites en les quals si veiem quines persones les dinamitzen, trobem que l’element jove és una part important del seu component.
Pel que fa a presència jove a la CGT, l’afiliació a Catalunya menor de 30 anys estaria entre un 5,48% a un 6%, aproximadament. Tenint en compte que el 64% de l’afiliació s’ha incorporat els últims 5 anys, és fàcil imaginar que la majoria d’aquests joves —per no dir gairebé tots— s’hagi afiliat en aquest període de temps, degut a una necessitat per lluitar per les seves condicions laborals, la voluntat d’organitzar-se com a classe treballadora o per l’atracció d’un model sindical que està aconseguint victòries amb uns objectius transformadors.
Tot i les expectatives de creixement, donada la cada cop major presència sindical i social que estem aconseguint, el sindicalisme combatiu ha d’afrontar algunes limitacions (sumat al fet que l’entrada al sindicalisme sol ser més tardana, degut a que la incorporació plena al mercat laboral és cada cop més tardana) per atreure més jovent, sobretot si tenim en compte la diferència entre la proporció de menors de quaranta anys participant en moviments socials i en sindicats. És més, sovint trobem que part de l’afiliació jove a la CGT ja forma part d’aquests espais sense vincular-ho a la seva activitat sindical (o directament sense tenir participació a la CGT, simplement pagant la quota).
Les causes que podríem adduir són moltes: desprestigi del sindicalisme a nivell social, separació de la vida militant respecte la feina, dificultat d’integrar-se en les nostres estructures organitzatives, necessitat d’una comunicació diferent… Una de les formes a través de les quals ens podem atansar al jovent i sumar noves afiliacions entre aquest sector d’edat a les nostres files és mitjançat l’acció social. Incrementar els esforços en aquesta dóna majors possibilitats d’incorporar a sectors de població exclosos —o no suficientment assentats— en el mercat laboral (estudiants, migrants, jubilats…), donar a conèixer la CGT fora dels llocs de feina i fer créixer el nostre projecte sindical i social.
Donar resposta a altres problemàtiques que s’escapen a l’àmbit laboral pot servir per alleujar l’extrema fragmentació dels moviments socials a l’actualitat. Moviments en defensa dels serveis públics, plataformes per la sanitat pública, assemblees per denunciar la falta de places a escoles bressols i l’ensenyament… són alguns exemples de fronts que podríem cobrir des de les estructures del nostre sindicat, per tal d’enfortir-nos com a organització de la classe treballadora.
En això, el jovent hi pot tenir un paper clau: es tracta d’un perfil d’afiliat que té major temps disponible al tenir menys càrregues familiars, menys responsabilitats al sindicat i, com s’ha dit, una major participació als moviments socials que altres intervals d’edat. En aquest sentit, una Secretaria de Joventut, en coordinació amb la d’Acció Social, que serveixi per vincular i posar en comú l’activitat que fa part de l’afiliació als seus territoris i intentar conjuntament donar-li una orientació, és un camí a recórrer. A mig termini, impulsar aquestes lluites des del propi sindicat és una altra fita que es podria plantejar aconseguir.
D’aquesta forma, a part de donar sortida a la militància juvenil, també aconseguiríem una major incidència entre el jovent conscienciat que no està encara en cap sindicat. Es tracta d’una forma, a més, d’augmentar la referencialitat que aquests últims anys hem aconseguir gràcies al nostre suport a la vaga del 3-O, les vagues generals feministes, les mobilitzacions d’interins, d’ensenyament…
Un altre aspecte a treballar és el foment de la sociabilitat en el marc dels diferents sindicats i federacions. Parlant amb gent més veterana, aquesta recorda sovint com fa anys —i no ens referim als anys trenta— anar al sindicat era també anar a trobar-se amb gent, a fer coses plegats o simplement compartir converses. La celebració d’actes o repensar els locals sindicals com a lloc de trobada no sols ajuda a donar una major cohesió entre la militància i afavoreix la participació i la major implicació, sinó que serveix per atreure jovent i donar al sindicat un major caràcter d’organisme integrador i totalitzador per la seva afiliació i per les treballadores en general; un espai a partir del qual estructurar la classe treballadora, més enllà d’un lloc al qual es va un cop o dos al mes per tractar assumptes de la feina.
Una forma més àmplia d’entendre el sindicat implica uns valors alternatius, diferents, una nova cultura. No és desconegut, per qualsevol persona que conegui o s’hagi apropat a l’anarcosindicalisme, el compromís i l’aposta des de l’àmbit llibertari per la formació i la cultura, com a element d’emancipació humana, però també com a generador d’uns nous valors cohesionadors. La història, la memòria col·lectiva, l’educació o la cultura en general són aspectes que sovint ja es tracten en els nostres sindicats o espais afins on es participa com a CGT. Ajudar a difondre totes aquestes mostres d’una cultura diferent i una memòria comuna és una tasca important per convèncer i per donar més força interna i externa al model sindical i social que defensa la CGT. Com fer-ho, però, podria ser el tema d’un altre article.
La CGT està creixent els últims anys, arran d’una feina sindical constant eficient, per saber plantejar conflictes i vagues i per estar a l’altura en moments on es requereix la mobilització dels sindicats, fent pressió des del carrer. Tanmateix, per aspirar a créixer encara més caldria, a part de continuar i millorar la lluita sindical, englobar i impulsar més lluites i fronts, com alguns dels quals s’han anat esmentant en aquest escrit. Creiem que l’acció social pot ser una bona eina per créixer entre el jovent, sobretot el més inquiet a nivell polític. Sovint la gent jove no està integrada del tot en el mercat laboral o defuig el sindicalisme durant anys o no arriba a entrar-hi mai. Mostrar una faceta més oberta i participativa fora dels llocs de feina pot facilitar la seva incorporació i fer créixer la visibilitat social del sindicat. Acció social, sociabilitat i cultura són tres potes sobre les quals podem aconseguir una militància jove més activa i compromesa amb el sindicat i que aquest sigui el seu marc organitzatiu de referència.
