Rosalia Molina. Dones Llibertàries de CGT
La maternitat subrogada, una forma de violència contra les dones i una pràctica contemporània d’explotació reproductiva de dones i tràfic (venda) d’éssers humans nounats.
Els ventres de lloguer són considerats per nombrosos organismes i moviments feministes com una nova forma d’esclavitud cap a la dona.
La gestació subrogada és un procés pel qual una dona gestant porta un procés complet d’embaràs i dona a llum una criatura per a una altra persona o parella, renunciant i cedint així els seus drets legals sobre el bebè que té en el moment del naixement a canvi, normalment, d’una compensació econòmica. Una pràctica que se sosté en la necessitat econòmica de les dones que s’hi presten; sense tenir en compte l’impacte que té en la salut mental de la mare i el bebè.
Els últims temps aquesta pràctica ha provocat un debat social, en converses, debats, articles, columnes i hores de ràdio i televisió, arran de la repercussió mediàtica del cas d’una persona famosa que ha utilitzat la gestació subrogada, i que ha retornat el tema de l’explotació reproductiva tant en el focus mediàtic com en el polític. Un debat viciat pels interessos econòmics dels qui es lucren amb una pràctica que és violència contra les dones.
En realitat la maternitat subrogada es tracta de l’explotació de les dones, totes elles però especialment les racialitzades, les desposseïdes i les més vulnerables socioeconòmicament, per les quals mercantilitzar amb la seva capacitat reproductiva és la millor opció que el patriarcat neoliberal els serveix en safata; sobretot quan habiten el sud global, però també al nostre país.
Tal com diu Teresa Domínguez, activista feminista integrant de Stop Ventres de Lloguer, l’arrel del problema radica en la feminització de la pobresa, un problema real que utilitzen les empreses per captar a aquestes dones. De fet, explica, «es donen casos en els quals traslladen una dona mexicana a Califòrnia, l’embarassen, la tenen allí retinguda i quan dona a llum la retornen al seu país». Una pràctica habitual als països llatinoamericans en els quals «s’aprofiten de la vulneració absoluta de les dones», però també en països de l’est d’Europa com Ucraïna, on les dones són traslladades a altres llocs com República Txeca o Geòrgia.
A aquestes mares se’ls paga «una misèria» però «per a elles els pot solucionar part de la seva vida».
I no sols això, sinó que aquest assumpte ha provocat un altre debat, que els partits polítics han aprofitat per demanar i assenyalar la possibilitat de regular els ventres de lloguer des de l’altruisme. No oblidem que l’explotació reproductiva altruista obre la porta a un mercat lowcost que abarateix un procés especialment nociu en termes de salut per les dones. L’ús de la paraula altruisme reflexa fins a quin punt es pretén que les dones ho facin tot per amor, encara que tingui greus repercussions negatives per elles. Aquesta campanya a la qual estem assistint no és més que un dels tentacles de la reacció patriarcal.
Si bé és cert que actualment a Espanya aquesta pràctica està claríssimament prohibida des de 2006 —tot i que és utilitzada per algunes persones. casualment moltes famoses (el Govern informava el 2017 que s’havien produït 979 inscripcions per aquesta pràctica entre 2010 i 2016)—, països com els Estats Units, Ucraïna, Rússia, Geòrgia, Austràlia o l’Índia, entre d’altres, sí que la permeten. I aquí és per on es cola la gestació subrogada a Espanya, ja que la inscripció al registre dels bebès nascuts per aquesta pràctica fora del nostre país sí que està permesa des de 2010.
Aquest punt és realment el més complicat d’entendre per l’entramat normatiu i jurisprudencial que entra en joc. No tenim espai per poder analitzar-ho ara, però és una qüestió que caldria ampliar i analitzar en propers articles.
Ibone Olza, psiquiatre i directora de l’Institut Europeu de Salut Mental Perinatal, porta més d’una dècada denunciant aquesta pràctica, no sols des d’una postura ètica i feminista per considerar-la rotundament «una forma d’explotació del cos de la dona», sinó també des de l’impacte dels ventres de lloguer en la salut mental de mares i bebès. En el cas del bebè, aquest ha d’enfrontar-se, segons la psiquiatra, a un cúmul de pèrdues: falta de vincle amb la mare en l’embaràs, major risc de prematuritat, absència de lactància materna o viure el dol per la mare només néixer. «Per un bebè gestat en un ventre de lloguer és com si la seva mare morís en el part».
Hi ha algunes associacions i projectes que treballen per crear consciència i informar sobre què representa la maternitat subrogada, elaborant i creant eines informatives, educatives i de comunicació; fent xerrades en centres comunitaris, realitzant campanyes en xarxes socials i assessorant associacions, mitjans de comunicació i societat civil.
Stop Ventres de Lloguer és un d’aquestes projectes de divulgació feminista que té com a objectiu impulsar el coneixement i crear consciència social sobre la maternitat subrogada com una forma de violència contra les dones i una pràctica contemporània d’explotació reproductiva de dones i venda de bebès, recopilant, analitzant i compartint la informació disponible sobre aquesta pràctica aberrant i les seves conseqüències per als Drets Humans de les dones i les seves criatures. Un dels seus argumentaris clau és: «La mare perd tota la seva llibertat quan signa el contracte per a la gestació subrogada».
Com a feministes, no podem tancar els ulls davant aquesta indústria patriarcal, racista i classista en la qual es menysprea la maternitat biològica, mentre que la paternitat intencional (adquirida mitjançant el pagament de diners) és cada dia més intocable. Un tema candent, que cal posar sobre la taula i debatre i analitzar en profunditat, més enllà dels conflictes ètics i dels debats polítics. I estar alerta davant els debats polítics que aprofiten aquest ressò mediàtic per intentar fer un gir cap a la maternitat subrogada de manera altruista.
Nosaltres ho tenim clar.
DIEM PROU : LES DONES NO SOM MERCADERIA !
NO ALS VENTRES DE LLOGUER !
