CGT Riders
A Barcelona, l’àrea metropolitana i Vallès Occidental, els Riders s’hi han sumat a unes jornades de protestes mai vistes a l’Estat Espanyol ni a Europa. Es tracta d’un sector bastant individualitzat, ja que el nostre centre de treball es troba als carrers i el desenvolupament de la nostra activitat és solitari. Tanmateix, això no significa que els companys no tinguin els seus punts de trobada, els quals, es creen llaços de sociabilitat entre ells. És allí, realment, on es crea teixit col·lectiu i solidaritat obrera: arreglen bicis, comparteixen les comandes cancel·lades i s’autoorganitzen en assemblees. CGT Riders les promouen i participen en aquestes. De manera que seguim un dels principis de l’anarcosindicalisme: la construcció sindical des de baix. Precisament seria en la II Assemblea de Riders de Sants on es marcaria el full de ruta de les protestes perquè es determinaria la defensa de les condicions dels Riders tant en la seva condició d’autònom com d’assalariat.
En efecte, el dia 12 d’agost, amb l’entrada en vigor de la mal anomenada Llei Rider l’empresa Glovo imposaria un model mixt en el qual continuaria operant amb autònoms amb el beneplàcit del govern. Així mateix, eliminaria algunes de les condicions pel que la justícia determina que som falsos autònoms per a així continuar operant amb aquest model. El resultat seria el d’un nou sistema en el qual els propis Riders es posarien les seves tarifes obrint el camí a una rivalitat entre nosaltres, a més de precaritzar encara més la nostra situació com treballadors. Perquè només sortirien viatges amb una tarifa d’un un euro. Així doncs, el malestar general va anar augmentant derivant en una ira popular que es demostraria en els dies següents.
“l’única lluita efectiva és la que es lliura al carrer”
Es van produir concentracions espontànies a la seu de l’empresa, a plaça Catalunya, boicots en les hores de més treball de la nit i, el més significatiu, bloquejos en els restaurants de cadena ràpida com els McDonald’s, entre altres. Es tractà d’uns dies en què Glovo perdria diners, ja que les seves comandes no van sortir, així com una baixada important en les seves accions en borsa. Aquestes accions van ser alimentades per simpatitzants i afiliats de CGT, d’igual manera que per companys de CCOO. Com hem comentat anteriorment, la defensa de les nostres condicions materials, encara que sigui per a reclamar una pujada de les tarifes en el model de l’autònom, és raó suficient per a participar en aquestes jornades.
Per part de l’empresa, utilitza a Riders afins per a reconduir la situació. Amb promeses insuficients que acontentarien els més conformistes, de la mateixa manera, per a tallar el caràcter revolucionari d’aquestes jornades. No obstant això, molts companys continuen al carrer lluitant pels seus drets. Per part seva, els assalariats contractats en subcontractes en els supermercats fantasmes de l’empresa també es sumaren, arribant fins i tot, a sofrir repressió sindical amb acomiadaments massius. Tal sols s’ha aconseguit que s’eliminin les tarifes inferiors a un euro.
És per això que encara queda molt per lluitar, queda molt per aconseguir, queda molt per recórrer. Però el simple fet d’haver participat colze a colze amb els companys al carrer i en primera línia és un primer pas per a donar guerra a una empresa que representa la crueltat del capitalisme tardà.
Unes pràctiques empresarials que es van estenent a tots els sectors de la nostra economia i, per això, cal ser allí per a frenar-les, ja no per nosaltres, sinó per la nostra classe social. Demostrant, al seu torn, que l’única lluita efectiva és la que es lliura al carrer. Aquí estarem, com a CGT Riders, amb els nostres companys.
