Va ser un dels integrants de ‘La Nueve’, la companyia formada per espanyols integrant de la 2a Divisió Blindada de la França Lliure, que va alliberar París dels nazis.
Als 99 anys i sense complir el seu últim somni, festejar els 100 amb un gran dinar, aquest dimarts va morir a Estrasburg Rafael Gómez, l’últim combatent de La Nueve, la companyia de republicans espanyols que va liderar l’alliberament de París el 1944, per complicacions del coronavirus.
Gómez, nascut en Adra (Roquetas de Mar, Almeria) el 1921, portava ingressat tres dies en un hospital d’aquesta zona de l’est de França, la més colpejada del país per la pandèmia del COVID-19, segons va confirmar a Efe l’escriptora Evelyn Mesquida, pròxima a la família.
“Assegurava que anava complir els 100 i que faria un gran dinar pels seus fills i alguns amics, és a dir, se sentia amb força suficient encara. Fins fa molt poquet que es va trencar el peu encara sortia amb el seu cotxe per a anar a la compra ell mateix, era molt independent”, va comentar Mesquida, autora del llibre ‘La Nueve: els espanyols que van alliberar París”.
Oblidats
Gómez i els seus companys es van resignar a viure -molts d’ells fins al final dels seus dies- amb un sentiment de traïció: Espanya els va deixar enrere i França, per la qual havien donat la seva vida, aviat va oblidar l’ajuda que li havien brindat.
“Quan els vaig conèixer als anys 90, ni tan sols havien rebut la Legió d’Honor. Ell sempre deia que, quan hi havia problemes, sempre enviaven a la Nueve en primera línia, però després no van saber reconèixer-los”, explica Mesquida.
“La missió de la Nueve va començar a ser reconeguda fa poc més d’una dècada”
Malgrat que el 24 d’agost de 1944, quan les primeres avançades de la França Lliure van entrar a París, va ser un dia de goig en la capital, la labor de la Nueve va caure en l’oblit. La seva missió va començar a ser reconeguda fa poc més d’una dècada quan, gradualment, França va començar a retre’ls homenatge pel treball de recuperació d’investigadors com Mesquida i associacions com 24 août 1944, formada per fills d’exiliats espanyols.
El 2015, els jardins adjacents a l’ajuntament de París van ser batejats amb el nom d’aquesta divisió i, recentment, a l’agost de 2019, un mural de la ciutat va ser pintat en el seu honor.
A la guerra amb 16 anys
En esclatar la Guerra Civil a Espanya, Gómez va posar rumb a Cadis, després a Madrid i finalment a Barcelona, on amb tot just 16 anys va entrar en l’anomenada Quinta del Biberó. El 1939, en caure Barcelona, va travessar els Pirineus al costat del seu pare per a arribar a França.
Tots dos van ser tancats a camps de concentració on van patir la fam, els polls, el maltractament i la humiliació, fins que uns familiars residents a Orà els van reclamar i, pagant el trasllat, se’ls van emportar a Algèria. Allà van treballar com a sabaters fins que el novembre de 1942, Gómez es va enrolar de nou en la Legió estrangera, quan els estatunidencs van arribar al nord d’Àfrica.
Després de desembarcar a Normandia el juny de 1944, Gómez va combatre a les files de la França Lliure fins a l’estiu de 1945. Llavors va tornar a Algèria, abans de formar una família i establir-se definitivament als afores d’Estrasburg, on va viure la resta de la seva vida.
Mesquida recorda que Gómez va trigar tres anys a brindar-li el seu testimoni, decisió que va prendre únicament per salvar la memòria de la Nueve, perquè no volia recordar tot el patiment que havia viscut. Ni tan sols parlava en espanyol amb la seva família, per temor al fet que els seus fills poguessin ser assenyalats com a estrangers i ser humiliats. Fa poc, ells van decidir per iniciativa pròpia aprendre espanyol, en reconeixement al seu pare.
“Encara sort que en els últims anys, aquests homes van rebre reconeixement, a poc a poc, perquè encara no és total a Espanya. Gómez no va arribar a tornar a Roquetas de Mar”, comenta Mesquida.
Durant els últims anys, Gómez va posar rostre a les desenes de milers d’homes del carrer que van combatre convençuts de donar la seva vida per la qual era per a ells la causa més justa, la llibertat.
Article publicat a memorialibertaria.org
