Dones Llibertàries
Denunciem el sistema patriarcal davant el suicidi d’una treballadora
Des de Dones Llibertàries volem transmetre el nostre màxim rebuig davant la notícia després de fer-se públic del suïcidi d’una dona per assetjament laboral i sexual.
Entenem i compartim el dolor de totes les persones que l’estimaven i estan patint, a més de la seva pèrdua, l’escarni que en els mitjans es fa dels fets
Però volem denunciar , que el que va passar, no va ser un suïcidi, va ser un assassinat, va ser un feminicidi. Nosaltres no podem tipificar el tipus de delicte que és, però si tenim l’obligació de denunciar la causa d’un problema social. Perquè no podem fer com si el suïcidi no tingués a veure amb una sèrie de violències masclistes. Perquè hi ha culpables i no són pocs. Acorralar a una dona fins al punt que es tregui la vida no és una defunció ni una mort, és un feminicidi, és un assassinat.
Aquest cas evidència que estem molt lluny de garantir la llibertat sexual de les dones al nostre país. Que el masclisme mata, que mata molt i que mata de maneres que la llei encara no recull. Que patim un sistema patriarcal, que no defensa la llibertat de les dones, sinó que ens condemna.
Fets així segueixen passant perquè hi ha una societat heteropatriarcal, que ho permet i fins i tot ho potencia. Una permissivitat que prové de l’educació masclista en la qual hem estat educades i educats. Però res d’això legitima l’assetjament i l’escarni que va patir pel fet de la difusió del vídeo.
“Acorralar a una dona fins al punt que es tregui la vida no és una defunció ni una mort, és un feminicidi, és un assassinat”
Tampoc ens podem oblidar ni de la premsa ni de l’empresa. Una premsa que a més de promoure els rols i estereotips de gènere és responsable de donar un altaveu constant a una ultradreta que vol acabar amb tot el que ha construït el feminisme.
I encara un altre culpable: l’empresa. Una empresa que era coneixedora de la situació i que no va fer res, perquè segons ells era un “assumpte personal”, tot i tenir un protocol específic per a aquestes situacions, que mai va ser activat. Per tant per molts recursos que es creïn i es facilitin a les víctimes si aquests no s’activen no serveixen de res.
És important demanar responsabilitats, clares i contundents, però també assumir la part de la responsabilitat que comporta no actuar o fer-ho de forma poc contundent. Però hem de saber fer autocrítica, totes formem part d’una societat masclista , la qual que hem de lluitar per a combatre-la i derrocar-la.
Per tot això creiem necessari, la creació urgent de grups efectius de suport mutu per poder sostenir-nos i acompanyar-nos tant en aquestes com d’altres situacions de masclisme i assetjament que patim les dones, així com d’acció directa per donar resposta a aquest tipus d’agressions pròpies del sistema patriarcal que tenim.
Com a Dones Llibertàries mostrem el nostre més sincer condol a la família i a totes les persones que estimen a la Verònica i en especial als seus fills, que també han estat víctimes de la violència masclista. Desitgem des del dolor i la ràbia que això no torni a ocórrer mai més i lluitarem per aconseguir que casos com aquest no existeixin i que la nostra lluita ens permeti actuar i ajudar a eradicar la violència i acompanyi les víctimes.
Verònica, sentim profundament no haver-te pogut acompanyar.
Que la terra et sigui lleu.
