Cures i engranatges

Editorial de l’edició impresa del Catalunya núm. 230 de novembre – desembre de 2023

Quan un estudiant va preguntar a l’antropòloga Margaret Mead quin considerava el primer signe de civilització en la Humanitat, ell i els seus companys esperaven que els parlés d’alguna resta tecnològica del passat. Però no. El primer signe de civilització, va dir, es trobava en una resta òssia: un fèmur fracturat que després s’hauria soldat. I això només podia ser fruit de les cures dels seus iguals.

En aquest número parlem de cures. Seguim l’estela d’aquells qui sempre es van oposar a la maquinària capitalista amb sabotatges, barricades, sindicats, cooperatives, ateneus, periòdics i tota una cultura pròpia, la de la classe treballadora d’aquest país. Rica i plena, una cultura que somiava unes vides que valgués la pena de viure. De cadascú segons les seves capacitats, a cadascú segons les seves necessitats; un món nou dins els nostres cors.

Llegeix més

Abans del futur

Editorial de l’edició impresa del Catalunya núm. 229, de setembre-octubre de 2023

L’estiu va acabant i iniciem un nou curs després d’un parèntesi escolar, polític, judicial i, en alguns casos, laboral.

A escoles i instituts el govern els ha encolomat ja la canalla el 6 de setembre, fent evident que volen fer dels espais educatius simples contenidors de criatures. Un inici de curs prercari, penós i feixuc sobretot per qui més ho necessita, l’alumnat amb discapacitats —enguany, amb menys vetlladors i menys hores de suport—, discriminat pel Departament d’Educació en un clar exemple de violència institucional a les famílies.

Llegeix més

ORGULL, SINDICALISME I HABITATGE

Editorial de l’edició impresa del Catalunya núm. 228, de juliol-agost de 2023

Les últimes setmanes s’ha mogut el tauler polític de l’estat. A Catalunya hem viscut unes eleccions municipals que tenen conseqüències en les diputacions i consells comarcals, però en altres territoris han canviat, a més, els governs autonòmics. Pedro Sánchez, amb l’aigua al coll, ha mogut fitxa convocant eleccions generals.

La dreta i l’extrema-dreta han arrasat i estan ocupant ajuntaments i governs autonòmics i tot fa pensar que poden arribar al govern de l’estat aviat. A la contra, es demana el vot per Sánchez (directa o indirectament) per aturar aquesta extrema-dreta que ja és als carrers, als mitjans de comunicació i des de sempre en diverses instàncies de poder, i que tots plegats han blanquejat.

Passi el que passi a les institucions, nosaltres hem de seguir lluitant i construint l’alternativa llibertària des dels carrers, barris i pobles i als llocs de treball. Des de tots els fronts i cada dia. En aquest número ho fem parlant de sindicalisme, és clar, i donant veu a l’Orgull i a les lluites per l’habitatge.

Llegeix més

ORGANITZACIÓ, ORGANITZACIÓ, ORGANITZACIÓ

Editorial de l’edició impresa del Catalunya núm. 227, de maig-juny de 2023

Després d’un temps de silenci el Catalunya torna a ser al carrer i a les vostres mans. Amb aquest número reprenem la feina feta pels companys que han estat en el passat al capdavant d’aquesta publicació i encarem aquesta nova etapa amb il·lusió. Esperem estar a l’alçada d’aquesta capçalera històrica i d’aquells que ens han precedit.

La portada d’aquest número ens porta cent anys enrere: a l’assassinat de Salvador Seguí, El noi del sucre; i del Perones, i de desenes i desenes de sindicalistes. A tots ells volem recordar —com ho està fent de manera excel·lent la Fundació Salvador Seguí—, perquè tots i cadascun eren part d’un projecte que només pot ser col·lectiu: el projecte llibertari i anarcosindicalista.

Llegeix més

Ingovernables

Editorial

Ampliacions d’aeroports, noves lleis per exprimir encara més els Raiders, declaracions vergonyoses dels polítics de torn, retorn a l’edat mitjana en alguns territoris del món…

La cosa és bastant clara: la classe política i els seus mercenaris -mitjans de comunicació, policia i jutges- no són més que una trama necessària per a continuar mantenint un sistema injust. I no només injust, també suicida. És la trama que continua movent els fils d’un teatre de llibertat i democràcia, però com tots els teatres, és una ficció. És la trama necessària per a que els grans capitalistes continuin movent-se a l’ombra, ampliant aeroports, precaritzant la vida, multiplicant beneficis… 

Però s’apropa el moment de què la gran massa de la població s’adoni que li estan prenent el pèl. És el moment de què aquesta població s’enfurismi i prengui consciència de si mateixa i del que li pertany. 

Aquest govern “d’esquerres” ha de caure, però no per a que vingui un altre amb interessos similars. Ha de caure aquest govern i els següents, a base de conflicte social, de mobilització i, sobretot, d’autoorganització. No els necessitem. És més, necessitem que marxin per a poder sobreviure. I si creiem una mica en la decència, la justícia i l’autèntica llibertat, no la dels mercats, no podem acceptar cap govern que no surti de nosaltres mateixos. Hem d’anar a la vertadera arrel dels problemes i, d’ara en endavant, ser ingovernables.