La pagesia i la fi d’un model

Fins a veure la Sílvia Orriols votant amb una samarreta de Revolta Pagesa, a la pagesia del país li han passat moltes coses. Les mobilitzacions del febrer del 2024 han estat de les més grans mai vistes a Catalunya, i fruit de l’escalada de mobilitzacions arreu d’Europa.

El gran problema: la crisi de la pagesia, almenys d’aquella pagesia entesa com a productors independents. Una crisi que està motivada per diferents factors: una concentració i mercantilització cada vegada més importants al sector, l’esgotament del model de producció guiada per la Política Agrària Comuna, i el canvi climàtic.

Llegeix més

La Vaga General Feminista del 8 de març, és un instrument de reivindicació nou? Cal avui dia?

 

 “Y nos habíamos levantado y habíamos ido por millares al «chocho de marzo». Habíamos tomado las calles y las noches y París se había convertido en un aquelarre de tecnobrujas empoderadas, perseguidas por la policía. Nunca una marcha había sido tan bella: las abuelas y las nietas, las maricas y las heteras disidentes, las lesbianas y las trans, las afroeuropeas y los pálidos, las sillas de ruedas y las manos que hablan, las butchs y los trans, las migrantes y las proletarias. Ya no se trataba únicamente de saber si podíamos ir o no ir a las películas de Polanski, estábamos hablando de hacer la revolución”.

Paul B. Preciado. Dysphoria mundi (pàg.509).

Llegeix més

La CGT del futur

Pep Cara (CGT del Berguedà)

Il·lustració: Jordi Arques

Per desgràcia, als comicis confederals des de les plenàries als congressos la major part del temps i de decisions venen determinats per lluites internes que massa sovint responen a interessos particulars indefensables des del punt de vista del bé comú de l’organització; en canvi, trobo a faltar debats honestos sobre els problemes reals i el model que volem per la nostra organització.

Llegeix més

Hooligans de la secció sindical

Andreu Vilardell

La secció sindical és la base de l’acció sindical de la CGT a les empreses. La secció la formen totes les afiliades a CGT que treballen al mateix lloc de treball i comparteixen les maneres de fer de l’anarcosindicalisme. El fet d’apostar per la secció no és únicament ideològic. Els comitès per sí sols, sense una plantilla empoderada i implicada, són eines estèrils i fins i tot a vegades contraproduents. El conflicte capital-treball és inevitable i tenir una secció sindical forta i majoritària entre la plantilla augmenta les probabilitats de fer-hi front de forma efectiva. La secció, a més, serveix per fiscalitzar els nostres delegats, assegurar relleu, tirar les línies d’acció, són escoles de formació, permeten la politització, la solidaritat i ajuda mútua real entre companyes… en definitiva, és una eina molt poderosa. I, no ho hem d’oblidar, una implantació real ha de passar necessàriament per tenir seccions sindicals fortes, que són dics de contenció contra la cultura de la delegació i l’individualisme i possibiliten l’empoderament col·lectiu i l’assumpció de responsabilitats. Perquè els resultats de les eleccions sindicals són importants si tenen una secció sindical forta darrere i la presència als comitès no és entesa mai com un fi en sí mateix sinó com a mitjà per evidenciar el conflicte social, buidar-los de contingut, defensar-nos juntes o portar a terme lluites ofensives. La secció, en definitiva, és creixement i implantació de baix cap a dalt. 

Llegeix més