La Vaga General Feminista del 8 de març, és un instrument de reivindicació nou? Cal avui dia?

PREMSA CGT Catalunya En El Focus, Reportatges

 

 “Y nos habíamos levantado y habíamos ido por millares al «chocho de marzo». Habíamos tomado las calles y las noches y París se había convertido en un aquelarre de tecnobrujas empoderadas, perseguidas por la policía. Nunca una marcha había sido tan bella: las abuelas y las nietas, las maricas y las heteras disidentes, las lesbianas y las trans, las afroeuropeas y los pálidos, las sillas de ruedas y las manos que hablan, las butchs y los trans, las migrantes y las proletarias. Ya no se trataba únicamente de saber si podíamos ir o no ir a las películas de Polanski, estábamos hablando de hacer la revolución”.

Paul B. Preciado. Dysphoria mundi (pàg.509).

Aurora Pulido Vacas
Sindicat d’Administració Pública de Barcelona (SAPB)
Delegada LOLS a la Secció Sindical de CGT a la Diputació de Barcelona

He anat preguntat a persones que se situen vitalment dins de l’activisme per a la transformació social, en quin punt situaria l’ús per part dels moviments feministes d’arreu de l’instrument de vaga com a mesura per posar la seva agenda reivindicativa en el centre de la palestra internacional i internacionalista.

Davant de la pregunta vinculada als orígens de la vaga general feminista, moltes de les persones interpel·lades la ubiquen pels volts de l’any 2016 en què les feministes argentines van fer una crida mundial per fer una aturada internacional de dones, davant del brutal assassinat, aquell mateix octubre (negre), de la Lucía Pérez, una jove marplatense. Aquest assassinat va commocionar tothom per l’acarnissament dels autors. Aquest feminicidi va ser la gota que va vessar el got i fou el detonador a l’Argentina d’una aturada en què es van fer servir lemes com #NosaltresParem, #VivesEnsVolem i #NiUnaMenys[1], per visibilitzar i revertir la violència masclista en totes les seves formes i expressions.

El mateix any 2016 en un altre continent les feministes poloneses van sortir als carrers i places, i convocaren una vaga general femenina en la qual demandaven al seu govern drets per poder decidir sobre el seu propi cos, poder tenir sobirania sobre el propi embaràs i més llibertat sexual, davant l’amenaça d’aquest govern conservador neofeixista i catòlic, apostòlic i romà de prohibir l’avortament, independentment de les circumstàncies que envoltessin aquesta gestació no desitjada ni volguda (p. e. una violació dins o fora de la institució familiar). Les feministes poloneses vam llençar les proclames de “Parem Els Fanàtics”, “Volem Metges No Missioners” o “El Meu Cos La Meva Elecció”[2].

Tant les feministes argentines com les poloneses ocuparen els carrers vestides de rigorós negre, seguint el llegat del moviment internacional pacifista de Dones de Negre[3],  que posa la vida humana en el centre i s’oposa a les guerres, al militarisme i a l’armamentisme. Moviment que, cal recordar, va ser fundat per l’activista feminista Hagar Rublev l’any 1988 i a través del qual les dones israelianes protestaven contra l’ocupació i denunciaven la violació dels drets humans per part de l’exèrcit israelià a Palestina. Tot i aquestes veus dissidents, el genocidi del poble palestí continua i s’aprofundeix.

Aquests dos esdeveniments a Argentina i Polònia, sumats a les múltiples facetes i la llarga llista de les iniquitats de gènere, van ser la llavor de la primera i la segona aturada internacional de dones els anys 2017 i 2018[4], respectivament, que cristal·litzà en el manifest “Feminisme per al 99%”[5]. Essent la segona (2018), la que tingué un major ressò a Catalunya, a l’Estat espanyol i en l’esfera internacional. Els sindicats CGT, CNT, CoBas, entre altres no majoritaris (hores d’ara), donaren un pas endavant i van donar cobertura a la vaga general feminista de 24 hores en tots els territoris d’influència, per tal que es pogués realitzar en qualsevol torn de treball de forma global i en tots els centres de treball, mentre que les sindicats CCOO i UGT van adoptar una postura poc agosarada i gens compromesa (deien defensar la vaga… amb la boca petita) i només convocaren aturades de 2 hores pel matí i de 2 hores per la tarda, i USO 4 hores al migdia[6].

Ara bé, cal dir que a Catalunya aquesta crida mundial queia en terra adobat, ja que des del 2014 dones diverses, de diferents espais feministes, es van sumar per tirar endavant  la #VagaDeTotes[7]. La iniciativa naixia amb la voluntat de conscienciar sobre els treballs no remunerats de cures (treball domèstic, reproductiu, emocional, de suport, sexual), que recauen sobretot en els cossos llegits com a femenins. Treballs que sostenen el sistema però que no són visibles, ni es reconeixen, ni computen en el Producte Interior Brut (PIB), ni es paguen. Des de la #VagaDeTotes es defensava que #SiParemLesDonesEsParaElMón. Aquesta col·lectiva es proposà com a fita crear les condicions per a una vaga general feminista (social i laboral, productiva i reproductiva, feminista i radical) a través d’un procés d’autoorganització en comitès als barris i pobles, tot mantenint una coordinació general amb grups i comissions de treball.

En l’esmentat manifest “Feminisme per al 99%”, des d’un posicionament feminista interseccional, s’enumeren contundents idees força que són de rabiosa vigència i que estan imbricades per un posicionament vital radicalment anticapitalista, internacionalista, de lluita de classes, decolonial, antiimperialista, antifeixista, ecologista, pacifista, antimilitarista i antiarmamentista. Les idees força o tesis (en paraules de les pròpies  promotores del manifest) són:

  1. Hi ha una nova onada feminista reinventant les vagues.
  2. El feminisme liberal ha fet fallida. És hora de superar-lo.
  3. Necessitem un feminisme anticapitalista. Un feminisme per al 99%.
  4. El que estem vivint és una crisi del conjunt de la societat, i la causa fonamental és el capitalisme.
  5. L’opressió de gènere en les societats capitalistes té les arrels en la subordinació social a la producció per obtenir beneficis. Ho volem capgirar.
  6. La violència de gènere adopta moltes formes, totes entrellaçades amb les relacions socials capitalistes. Ens comprometem a combatre-les totes.
  7. El capitalisme intenta regular la sexualitat. Nosaltres volem alliberar-la.
  8. El capitalisme va néixer de la violència racista i colonial. El feminisme per al 99% és antiracista i antiimperialista.
  9. En la lluita per revertir la destrucció de la terra per part del capital, el feminisme del 99% és ecologista i de classe.
  10. El capitalisme és incompatible amb l’autèntica democràcia i la pau. La nostra resposta és l’internacionalisme feminista.
  11. El feminisme per al 99% fa una crida a tots els moviments radicals perquè s’uneixin en una insurgència comuna contra el capitalisme.

És pot dir més alt però no més clar. Aquest onzàleg (onze idees força) ens l’hauríem de posar a la capçalera del llit per a no adormir-nos i somiar-los. No ens podem deixar cap ni una. Totes elles són rellevants i encapsulen molt discurs, pensament i línies d’acció. Ara bé, ara mateix m’agradaria centrar-me en la primera: “Hi ha una nova onada feminista reinventant les vagues”. I, d’aquesta, només en la part que fa referència a la “reinvenció de les vagues”, deixant de banda l’explicació de “les onades feministes”, ja que requeriria parar atenció i dedicar-li un article a part, per explicar-ho mínimament bé.

Reinvenció de les vagues… Si es parla de reinvenció és que han hagut altres vagues feministes, oi? Doncs, sí, ens quedaríem molt curtes si només miréssim enrere i comencéssim a reconèixer aquesta genealogia a partir de l’any 2014, amb la iniciativa de la #VagaDeTotes, o en el 2016 en les convocatòries de les aturades internacionals de dones i en les convocatòries de vagues generals feministes posteriors (2019, 2020, 2021, 2022, 2023 i 2024).

En aquest sentit, des de la revisió de la Història amb mirada feminista (Herstory) destacar que s’ha constatat que l’espurna de la Revolució Francesa el 1789 va ser un grup de dones del mercat de París que protestaven per l’alt preu del pa[8], produïda per l’extrema i perllongada escassetat d’aliments a tota Europa per l’erupció del volcà islandès Laki el 1783[9]. Aquesta protesta donà lloc al que es coneix com a Marxa sobre Versalles. Igualment, i en un context més proper geogràficament i temporal, el 1918 (just un segle abans de la segona aturada internacional de dones) les barcelonines protagonitzaren un motí que es denominà Vaga de Subsistències o Revolta de les Dones que esclatà per la brutal pujada de productes bàsics, sobretot del blat i del carbó, en el context de la I Guerra Mundial (IGM), que començà per la iniciativa de l’Amàlia Alegre Arnau, penjant un cartell que incitava les dones a marxar pacíficament fins a Govern Civil per exigir la baixada del preu del carbó, i que després de 16 dies de vaga Barcelona declarà l’estat de guerra[10]. Aquests dos fets ens podrien portar a pensar si ara, davant de la carestia i les dificultats per sostenir vides dignes que mereixin ser viscudes, cal una revolta global. Aquí ho deixo.

En tot cas, voldria evidenciar les que, segons el meu parer, són algunes de les  diferències entre aquelles convocatòries i les vagues generals feministes més recents. És a dir, parlem-ne de la seva reinvenció… Per una banda, sembla que aquelles eren més espontànies i podien esclatar en qualsevol moment mentre que aquestes giren al voltant de la data del 8 de març (8M); aquelles eren més localitzades, mentre que aquestes beuen d’un esperit internacionalista; aquelles eren promogudes i executades per dones, mentre que aquestes fan una crida al 99% de la població. És una vaga total, global i de tothom que interpel·la les persones, grups, col·lectives, població mundial oprimida, desposseïda, vulnerada, esclavitzada, trinxada, bombardejada, desplaçada, violentada…, per revertir el sistema. És una Vaga General Feminista per al 99%.

[1] Santacecilia, Maria. “Argentina: huelga de mujeres contra la violencia. Las redes sociales estallaron tras el asesinato de la joven marplatense Lucía Pérez. Este miércoles, las mujeres argentinas se movilizaron para expresar su repudio y reclamar soluciones”. DW, 19/10/2016. Font: https://www.dw.com/es/argentina-huelga-de-mujeres-contra-la-violencia/a-36094434 [Darrera consulta: 26/01/2024]

[2] Agencias Varsovia. “Polonia vive una huelga general femenina en protesta contra la posible prohibición del aborto. La ley en trámite promovida por el gobierno conservador nacionalista prevé la prohibición de la interrupción voluntaria del embarazo y penas de cárcel para quienes lo practiquen”. La Vanguardia, 03/10/2016. Font: https://www.lavanguardia.com/internacional/20161003/41753308270/polonia-huelga-general-femenina-aborto.html [Darrera consulta: 26/01/2024]

[3] Viquipèdia. “Dones de negre”. Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Dones_de_negre [Darrera consulta: 26/01/2024]

[4] Wikipèdia. “Paro Internacional de Mujeres”. Font: Paro Internacional de Mujeres – Wikipedia, la enciclopedia libre [Darrera consulta: 26/01/2024]

[5] Fraser, Nancy; Bhattacharya, Tithi, Aruzza, Cinzia (2019). “Manifest Feminisme per al 99%”. Manresa: Tigre de Papel.

[6] Wikipèdia: “Segundo Paro Internacional de Mujeres”. Font: Paro Internacional de Mujeres 2018 – Wikipedia, la enciclopedia libre [Darrera consulta: 15/01/2024]

[7] #VagaDeTotes. Font: https://vagadetotes.wordpress.com/manifest-2/inici/ [Darrera consulta: 16/01/2024]

[8] Wikipèdia. “La marcha sobre Versalles”. Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Marcha_sobre_Versalles [Darrera consulta: 15/01/2024]

[9] Jones, Lucy (2021). “Desastres. Cómo las grandes catàstrofes moldean nuestra historia”. Madrid: Capitán Swing.

[10] Milian, Àlex. “La revolta de les dones (Barcelona-1918)”. El Temps, Història, 19/02/2018. Font: https://www.eltemps.cat/article/3366/la-revolta-de-les-dones-barcelona-1918 [Darrera consulta: 16/01/2024]