Anàlisi jurídic d’aquesta facultat tan desconeguda com poc utilitzada
Àlex Titzminetsky. Advocat laboralista i afiliat a CGT.
Els
Delegats de Prevenció, representants unitaris dels treballadors amb funcions
específiques en matèria de prevenció de riscos laborals, tenen un ampli ventall
de drets i facultats que desgraciadament són força desconegudes en àmplies
capes de la classe treballadora, o no es fan servir de forma generalitzada
(dret a informació, dret a consulta,…). Malgrat el seu poc ús real sindical a
moltes empreses, la llei privilegia el dret a la salut laboral dels
treballadors, i a la participació dels seus representants en aquesta matèria, per
sobre fins i tot de la «sagrada» propietat privada de l’empresari.
Per
tant, tenint aquesta escletxa legal en la legislació sindical, és important que
es conegui, difongui i apliqui.
La
normativa en aquest àmbit és clara i de fàcil enteniment. Concretament, la «Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de
prevención de Riesgos Laborales», LPRL, determina literalment:
“Artículo 21. Riesgo grave e inminente.
(…) 3. Cuando en el caso a que se refiere el apartado 1 de este artículo
el empresario no adopte o no permita la adopción de las medidas necesarias para
garantizar la seguridad y la salud de los trabajadores, los representantes
legales de éstos podrán acordar, por mayoría de sus miembros, la paralización
de la actividad de los trabajadores afectados por dicho riesgo. Tal acuerdo
será comunicado de inmediato a la empresa y a la autoridad laboral, la cual, en
el plazo de veinticuatro horas, anulará o ratificará la paralización acordada.
El acuerdo a que se refiere el párrafo anterior podrá ser adoptado por
decisión mayoritaria de los Delegados de Prevención cuando no resulte posible
reunir con la urgencia requerida al órgano de representación del personal.”
“Artículo 36. Competencias y facultades de los Delegados de Prevención.
(…) 2. En el ejercicio de las competencias atribuidas a los Delegados de
Prevención, éstos estarán facultados para:
(…) g) Proponer al órgano de representación de los trabajadores la
adopción del acuerdo de paralización de actividades a que se refiere el
apartado 3 del artículo 21”
Aquesta capacitat dels Delegats de Prevenció també ve
recollida a l’article 19.5 de l’Estatut dels Treballadors (Real Decreto Legislativo
2/2015, de 23 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley
del Estatuto de los Trabajadores),
que literalment determina:
“Artículo 19. Seguridad y salud en el trabajo.
(…) Si el riesgo de accidente fuera inminente, la paralización de las
actividades podrá ser acordada por los representantes de los trabajadores, por
mayoría de sus miembros. Tal acuerdo podrá ser adoptado por decisión
mayoritaria de los delegados de prevención cuando no resulte posible reunir con
la urgencia requerida al órgano de representación del personal. El acuerdo será
comunicado de inmediato a la empresa y a la autoridad laboral, la cual, en
veinticuatro horas, anulará o ratificará la paralización acordada”
Per tant, en el que en alguns àmbits sindicals es
coneix com «fer un article 21», els Delegats de Prevenció, estan
facultats per a paralitzar la activitat dels treballadors afectats per un «risc
greu i imminent» a causa d’una infracció preventiva de l’empresa. Poden
realitzar aquesta actuació proposant-ho a l’òrgan de representació unitària, o
(en cas d’urgència) per decisió majoritària dels propis Delegats de Prevenció.
Tal com determina la norma, un cop els Delegats de
Prevenció han pres la decisió de paralització, es comunica de forma immediata a
l’empresa, i s’haurà de comunicar a la Inspecció de Treball, per a que en un
termini màxim de 24 hores determini per informe si aquesta actuació preventiva
ha estat adequada o no.
Aquest dret ha suscitat algunes preguntes, que
intentaré contestar:
Què significa la la paralització de l’activitat?
Aquesta paralització de l’activitat dels treballadors
afectats pot tenir múltiples expressions; potser la més fàcil d’apreciar és la
suspensió d’activitat d’una maquinària defectuosa que posi en perill (greu i
imminent) als treballadors (risc de cops, atrapaments o lesions físiques), i es
pot aplicar també a tota una cadena de muntatge, grup de màquines o
instal·lacions defectuoses. Per tant, si els Delegats de Prevenció detecten una
màquina, eina o cadena de muntatge que
pot provocar un un «risc greu i imminent» poden paralitzar-la.
Però hi ha altres expressions productives que es poden
veure afectades, com per exemple llocs de treball tancats amb temperatures
extremes (de calor o fred), situacions d’estrès per l’elevació d’exigències
d’atenció al públic, … És per tant aplicable a qualsevol activitat productiva
que posi en perill (greu i imminent) als treballadors.
Què és un «risc greu i imminent»?
Per a que existeixi aquesta situació, cal que es
compleixi el requisit de que es donin indicis racionals de que la continuació
de la situació de risc pugui produir danys greus als treballadors, tant de
forma immediata com a llarg termini.
El primer qualificatiu de «greu» no té cap
dificultat d’interpretació, i és literal; la gravetat del risc ha de ser real i
demostrable (no pot ser una mera suposició o no determinable), podent produir
un dany que ha de ser qualificat de «greu» per a la salut o integritat física
dels treballadors.
El segon requisit del risc, «imminent» té una
aplicació més complexa: pot ser un risc que pugui causar immediatament un dany
als treballadors (per exemple una màquina que pot produir atrapaments o cops),
però també s’inclouen aquells riscos actuals que, malgrat no poder provocar un
dany immediat, podria causar un dany greu a llarg o mig termini. Per exemple,
en el cas d’una exposició actual a amiant sense les mesures preventives legals,
que després d’anys de latència podrà causar greus patologies als treballadors
exposats, s’entén que estem davant d’un risc greu i imminent a afectes del
compliment dels requisits per a la paralització per evitar l’exposició. Aquesta
mateixa situació es pot donar en exposicions a altres substàncies, com agents
biològics, cancerígens, o químics.
Aquesta definició ve recollida a l’article 4.4 de la
LPRL:
«Artículo 4. Definiciones.
(…) 4.º Se entenderá como «riesgo laboral grave e inminente» aquel que
resulte probable racionalmente que se materialice en un futuro inmediato y
pueda suponer un daño grave para la salud de los trabajadores.
En el caso de exposición a agentes susceptibles de causar daños graves a la
salud de los trabajadores, se considerará que existe un riesgo grave e
inminente cuando sea probable racionalmente que se materialice en un futuro
inmediato una exposición a dichos agentes de la que puedan derivarse daños
graves para la salud, aun cuando éstos no se manifiesten de forma inmediata.»
Qui pot prendre la decisió de la paralització?
Sempre és aconsellable que la decisió sigui de la
majoria dels Delegats de Prevenció o del Comitè d’Empresa, com a representants
dels treballadors. Aquestes persones tenen una protecció legal que els permet
realitzar l’actuació amb més possibilitats reals d’èxit i sense haver de patir
represàlies empresarials. A la pràctica, davant de situacions concretes a
l’empresa, i davant la impossibilitat de reunir el Comitè d’Empresa d’urgència,
solen ser els Delegats de Prevenció els que l’apliquen en la majoria de casos.
La norma ens informa que teòricament també podria ser
decidida pels treballadors afectats, però és una opció no recomanable, i que
només es podria portar a terme en casos molt extrems i en que no puguin actuar
ni Delegats de Prevenció ni Comitè d’Empresa. La paralització per part dels
treballadors pot comportar sancions i represàlies empresarials (fins i tot
l’acomiadament), atenent a que no compten amb la protecció legal de ser representants,
deixant la seva resolució final als jutjats, amb un resultat final sempre
difícil de predir a priori.
Que fer un cop aplicada paralització?
Es comunica immediatament a l’empresa, i es dona
trasllat a la Inspecció de Treball, que en el termini de 24 hores haurà
d’emetre informe sobre el risc, i si es complien els requisits de «greu i
imminent» per a poder aplicar la paralització. Si la Inspecció de Treball
valida la paralització, és evident que no es podrà reanudar l’activitat
productiva paralitzada fins que el risc hagi desaparegut.
Qui és el responsable de la paralització?
Els responsables en aquest cas seran els Delegats de
Prevenció (o membres del Comitè d’Empresa) que ho han acordat, i no els
treballadors que hagin acatat la paralització decidida. Els Delegats de
Prevenció no poden patir cap perjudici derivat d’aquesta actuació preventiva al
servei de la salut laboral dels seus companys, a menys que es demostrés la seva
actuació amb «mala fe» o «negligència greu», o la inexistència del risc (només
en aquest cas podria demandar-los l’empresari pels danys i perjudicis causats).
Però a la pràctica en els casos en que s’aplica la paralització es fa perquè es
donen situacions greus i riscos especialment severs en matèria de salut
laboral. Per tant, si es dona aquesta
situació real de risc greu i imminent els Delegats de Prevenció no han de tenir
por d’aplicar la paralització.
