Coordinadora d’Informàtica de la CGT
El passat 27 de novembre el congrés dels diputats va donar un ampli suport al Reial decret llei 14/2019, de 31 d’octubre pel qual el govern, aquest, el següent o el que vingui, podrà intervenir amb “caràcter excepcional i transitori” xarxes i serveis de comunicacions electròniques. Les cometes són nostres perquè aquesta llei té molta teca, un despropòsit darrere l’altre des de la primera fins a l’última línia, un contingut amb tints de dictadura orwel·liana. I qui li ha donat el caràcter d’excepcional? Doncs el mateix govern.
Aquest decret és una revisió 2.0 de les Lleis Mordassa que va promoure el govern de Mariano Rajoy, el qual significava una altra volta de rosca a la Llei Sinde aprovada durant l’últim govern de Rodríguez Zapatero. En el fons totes van en la mateixa línia: el govern de torn s’ha cansat d’haver de demanar permís a un jutge per a fer una cosa il·legal i que el jutge l’enviï a passeig. Per evitar això opten per legislar; lleven al jutge de l’equació i fan el que abans no els deixaven. La llei Sinde els permet tancar pàgines de “pirateria” encara que no hi hagi ànim de lucre, amb les Lleis Mordassa il·legalitzen el dret bàsic a la protesta no violenta i ara, amb el decret digital, podran tancar webs que continguin informació de dissidents, de sindicats, de col·lectius pels drets socials, de col·lectius pels drets de les persones migrants, etc.
Amb aquest decret el govern podrà tallar xarxes i comunicacions (no tan sols internet) quan determini, a discreció seva, que existeix una amenaça per a l’ordre públic o quan estimi que es puguin crear greus problemes econòmics a altres proveïdors o usuaris de xarxes o serveis de comunicació. En el cas dels talls de xarxes de comunicacions, cal tenir en compte el nivell de complexitat i la gran quantitat d’informació que s’obté d’aquestes xarxes, la qual cosa possibilitaria actuacions molt concretes, com tallar la connectivitat a un número de telèfon determinat o a tots els telèfons que estiguessin localitzats en una àrea, per exemple a la Porta del Sol de Madrid el 15 de maig de 2011. Aquest articulat no tan sols afecta la “República Digital Catalana”, hi cap molta més gent; en aquest redactat hi caps tu, siguis qui siguis.
Alguns exemples d’afectacions podrien ser els següents. Quan una secció sindical, una assemblea de treballadors i treballadores o un comitè estigui promovent una vaga per motius laborals en una empresa, especialment en alguna pública com pugui ser RENFE, ADIF, Enaire o en alguna privada, com pugui ser qualsevol teleco, on el servei de la qual es considera “important”, el govern podrà ordenar el tancament de la web i fins i tot el tancament de les comunicacions en una zona determinada, que podria ser on es trobi el sindicat convocant.
Quan un col·lectiu estigui preparant una vaga general, com el moviment 8M, el govern podrà tancar-los les pàgines web.
Quan un grup ecologista estigui preparant una
mobilització enfront d’una central elèctrica de carbó o nuclear, el govern
podrà tancar-los la pàgina web i tallar les comunicacions en la zona en
qüestió.
Quan es produeixi una mobilització, la que sigui, el govern podrà tallar la connectivitat amb Telegram, WhatsApp, com han fet governs tan “democràtics” com el turc, el xinès o l’ucraïnès.
I llavors caldrà denunciar a l’estat davant un jutge, i anar a judici, i esperar. Esperar molt. I encara que després el jutge et doni la raó, el mal ja estarà fet. La vaga haurà estat un fracàs, s’haurà desmobilitzat el col·lectiu, s’hauran esvaït les forces i un jutge dirà que tenies raó i que el govern no tenia dret a tancar el teu web.
Per aquest motiu és important que la informació es difongui. Més enllà que organitzacions judicials denunciïn aquest reial decret per inconstitucional, hem de difondre en els nostres entorns quines implicacions té aquesta llei. A la feina, entre les teves amistats, a la família. És important perquè aquesta llei t’afecta, vulguis o no, tant com t’afecten les Lleis Mordassa.
