Números

L’objectiu dels permisos de treball és assegurar que no es realitzi cap intervenció o activitat que pugui ocasionar accidents greus si no s’han controlat, prèviament, les condicions de la instal·lació o de l’entorn de treball.

Aquests permisos de treball són necessaris quan es realitzen treballs/operatives que impliquen un risc especial. En principi, qualsevol lloc de treball perillós hauria de requerir que per intervenir en ell, es disposés d’autorització, podent tenir el seu accés fins i tot limitat a qualsevol persona diferent de les autoritzades.

Trobem informació referent a aquest tema a la NTP 562: Sistema de gestión preventiva: autorizaciones de trabajos especiales. Es consideren treballs especials, independentment que els realitzin personal intern o extern, els que a continuació s’indiquen:

Treballs en calent: Comprenen totes aquelles operacions que generen calor, producció d’espurnes, flames o elevades temperatures en proximitat de pólvores, líquids o gasos inflamables o en recipients que continguin o hagin contingut tals productes.

Exemples: soldadura i oxitall, emplomat, esmerilat, etc.

Treballs en fred: Són les operacions que normalment es realitzen sense generar calor però que s’efectuen en instal·lacions per les quals circulen o en les quals s’emmagatzemen fluids perillosos.

Exemples: treballs amb productes corrosius.

Treballs en espais confinats: Operatives a l’interior de dipòsits, cisternes, fossats i en general tots aquells espais confinats en els quals l’atmosfera pugui no ser respirable o convertir-se en irrespirable degut al propi treball, bé per falta d’oxigen o bé per contaminació de productes tòxics.

Exemple: neteja de tancs.

Treballs elèctrics: Estan constituïts per tot tipus de treballs elèctrics o no, que hagin de realitzar-se amb o en les proximitats d’instal·lacions o equips elèctrics.

Exemple: Modificacions/ renovacions del sistema elèctric.

Altres treballs especials: Treballs que pels seus especials característiques puguin suposar riscos importants a persones o a la propietat, i per això requereixin d’autorització.

Exemple: Treballs en alçada, regulats al: REAL DECRETO 2177/2004, de 12 de noviembre, por el que se modifica el Real Decreto 1215/1997, de 18 de julio, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo, en materia de trabajos temporales en altura. BOE nº 274 13-11-2004.

Respecte als continguts mínims que s´han de contemplar en un permís de treball:

Data, període i torn de validesa del mateix.
Localització del lloc de treball.
Descripció del treball a realitzar.
Determinació dels riscos existents i previsibles.
Comprovació que la instal·lació o equip està en condicions per poder realitzar el treball. El Check List que recull aspectes clau a revisar és de gran ajuda.
Normativa, procediments i instruccions a seguir, quan existeixin.
Equips de protecció col·lectiva i individual a emprar.
Les comprovacions, si són necessaris, durant la realització del treball i la seva freqüència.
En cas de personal aliè a l’empresa: dades de l’empresa contractada i telèfon de contacte per a emergències.
Les persones que autoritzen i a les quals s’autoritza a realitzar el treball.
La durada de l’Autorització de Treball. Aquesta haurà de ser determinada conjuntament pels responsables.
Si durant el transcurs del treball canviessin de manera substancial les condicions del mateix o les de les instal·lacions, o si la durada del treball fos superior a la prevista, haurà de renovar-se l’Autorització.

Font d´Informació: NTP 562: Figura 2 Modelo de Autorización de Trabajo. Formulario

Com a conclusió, els treballs especials, també coneguts com a “penosos-perillosos”, són complicats i variats. Tots ells han d’anar acompanyats del seu corresponent Permís de Treball i tenir associada la seva Llista de comprovació de Seguretat (Check List) que ha de ser emplenada i signada abans de realitzar-ho. Exigeix-la sempre abans d’iniciar qualsevol tipus de treball considerat com a “penós-perillós”, t’asseguraràs no s’oblida cap mesura de seguretat, inclòs l’ús dels EPIs. Si no hi ha Llista (Check List) o no s’aplica pel motiu que sigui, comunica-ho immediatament al teu Delegat /a de Prevenció.

Catalunya 210 (juny-juliol 2019)

12 de juliol de 20194 de març de 2023 Equip Comunicació CGT Catalunya

Catalunya 210 (juny-juliol 2019)

– EDITORIAL: No només són victòries

– TEMA DEL MES: Precariversitats

– SINDICAL: Cepsa encubreix l’assetjament laboral i sexual

Els permisos de treball

#EDUCACIÓ, Vaga 16M: algunes valoracions

Victòria sindical en Temps de Flors

Protestes contra l’empresa Glovo arran de la mort d’un repartidor en un accident laboral a Barcelona

Notícies sindicals

– OPINIÓ: Ermengol Gassiot: La recerca precària ja no es resigna: el 28M vaga

Mireia Bazaga: L’assessoria jurídica als conflictes

– EL DOCUMENT: Control de la fitxa horària

– L’ENTREVISTA: Roc Blackblock: “On em situo jo és en ser un interlocutor (…) i això ho faig perquè vull incidir en el meu entorn per una transformació social”

– SOCIAL: No només antifeixistes

“Controlades” Un altre cas de repressió

– LES NOSTRES VEUS LLIBERTÀRIES I FEMINISTES: Dones Cuidadores de la vida

– INTERNACIONAL: Trenquem amb l’aïllament

– DINAMITA DE CERVELL: Exili, repressió i clandestinitat a l’Espanya feixista

La nota de l’alcalde de Terrassa a un formulari obsolet (1919)

– AL TINTER: Aitor Terradelles, membre del Sindicat d’Habitatge de Vallcarca i membre del Grup Motor del Congrés d’Habitatge de Catalunya

Descarregar en format PDF

Comunicat de Dones LLibertàries al voltant del suicidi d’una treballadora

31 de maig de 201929 de febrer de 2024 Equip Comunicació CGT Catalunya

Dones Llibertàries

Denunciem el sistema patriarcal davant el suicidi d’una treballadora

Des de Dones Llibertàries volem transmetre el nostre màxim rebuig davant la notícia després de fer-se públic del suïcidi d’una dona per assetjament laboral i sexual.

Entenem i compartim el dolor de totes les persones que l’estimaven i estan patint, a més de la seva pèrdua, l’escarni que en els mitjans es fa dels fets

Però volem denunciar , que el que va passar, no va ser un suïcidi, va ser un assassinat, va ser un feminicidi. Nosaltres no podem tipificar el tipus de delicte que és, però si tenim l’obligació de denunciar la causa d’un problema social. Perquè no podem fer com si el suïcidi no tingués a veure amb una sèrie de violències masclistes. Perquè hi ha culpables i no són pocs. Acorralar a una dona fins al punt que es tregui la vida no és una defunció ni una mort, és un feminicidi, és un assassinat.

Aquest cas evidència que estem molt lluny de garantir la llibertat sexual de les dones al nostre país. Que el masclisme mata, que mata molt i que mata de maneres que la llei encara no recull. Que patim un sistema patriarcal, que no defensa la llibertat de les dones, sinó que ens condemna.

Fets així segueixen passant perquè hi ha una societat heteropatriarcal, que ho permet i fins i tot ho potencia. Una permissivitat que prové de l’educació masclista en la qual hem estat educades i educats. Però res d’això legitima l’assetjament i l’escarni que va patir pel fet de la difusió del vídeo.

“Acorralar a una dona fins al punt que es tregui la vida no és una defunció ni una mort, és un feminicidi, és un assassinat”

Tampoc ens podem oblidar ni de la premsa ni de l’empresa. Una premsa que a més de promoure els rols i estereotips de gènere és responsable de donar un altaveu constant a una ultradreta que vol acabar amb tot el que ha construït el feminisme.

I encara un altre culpable: l’empresa. Una empresa que era coneixedora de la situació i que no va fer res, perquè segons ells era un “assumpte personal”, tot i tenir un protocol específic per a aquestes situacions, que mai va ser activat. Per tant per molts recursos que es creïn i es facilitin a les víctimes si aquests no s’activen no serveixen de res.

És important demanar responsabilitats, clares i contundents, però també assumir la part de la responsabilitat que comporta no actuar o fer-ho de forma poc contundent. Però hem de saber fer autocrítica, totes formem part d’una societat masclista , la qual que hem de lluitar per a combatre-la i derrocar-la.

Per tot això creiem necessari, la creació urgent de grups efectius de suport mutu per poder sostenir-nos i acompanyar-nos tant en aquestes com d’altres situacions de masclisme i assetjament que patim les dones, així com d’acció directa per donar resposta a aquest tipus d’agressions pròpies del sistema patriarcal que tenim.

Com a Dones Llibertàries mostrem el nostre més sincer condol a la família i a totes les persones que estimen a la Verònica i en especial als seus fills, que també han estat víctimes de la violència masclista. Desitgem des del dolor i la ràbia que això no torni a ocórrer mai més i lluitarem per aconseguir que casos com aquest no existeixin i que la nostra lluita ens permeti actuar i ajudar a eradicar la violència i acompanyi les víctimes.

Verònica, sentim profundament no haver-te pogut acompanyar.

Que la terra et sigui lleu.

Nova okupació de la PAHC Sabadell

18 de maig de 201918 de maig de 2019 Equip Comunicació CGT Catalunya

Aida G. S. Militant de la PAHC de Sabadell

El passat diumenge 28 d’abril, dia d’eleccions generals, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la Crisi (PAHC) de Sabadell vam decidir fer ús, un cop més, de la nostra política basada en la col·lectivitat i el suport mutu. És per això que vam alliberar tres pisos en un mateix bloc propietat d’una entitat bancària, que anteriorment havien estat ocupades de manera conflictiva per una màfia.

Van ser algunes de les veïnes les que es van posar en contacte amb la Plataforma per explicar-nos la situació ja que eren conscients que les persones que pertanyem al col·lectiu de la PAHC assumim la responsabilitat d’una bona convivència veïnal i d’involucrar-nos amb la comunitat tot el que ens sigui possible. A més, sempre que hi ha una ocupació nostra, la finalitat és arribar a un acord amb la propietat perquè aquestes persones paguin un lloguer social per poder viure amb tranquil·litat fins que la seva situació millori.

Aquesta acció es va dur a terme gràcies a les més de cent persones que van ser-hi presents i és una conseqüència directa de la manca de solucions per part de les institucions, que no ofereixen ajuda a les persones que tenen una problemàtica greu i que veuen els seus drets vulnerats. És el cas, per exemple, de les persones que no tenen documents perquè no estan empadronades, però no és poden empadronar perquè no tenen documents. Tot això ens porta a un cercle infinit que, de no ser per la tasca cooperativa que fem a la PAHC, on donem les eines perquè la gent s’empoderi i lluiti pels seus casos, acabaria inevitablement amb desenes de persones al carrer o confinades i malvivint a pisos atapeïts.

En aquests tres habitatges s’han instal·lat un pare solter amb un menor, una mare amb dues menors més i dos joves sols. Totes aquestes persones han esgotat les vies burocràtiques i legals i s’han vist pràcticament obligades a ocupar perquè no tenen on anar: a Catalunya hi han gairebé mig milió de pisos buits i 2.000 sol·licituds d’emergència habitacional.

I és que des de fa vuit anys venim denunciant la situació, cada cop més crítica i exigim que es prenguin mesures per frenar la precarietat que ens trobem en matèria d’habitatge; no pot ser que es segueixi mercantilitzant un dret bàsic com és l’habitatge i segueixi havent persones desemparades a les quals se’ls hi nega l’accés a un sostre.

Per això, la PAHC Sabadell continuarem lluitant i fent tot el que estigui al nostre abast perquè no quedi cap persona sense casa, mentre hagi cases sense gent.