La classe treballadora sovint les ha passat magres per tenir un lloc on viure. El passat és dur i ple d’exemples. El paisatge habitacional de les classes populars és el del barraquisme; dels polígons d’habitatges sense carrers, escoles, parcs o centres mèdics ni transport públic; de les colònies mineres o tèxtils on l’amo de la fàbrica o la mina ho era de les claus del pis —deixant les famílies treballadores en una situació d’extrema dependència i vulnerabilitat—; i encara la realitat dels «rellogats» i de la gent sense sostre.
I hi ha hagut, sempre, una lluita constant per defensar el dret a l’habitatge i a uns barris on es pugui viure bé. Des de la CNT s’havien impulsat des de cooperatives d’habitatges a vagues de lloguers. Associacions veïnals van aconseguir portar transport públic, biblioteques, parcs, escoles i tot el necessari als buits polígons d’habitatges.
Avui hi ha encara assentaments de barraques, rellogats, okupes, i gent que fa la viu-viu i es deixa el sou sobretot en el lloguer —un sou que tal com entra, surt—. I hi ha, encara, organitzacions barrials i per l’habitatge plantant cara.
A mitjans de març ja era una evidència que la pandèmia provocada pel coronavirus no seria només una emergència sanitària. Amb tota seguretat, tindrà també fortes conseqüències socials i econòmiques per la majoria de la població, particularment entre la classe treballadora i les persones que es veuen obligades a pagar un lloguer per accedir a un habitatge. La pandèmia ha revelat la fragilitat del nostre model econòmic i social. Diverses organitzacions que lluiten dia a dia per l’emancipació social, entre les qual estan la CGT i el Sindicat de Llogateres, vam acordar començar una campanya que s’anomenà Pla de Xoc Social, amb la qual volíem posar sobre la taula una sèrie de reivindicacions en matèria de treball, habitatge i sanitat, amb un objectiu clar i senzill: que la crisi no la tornem a pagar nosaltres.
Nosaltres, les llogateres, veiem com plou sobre mullat. Acumulem ja quatre anys d’augment sostingut del preu de les rendes de lloguer i d’extinció massiva dels nostres contractes d’arrendament. Tot emparat en una legislació que atorga plenes llibertats als propietàries de les nostres cases i pràcticament cap dret a nosaltres com a inquilines. L’escenari és particularment terrible per la recent entrada massiva de fons immobiliaris en el mercat de lloguer. Actualment al conjunt de l’estat espanyol, una família es desnonada cada dotze minuts i dos de cada tres llançaments es produeixen en llars on es viu de lloguer. La precarietat laboral i els retrocessos salarials acumulats de la crisi econòmica del 2008 tanquen el cercle: a Catalunya, de promig, es dedica el cinquanta per cent del salari a pagar la mensualitat de lloguer.
“el nostre missatge és clar: impaga amb nosaltres”
La ràpida aturada de l’economia a causa de la
crisi del coronavirus, que patim principalment la gent treballadora en forma
d’acomiadaments, de reducció en les contractacions, d’ERTEs…, i l’absència
flagrant de mesures socials, per part del govern de l’estat, que protegeixin a
les llogateres, ens situen com un col·lectiu clarament en risc. Estem davant
d’una nova onada que amenaça amb ofegar-nos definitivament. No ens queda més
alternativa que passar a l’acció. Si no ho fem, en els propers mesos podem
patir un allau massiu de desnonaments per impagament. No ho permetrem.
Per tots aquests motius, el Sindicat de Llogateres de Catalunya, en coordinació activa amb Sindicats d’Inquilines d’altres ciutats de l’estat, ha començat a organitzar una campanya col·lectiva que aixoplugui els milers d’impagaments que es poden produir el proper mes d’Abril. Aquesta campanya té un doble objectiu, en primer lloc aixecar un moviment massiu i públic de llogateres en impagament, que forci al govern de Pedro Sánchez a suspendre el pagament del lloguer, sense que s’acumuli deute, fins que la situació torni a la normalitat. Si la economia productiva s’atura, l’extracció improductiva de rendes també ho ha de fer: si no treballem, no paguem el lloguer. En segon lloc, i amb l’escepticisme que ha de caracteritzar les lluites socials vers el poder polític, independentment de qui governi, cal organitzar una estratègia d’autodefensa inquilina. Com diem al nostre manifest, si el govern no adopta les mesures necessàries, serem nosaltres qui les apliquem. Acció sindical contra els propietaris que pretenguin denunciar per impagament a qui no hagi pogut pagar: unitat, organització i solidaritat. No deixarem a cap llogatera sola
La campanya l’hem articulat entorn de la web https://suspensionalquileres.org/. Qualsevol persona que es vegi en risc d’impagament pot omplir el
formulari de dades que hi trobarà i descarregar-se una notificació per iniciar
el contacte amb el seu propietari i demanar la suspensió del pagament del
lloguer. En només dos dies hem rebut nou cents correus a l’adreça de contacte, covid19alquiler@gmail.com i mil
cent persones s’han descarregat la notificació al propietari. A la web també es
pot trobar una guia per resoldre dubtes, en format de preguntes freqüents i
l’enllaç al manifest. Properament es presentaran els canals de comunicació per
començar a organitzar-se telemàticament, un dels principals reptes que tenim
per davant.
Els propers dies treballarem per difondre al
màxim aquesta iniciativa i acumular el major nombre possible de casos. La
temptació d’actuar individualment és elevada. El nostre missatge és clar:
impaga amb nosaltres. Juntes podem defensar-nos de les injustícies.
Individualment, només podem apel·lar a la consciència del nostre arrendador o
resignar-nos front la seva decisió. El sindicalisme per l’habitatge ha avançat
molt en aquests darrers anys. Potser encara no som una opció majoritària, però
tenim capacitat de sobres per plantejar una lluita. La campanya promoguda pel
Sindicat de Llogateres té també el repte de sumar a tots els col·lectius que
lluiten per la desmercantilització de l’habitatge i el dret a la vida. Lluitem
unides per no deixar ningú enrere.
