Parlem amb la Neus Montserrat Tarín, artterapeuta i educadora social
Fa molts anys que treballes en l’àmbit social amb diversos col·lectius i situacions. T’hem vist fent tallers, recollint xeringues, acompanyant… Ens pots fer cinc cèntims de les tasques que has estat fent en el sector social?
Sí, soc bastant moguda, m’agrada provar coses noves. Al acabar la carrera vaig estar nou anys d’educadora social en un Centre Obert del Maresme, després m’he enfocat més en adults i diversos col·lectius. En part també ha sigut culpa de la precarietat laboral, que m’ha obligat a treballar molt i compaginar fins a 3 o 4 feines a la vegada per arribar a final de mes, treballant caps de setmana, nits o festius. Quan treballava d’educadora de carrer a la Mina, «recollint xeringues» com dèieu, també treballava dos matins al taller i els caps de setmana al CMAU i al CAS. Aprens i rius molt però el nivell d’estrès i les males condicions laborals passen factura a nivell emocional i de salut. El nostre sector és molt dur, sostenim i acompanyem a persones de col·lectius vulnerabilitzats i vivim molt de prop la misèria. Tota aquesta tasca no està reconeguda, els sous, les ràtios, l’externalització de serveis i el gran volum de feina, combinat amb l’impacte emocional que comporta el treball en sí, provoca inestabilitat i malestar, que pateixen els i les usuàries que atenem, i fa que treballadors i treballadores del món social es queixin per aplicar i actualitzar el conveni d’acció social, que és una vergonya. Però no hi ha voluntat política per millorar les nostres condicions, s’aprofiten de la vocació que tenim moltes; per això s’ha de seguir lluitant.
Llegeix més
