J. Cara Rincón. Afiliat a CGT Berguedà
La qüestió dels «alliberats» sindicals sempre és complexa i dins l’anarcosindicalisme és un projectil per desgastar a l’oponent —de dins o de fora de la nostra confederació—. D’entrada aclarir que els alliberats són aquells delegats —o que en fan la funció— que fruit d’eleccions sindicals tenen hores i que per acumulació d’aquestes hores sindicals tota la seva jornada laboral és dedicada al sindicat i ja no fan la seva feina habitual a l’empresa. Cal no confondre l’alliberat sindical amb algú que el sindicat lloga per fer una feina concreta. Una organització gran ha de tenir persones contractades, assalariades de la manera més digna possible, sempre sota els criteris racionals de les necessitats de l’organització. Aquesta pràctica però no està feta per substituir la militància que és la base de la nostra organització, sinó per a les feines on la militància no hi arriba per la grandària de l’organització o per l’especificitat de la feina.
A la CGT
molts militants són delegats sindicals i fan servir hores sindicals, normalment
només per cobrir una part de la seva militància a la qual hi dediquen moltes
més hores.
Considero
que està molt bé fer servir aquestes hores, això sí: amb una escrupolosa ètica.
Tal i com repetim fins l’infinit als nostres delegats i delegades a Berga:
informem a les companyes de feina i al sindicat de les hores que fem servir
cada mes, no agafem hores ni dilluns ni divendres si no és per causa major i
fem un ús escrupolosament ètic d’aquestes hores i de la resta de la nostra
acció sindical. El mal ús per part dels sindicats majoritaris ha estat tan gran
i ha provocat un desprestigi sindical tant exagerat que la situació demana una
especial cura a l’hora de fer servir aquestes «avantatges sindicals».
A la CGT hi ha persones que estan
«alliberades». No se
quantes són. De vegades la mateixa empresa només permet agafar les hores com a
mitges jornades o jornades senceres (per exemple Educació de la Generalitat).
Abans de continuar vull aclarir que n’estic segur que aquestes persones
alliberades de la seva tasca professional habitual fan una feina indiscutible,
des de la total honestedat. Parteixo d’aquesta premissa. Perquè la qüestió no
és que siguin més o menys honestos. Sinó que aquest alliberament fomenta un
sindicalisme del que cal fugir, que no és el nostre i que ja fan altres i de
millor manera —els majoritaris han esdevingut empreses de serveis—. Tanmateix la
meva proposta és que a la nostra organització no hi hauria d’haver ningú
alliberat del tot. Ni per tasques de la secció sindical ni del sindicat, ni de
la federació o de la confederació (càrrecs). Caldria fixar un màxim, que jo
posaria en mitja jornada. Per què?
Per motius pràctics: l’alliberament separa els treballadors de la resta de companys. Perquè no treballen amb i com la resta, perquè es formen més, s’especialitzen, desanimen implícitament a qualsevol altre aprendre i formar-se sindicalment, normalitza aquesta especialització que acaba sent delegació també en allò “polític” ja que el pes d’aquest delegat és major dins l’assemblea de la secció, en el cas de fer-se assemblea ja que aquest model redueix el paper de les assemblees i la importància de la secció sindical —que ha de ser la nostra base—, fomentant l’executivisme de delegades i comitès (que de fet van pensar perquè fos així).
“a la nostra organització no hi hauria d’haver ningú alliberat del tot”
Per motius ètics: l’alliberament
de les explotades ha de ser obra d’elles mateixes i no d’un alliberat sindical.
Dins l’antiautoritarisme hi ha pocs principis però els que tenim són importants
just per garantir una pràctica alliberadora. No podem oblidar buidar de
contingut els comitès. Per a moltes persones afiliades al sindicat i en teoria
per a totes, aquesta voluntat és una realitat prioritària.
Un altre tema relacionat són les
Plenàries de Catalunya on pràcticament tothom que hi participa és delegat amb
hores, pensionista, etc. Una estructura sindical només formada per militants
que són delegats amb hores creieu que no influeix en com serà el sindicat? I
creieu que serà gaire anarcosindicalista (acció directa, participació, autonomia,
assemblearisme, horitzontalitat, federalisme, etc.) si és així? Jo crec que no.
En aquest sentit som els militant sense hores els que ens veiem discriminats per
poder participar en la vida orgànica de la nostra confederació i el que és
pitjor: aquest funcionament no fomenta la militància. I és per això que el tema
no és ni la integritat de la persona (ja hi comptem que ho són, només faltaria)
ni la necessitat de fer les coses bé (no cal estar alliberat per fer la feina
amb professionalitat).
Insisteixo: no proposo no fer
servir les hores o no participar a les eleccions. Proposo limitar-ho. Pel que
fa a les hores, tema d’avui, considero que els delegats de CGT no haurien de
poder tenir més de 80 hores mensuals (mitja jornada). Cap militant del sindicat
hauria d’estar alliberat més de 80 hores al mes i caldria fomentar també que aquestes
hores fossis rotatives entre diferents militants. Sé que just costa trobar
militants que vulguin fins i tot les hores, però la qüestió és que el model
sindical que és basa en delegats alliberats mata la militància, per tant no és
banal l’aposta de limitar-ho. És una qüestió d’ecologia sindical o sostenibilitat
anarcosindicalista. El model basat en delegats mata la militància i fomenta el
model de sindicat d’empresa de serveis. És a dir que si el que volem és que el
màxim de gent militi una mica, no podem apostar perquè hi hagi un delegat
(especialista, format, etc.) que informi i assessori al treballador passiu i
receptor de la informació. Millor repartir les hores entre el màxim de
militants possible i en cap cas acumular-ne més de la mitja jornada per
persona. Molts militants no tenim hores, no n’hem tingut mai i d’entrada no en
volem. No és només possible sinó que és desitjable. No és fruit del purisme
ideològic, de fet és una qüestió pràctica: enfortir el model
anarcosindicalista.
