Ivan Montemayor – Secció Sindical CGT PAS funcionari de la UB
Hem heretat una administració pública en ruïnes. A la Universitat, als coneguts problemes de la precarietat del professorat associat, l’estructura medieval i altres afers com l’ús fraudulent de becaris en pràctiques s’hi ha de sumar el mal estat de les infraestructures i la manca de personal. En això pensava quan en un plujós mes de maig es va inundar la meva oficina i va marxar la connexió a internet de tot un campus.
Llegeix mésEnguany coincideix un cicle d’eleccions sindicals en diverses administracions públiques. Algunes ja han tingut lloc i altres seran en els propers mesos.
A l’administració local hem viscut ja eleccions sindicals en ciutats importants com Lleida —la CGT va arrassar a la Paeria, amb 10 delegades a la Junta de Personal i 9 al Comitè d’Empresa, lluny de la resta de sindicats i amb majoria absoluta al Comitè d’Empresa—; Reus, la segona ciutat de la demarcació de Tarragona —on la CGT es consolida com a alternativa, sent la segona força—; o a Barcelona —on la CGT segueix sent molt rellevant, manté el mateix nombre de delegats i és el sindicat més votat a Serveis Socials i a l’educació—.
Més enllà dels ens locals, la CGT ha aconseguit uns bons resultats a la Diputació de Barcelona, la tercera administració més gran del país: sent l’únic sindicat que creixia en nombre de vots, ha passat a ser el segon sindicat a la Diputació i de 4 a 7 delegades en la Junta de Personal. A més, en algunes meses de votació la CGT va ser l’opció més votada, un fet sense precedents.
Finalment, a l’Administració General de l’Estat és on la CGT té una força més rotunda: hi és el sindicat majoritari, tant a Barcelona com a Catalunya, i té la presidència de la Junta de personal de l’AGE de la provincia de Barcelona des de fa un parell de dècades. Ara, les eleccions hi tindran lloc el mes de juny.
