Com el capitalisme engrandeix l’ombra de la condició humana

Noemi Simarro i Marta Minguella. Federació CGT Ensenyament

Per una educació pública!

Encara que pugui semblar una paradoxa, l’esclat del Covid19 ens va portar inicialment un indici d’esperança, una il·lusió amagada que ens va fer imaginar que tots els sistemes de producció caurien. Una innocència efímera que ens obriria el camí a repensar les nostres necessitats i convertir-les en “deseidades”. El virus ens permetria apropar-nos al postulat de l’Amaya Pérez Orozco: una societat que desbanqués el valor monetari pel de la vida, on es valorés realment els treballs essencials i el sistema públic, en definitiva, un camí cap al benestar comú.

En canvi, la realitat impera, i l’esperança s’esvaeix mentre observem com el capitalisme es continua reforçant: ni s’ha posat proposat el control públic de la sanitat privada, ni s’ha plantejat la seva nacionalització. Els estats es barallen per les mercaderies, els fons voltors estan a l’ordre del dia i la tornada al treball preval per damunt de la salut de la població. I en el sector que a mi em pertoca, en matèria educativa, es fa molt més evident la desigualtat de recursos entre els i les estudiants de l’escola privada i concertada i els de la pública.

El teletreball s’ha imposat en el sistema educatiu, tot i l’evidència que les classes telemàtiques accentuen acusadament les desigualtats econòmica i social. En els 35 dies que portem de confinament, moltes de les estudiants no han pogut rebre contingut acadèmic per manca d’ordinador i/o internet a casa. Ara que sembla que els governs donaran sistemes informàtics per pal·liar les bretxes digitals em pregunto quins recursos es destinaran per cobrir les necessitats econòmiques i socials, realment a mi em genera una desconfiança profunda aquesta almoina.

Esperem que aquesta distribució del material informàtic no s’interpreti en lògica mercantilista i el govern l’intenti vendre com un senyal d’igualtat entre l’alumnat. Els dispositius no poden cobrir les desigualtats en termes d’habitatge, d’alimentació, de suport familiar, etc. És evident que la majoria de famílies que trien concertada i privada tenen molts més recursos per continuar la vida acadèmica. Les conseqüències d’això són realment preocupants, un jovent que creixerà pensant que gràcies a la seva feina ha pogut arribar als objectius acadèmics, i creurà que és mèrit propi, i que els que no han triat aquest camí, mereixen ser carn d’explotació.

En l’àmbit de l’educació pública, el desconcert és total. Encetem un 3r trimestre sense instruccions i amb informacions contradictòries pel que fa la seguiment de l’alumnat, a la seva avaluació, a l’atenció psicosocial necessària en aquesta situació, etc. És escandalosa la despreocupació per la manca de recursos humans per atendre les necessitats de l’alumnat, ja que mentre queda desatès, una decisió política ha deixat molt professorat substitut sense feina i sense possibilitat d’aconseguir-la. Professorat que podria ser clau per combatre en certa manera les desigualtats que estan patint les persones de classe treballadora.

Formar persones amb esperit crític i implicació social i comunitària és una de les motivacions de la nostra professionalització com a docent. S’enfonsa la condició humana quan, fins i tot en temps de crisi sanitària i confinament, aquest objectiu docent s’allunya, ja que des dels poder públics es prioritzen els continguts, s’imposa el treball telemàtic que acusa les desigualtats, i no es cobreixen baixes per poder donar suport a tot l’alumnat que té mancances socials, familiars, culturals i emocionals. Arriba l’ombra capitalista quan novament les polítiques afavoreixen les classes privilegiades, i l’educació pública queda relegada, ara sí, a grans esforços de professorat i alumnat que poques vegades seran valorats.

Així mateix, com a professores de formació i orientació laboral d’un centre públic, avui des de casa posem un excel·lent a tot el nostre alumnat, una nota per respondre amb justícia a les classes populars. Assignem aquesta qualificació per sanejar l’esquinçament i la vergonya que em fa haver explicat les deduccions de les nòmines destinades a cobrir, entre d’altres, les despeses de la sanitat. I, per contra, que ara el nostre alumnat visqui en pell pròpia que la classe a la qual pertany queda afectada per la insuficiència de places d’UCI, de respiradors, de tests, etc. Un excel·lent per la impotència que avui vivim per no donar-los una formació i orientació laboral que els valori i els tingui en compte. Una nota que va carregada de força per portar a terme, ara més que mai, una real lluita de classes. Suport per subvertir des de les aules les desigualtats imperants i construir un sistema educatiu totalment públic.

Així mateix qualifico d’excel·lents a totes les persones, famílies, organitzacions i sindicats combatius compromesos en aconseguir una societat més justa i equitativa.

I ànims a les companyes substitutes en lluita!!!

Es crea una plataforma per la defensa dels drets de les docents substitutes

Col·lectiu Substitus i substitutes en lluita

Com a col·lectiu anomenat Substituts i substitutes en lluita, hem decidit unir-nos per ajuntar forces i parar-li els peus al Departament d’Educació.

Som un col·lectiu afectat per la precarietat i vulnerabilitat del sistema que ens regeix i que, en la situació actual, encara ens hem vist molt més afectat per les no-mesures que el Departament ha pres amb nosaltres, les treballadores públiques.

Treballem mitjançant una borsa que s’aguanta gràcies a què tenim disponibilitat completa, donem un servei essencial per donar qualitat al funcionament dels centres educatius, ens incorporem en aules que no coneixem d’un dia per l’altre, ens adaptem a equips docents amb rodatge per una durada incerta, vetllem per l’alumnat i hi creem vincles sense saber fins quant de temps ni si les intervencions que fem a l’aula podran ser completes. I tot això ho fem amb un somriure, però amb la incertesa que suposa no saber quan treballarem i quan no, si podrem agafar baixes o permisos, sense poder fer plans, sense saber si aquell mes cobrarem, amb un agost obligadament inhàbil i sense saber quants anys haurem de seguir així, confiant en la sort de tenir una vacant.

“tot i estar a plena disposició pel Departament d’Educació durant tot el curs, ara ens trobem a l’estacada”

Però què ens passa ara? Des del 10 de març que fou l’últim dia de nomenaments (avisos que se’ns fan per anar a cobrir una baixa), moltes de nosaltres ens hem quedat sense feina, no hem pogut seguir treballant, estem esperant que l’administració accepti les tramitacions de l’atur i, inclús, també ens quedem sense atur; per què? Perquè, en molts dels casos, ens quedem sense cobrar caps de setmana o vacances que hem de resoldre amb la prestació. 

Tot i estar a plena disposició pel Departament d’Educació durant tot el curs, ara ens trobem a l’estacada, amb una mà al davant i una altra al darrere i, molt possiblement, fins setembre o octubre. Més de 6 mesos sense treballar i/o sense cobrar és realment alarmant. El setembre, novament, ens voldran un altre cop per cobrir els forats que nosaltres tapem, però ara, mentrestant, van rescatant l’escola concertada.

Davant d’aquesta realitat, ens hem vist obligades a plantejar una sèrie d’exigències al Departament que els obligui a vetllar per l’estabilitat social, laboral i econòmica de les treballadores que haguem prestat serveis durant aquest curs.

Per una banda, reclamem que hi hagi nomenaments extraordinaris, ja sigui accedint a cursos i formacions o donant suport als diferents centres que necessitin cobrir feines necessàries i específiques. Aquesta mesura s’ha de fer efectiva en el moment en què la persona substituta es quedi sense nomenament i amb efecte retroactiu per a les persones que ja han quedat sense nomenament. Així doncs, conseqüentment, el nostre sou no ha de veure’s afectat ni modificat.

Per altra banda, que durant aquests mesos, des que van tancar els centres fins a juliol, se’ns computin com a dies treballats i que, per tant, es respecti l’ordre de la borsa del personal docent i no es vegi modificat en cap dels casos.

Les nostres demandes són totalment legítimes davant la gravetat de la nostra situació. Així que continuarem reclamant i exigint el que, per dret, ens toca. Sense nosaltres, no podeu funcionar!

Personal externalitzat i Coronavirus

Com sempre, les més febles pagem la crisi

Federació CGT Ensenyament

El Coronavirus està afectant els sectors més precaris de l’educació i del treball en general. En el marc de l’administració, les persones contractades per empreses externes que fan serveis a Ajuntaments, Consells Comarcals o a diferents Departaments de la Generalitat com per exemple el d’Educació, són les que pateixen les condicions més precaritzades amb contractes de caràcter de fix-discontinu o d’obra i servei.

La vulnerabilitat d’aquestes condicions de treball s’ha fet palesa ara més que mai. Poques hores després que la conselleria d’educació va instar a tancar escoles, aquestes treballadores començaven a rebre notificacions des de les seves empreses comunicant-los que quedaven afectades per un ERTO.

A partir de la informació que ha arribat a CGT Ensenyament es pot confirmar que Aramark, Ausolan, Pere Tarrés o Fundesplaisón algunes de les empreses que estan practicant aquest abús, però és altament probable que n’hi hagi d’altres.

Aquesta situació, a banda d’injusta, és constituent de frau, atès que segons el Decret Llei 7/2020, del 17 de març, de la Generalitat de Catalunya, les administracions públiques mantindran les licitacions i contractes a les empreses que presten serveis als ens públics. És a dir, que si tiren endavant els ERTOs, aquestes rebran els diners públics, però no hauran de pagar les treballadores, incrementant així els seus beneficis a costa de les treballadores i buidant les arques públiques.

Apel·lem a la responsabilitat ètica d’aquestes empreses i desitgem que aviat notifiquin que no acomiadaran cap treballadora. Un possible escenari després de la crisi pot ser aquell en el qual la patronal aprofiti per endurir les condicions de treball de la plantilla restant o completi amb noves contractacions a través d’ETTs. Sabem que el Capital no contempla l’ètica, sinó que es mou per l’augment dels beneficis propis, fins i tot en temps de Coronavirus. Hem d’estar preparades per fer les accions que calgui per a la defensa dels llocs de treball. Des de CGT hi estarem.

CGT Ensenyament també exigeix a les administracions públiques que apliquin mesures contundents a les empreses de l’administració que executin ERTOs o no readmetin de forma immediata el personal substitut. Les mesures que exigim són cancel·lació de contractes i la impossibilitat que puguin concursar en altres licitacions. 

Si ets una de les treballadores afectades, RECORDA: 

  • 1. Si et fan signar alguna cosa, NO SIGNIS, o signa NO CONFORME. 
  • 2. Posa’t en contacte amb les teves companyes i estigueu connectades per actuar col·lectivament. 
  • 3. Demana explicacions al teu Comitè d’Empresa, si n’hi ha. En el cas que no existeixi, comenceu a organitzar-vos per crear el comitè d’empresa. Des de la CGT, us podem ajudar.
  • 4. Posa’t en contacte amb la CGT, organitza’t i lluita pels teus drets. 

Per tot això que ha passat i per molt més, tornem a exigir la gestió directa de tots els serveis públics i per tant la internalització del personal de cuina i menjador, de suport educatiu i de neteja que treballen a les nostres escoles i de tot el personal que treballa pels ens públics. 

Que el coronavirus no serveixi per tapar una crisi estructural del capitalisme, un sistema econòmic que destrossa la vida de milions de persones i del propi planeta.

Que el coronavirus no sigui la coartada per una nova, l’enèsima, retallada de drets i transferència de recursos públics a les empreses privades.

Informem-nos, organitzem-nos i defensem els nostres drets. Ara, precisament, amb més força.

Les treballadores externalitzades de l’Ajuntament de Barcelona guanyen la batalla de l’ERTO

Redacció Catalunya

Els treballadors i treballadores han guanyat la batalla contra els ERTOs que volien aplicar les empreses que presten servei a l’Ajuntament de Barcelona.

La crisi del Coronavirus està desencadenant un seguit de greuges laborals que ponen de manifest la mala praxi de les empreses subcontractades i la necessitat de promoure i implementar la gestió directa de tots els serveis públics.

En aquest cas, els sectors més precaritzats de l’educació, que a l’Ajuntament de Barcelona és el personal de neteja, de cuina o de suport educatiu serien els que haguessin patit l’ERTO. Des del tancament de les escoles el passat 13 de març, han rebut notificacions per part de les empreses subcontractades per l’Ajuntament.

En un comunicat, la secció de la CGT de les escoles d’adscripció municipal felicita l’actuació del consistori barceloní, que el passat 23 de març publicava un Decret d’Alcaldia on es detallava l’indemnització a les emprees en concepte de despeses salarials abonades al personal adscrit al contracte i es prohibien de forma expressa realitzar ERTOs.

D’altra banda, la CGT denuncia la Generalitat per seguir les passes contràries i deixar al carrer el personal de menjadors via Decret del 8/2020 del 24 de març, pel que es veuran afectades més de 25.000 treballadores.

De la mateixa forma, la CGT denuncia a totes aquelles empreses que, tot i mantenir les administracions els contractes públics, estan executant ERTOs de forma fraudulenta, com per exemple l’empresa Serunión, que ha acomiadat recentment el personal vetllador.

Finalment, la secció fa una crida a denunciar públicament tots aquests casos d’abusos per part de les empreses i exigeixen la internalització i la gestió difecta de tots els serveis públics.

Més informació: http://cgtense.pangea.org/



216 investigadores predoctorals són acomiadades de forma improcedent

Redacció

La Confederació General del Treball de Catalunya i el col·lectiu Doctorands en Lluita denuncien que el passat 31 de març, 216 investigadores del sistema universitari català han estat acomiadades de forma improcedent.

Investigadores universitarios se manifiestan en Barcelona para ...

El passat 31 de març, 216 investigadors predoctorals del sistema científic i universitari català han estat acomiadats de forma improcedent. Aquests acomiadaments es sumen a 122 (fins on sabem) que ja hem anat veient en l’últim any. Aquestes persones, previsiblement, seguiran treballant de forma gratuïta en els seus projectes d’investigació. En un moment en què l’epidèmia del COVID-19 fa evident la necessitat d’invertir en investigació, aquests acomiadaments (escandalosos en qualsevol moment) posen de relleu la nul·la intenció de l’administració pública (Generalitat, Universitats i centres de recerca CERCA i CSIC) de dignificar mínimament les condicions laborals dels treballadors de la investigació.

“aquests acomiadaments es sumen a 122 que ja hem anat veient en l’últim any”

Des de fa mesos el col·lectiu Doctorandes en Lluita i la CGT hem emplaçat reiteradament a les diferents universitats catalanes a l’aplicació del Reial Decret 103/2019 sobre l’Estatut del Personal Investigador en Formació (EPIF) vigent des del 16 de març del 2019. Fruit de diverses mobilitzacions i lluites dels i les investigadores predoctorals i del conjunt del personal docent i investigador organitzades per Doctorandes en Lluita i la CGT s’ha aconseguit que progressivament les diferents universitats hagin aplicat els increments salarials que estableix el Reial Decret. En canvi, totes les universitats públiques s’han mantingut fermes en no aplicar la pròrroga d’un quart any dels contractes predoctorals (recollits en la forma de Personal Investigador en Formació, PIF), tal com indica la normativa. Aquest fet aboca a centenars d’investigadors/es predoctorals cada any a acabar la seva recerca cobrant l’atur, fet que suposa un frau a llei. Únicament la Universitat Autònoma de Barcelona, arrel d’un acord signat amb CGT el passat 4 de juny en el marc de la negociació de la resolució d’una vaga, està complint aquest aspecte de la normativa.

Aquesta situació, que ha persistit després de nombroses mobilitzacions per part de Doctorandes en Lluita i la CGT, així com diversos requeriments, tant de les persones afectades com d’alguns comitès d’empresa, va motivar que la CGT presentés el dijous 21 de novembre un conflicte col·lectiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Tant el Síndic de Greuges, en una actuació d’ofici iniciada el maig, com Inspecció de Treball (arran d’una denúncia també de CGT), han exposat plantejaments similars als nostres a les mateixes universitats, negant-se aquestes a aplicar l’actual marc legal. En el conflicte col·lectiu es denunciaven les universitats i el Govern per la seva inaplicació de la pròrroga de quart any de contracte, ja sigui en la contractació per part de les universitats, com en el finançament de la mateixa contractació, que el govern desenvolupa en el seu programa d’ajuts a contractes FI (de formació d’investigadors).

Quina va ser la nostra sorpresa, quan, tan sols un dia més tard, el 22 de novembre, el conjunt de les universitats públiques catalanes van denunciar a la part sindical del conveni col·lectiu, és a dir, als representants dels treballadors, per la interpretació de l’aplicació de l’EPIF. Una demanda vergonyosa amb l’única intenció de dotar-se de raonaments jurídics per no haver d’aplicar una llei, l’EPIF, que millora de forma mínima les precàries condicions laborals dels investigadors predoctorals.

La interposició del conflicte col·lectiu arriba després d’una denúncia interposada també per CGT davant d’Inspecció de Treball contra les universitats que no apliquen l’EPIF. En el marc de les diligències iniciades en motiu d’aquesta denúncia, la mateixa Inspecció de Treball ha comunicat ales parts que les universitats estan obligades al compliment del Reial Decret 103/2019 i, en especial, de la pròrroga d’un quart any dels contractes d’investigadores i investigadors predoctorals que encara estan desenvolupant les seves tesis doctorals. Ha informat també de la previsió d’importants sancions en el cas d’incompliment d’aquest aspecte.

“aquests acomiadaments deixen treballant sense contractes a centenars d’investigadors a Catalunya”

Les universitats i el Govern són perfectament conscients de l’obligació de la pròrroga del quart any dels contractes. Així mateix, són plenament coneixedores que el seu incompliment deixa treballant sense contractes a centenars d’investigadors a Catalunya, investigadors que es troben en la fase més rellevant de la seva carrera i, generalment, duent a terme recerca d’alt impacte científic i social. Considerem que els endarreriments en aplicar la normativa responen a una voluntat d’escatimar recursos econòmics encara que sigui a canvi de malmetre la qualitat de vida, ja de per si precària, dels joves investigadors. Un recursos econòmics que el Govern, amb Pere Aragonès al capdavant, es nega a deixar anar per contribuir a resoldre el problema. Per aquesta raó, aquesta demanda no és més que una altra passa en la lluita que des del Col·lectiu de Doctorandes en Lluita i la CGT duem endavant per la dignificació de les condicions de treball a les universitats públiques.

Confederació General del Treball
Col·lectiu de Doctorands en Lluita

@docslluita
@upfpredocs
@LluitaUb
@Lluitaudl
@LluitaURV
@cgtensenyament