Col·lectiu Substitus i substitutes en lluita
Com a col·lectiu anomenat Substituts i substitutes en lluita, hem decidit unir-nos per ajuntar forces i parar-li els peus al Departament d’Educació.
Som un col·lectiu afectat per la precarietat i vulnerabilitat del sistema que ens regeix i que, en la situació actual, encara ens hem vist molt més afectat per les no-mesures que el Departament ha pres amb nosaltres, les treballadores públiques.
Treballem mitjançant una borsa que s’aguanta gràcies a què tenim disponibilitat completa, donem un servei essencial per donar qualitat al funcionament dels centres educatius, ens incorporem en aules que no coneixem d’un dia per l’altre, ens adaptem a equips docents amb rodatge per una durada incerta, vetllem per l’alumnat i hi creem vincles sense saber fins quant de temps ni si les intervencions que fem a l’aula podran ser completes. I tot això ho fem amb un somriure, però amb la incertesa que suposa no saber quan treballarem i quan no, si podrem agafar baixes o permisos, sense poder fer plans, sense saber si aquell mes cobrarem, amb un agost obligadament inhàbil i sense saber quants anys haurem de seguir així, confiant en la sort de tenir una vacant.
“tot i estar a plena disposició pel Departament d’Educació durant tot el curs, ara ens trobem a l’estacada”
Però què ens passa ara? Des del 10 de març que fou l’últim dia de nomenaments (avisos que se’ns fan per anar a cobrir una baixa), moltes de nosaltres ens hem quedat sense feina, no hem pogut seguir treballant, estem esperant que l’administració accepti les tramitacions de l’atur i, inclús, també ens quedem sense atur; per què? Perquè, en molts dels casos, ens quedem sense cobrar caps de setmana o vacances que hem de resoldre amb la prestació.
Tot i estar a plena disposició pel Departament d’Educació durant tot el curs, ara ens trobem a l’estacada, amb una mà al davant i una altra al darrere i, molt possiblement, fins setembre o octubre. Més de 6 mesos sense treballar i/o sense cobrar és realment alarmant. El setembre, novament, ens voldran un altre cop per cobrir els forats que nosaltres tapem, però ara, mentrestant, van rescatant l’escola concertada.
Davant d’aquesta realitat, ens hem vist obligades a plantejar una sèrie d’exigències al Departament que els obligui a vetllar per l’estabilitat social, laboral i econòmica de les treballadores que haguem prestat serveis durant aquest curs.
Per una banda, reclamem que hi hagi nomenaments extraordinaris, ja sigui accedint a cursos i formacions o donant suport als diferents centres que necessitin cobrir feines necessàries i específiques. Aquesta mesura s’ha de fer efectiva en el moment en què la persona substituta es quedi sense nomenament i amb efecte retroactiu per a les persones que ja han quedat sense nomenament. Així doncs, conseqüentment, el nostre sou no ha de veure’s afectat ni modificat.
Per altra banda, que durant aquests mesos, des que van tancar els centres fins a juliol, se’ns computin com a dies treballats i que, per tant, es respecti l’ordre de la borsa del personal docent i no es vegi modificat en cap dels casos.
Les nostres demandes són totalment legítimes davant la gravetat de la nostra situació. Així que continuarem reclamant i exigint el que, per dret, ens toca. Sense nosaltres, no podeu funcionar!
