Etiqueta: sanitat

Crònica d’una vaga anunciada

Equip Comunicació CGT Catalunya
Secció sindical de CGT Costa Ponent

És difícil posar una data d’inici, però aquesta la podríem situar al març de 2015 en les darreres eleccions sindicals a l’ICS, quan a l’Atenció Primària Costa de Ponent (Gerència Territorial Metropolitana Sud), la Secció Sindical de la CGT vam millorar sensiblement els nostres resultats anteriors i ens vam posar per davant de d’UGT, SATSE i CATAC i per darrera de CCOO i Metges de Catalunya (MC).

Costa de Ponent és un territori que compren 4 comarques (Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès i Garraf), 107 centres d’Atenció Primària (CAP, Consultoris Locals i dos centres penitenciaris), per una població de més d’1300000 persones repartida en 68 municipis i ens calia posar-nos ben aviat a organitzar i, sobretot, a donar-nos a conèixer per tot aquest territori. I vam començar a fer assemblees en aquells centres on havien més treballadores, escoltar els problemes amb el que ens trobem dia a dia intentant donar una resposta efectiva a les demandes que ens feien.

El primer avís

Al març del 2009 neix el Fòrum Català de l’Atenció Primària (FoCAP), per la necessitat d’impulsar l’Atenció Primària (AP), atès que aquesta havia perdut força a favor d’un “(…) major protagonisme de les empreses hospitalàries i una creixent medicalització (…)”

Aquest moviment associatiu, a part de diversos actes de suport a l’AP, va presentar els anys 2012 i 2015 propostes concretes i assumibles als diferents partits polítics que es presentaven a les eleccions. Tanmateix, per totes és sabuda la deriva neoliberal i privatitzadora contra els serveis públics per part dels diferents governs i és per aquest motiu que CGT estem permanentment mobilitzades en la seva defensa.

Aquesta realitat insostenible que pateix la població aboca al febrer de 2015, a la formació de la Marea Blanca de Catalunya com espai comú de mobilització i coordinació de les lluites en defensa de la sanitat pública i contra la privatització.

El 16 de novembre de 2015 el Dr. Ferran Parreño, pediatre de La Florida de l’Hospitalet, ens lliura i dóna permís per publicar la seva carta de comiat (bloc de CGT Costa de Ponent). En Ferran que, com explica, col·labora amb Metges sense Fronteres, fa aquest comentari a la seva carta:

“(…)Havent-me assegut moltes vegades en taules de negociació africanes amb persones com a mínim més que poc recomanables, mai m’havia sentit tan menyspreat, ignorat, agreujat, enganyat i manipulat com en aquests darrers dos anys i mig(…)”. És una clara instantània de com es senten les treballadores dels Equips d’Atenció Primària (EAP), des de fa anys.

El bloc continua sent el mitja que fem servir per denunciar tot allò que ens arriba dels centres i que, dia a dia, també ens trobem a les nostres feines de tal manera que, el 4 de maig de 2016, publiquem “El col·lapse de l’Atenció Primària (I) – Pediatria” on tornem a posar de manifest situació de la pediatria a molts centres. Preparàvem una segona entrega per continuar denunciant altres situacions en les que ens topàvem, però l’olla a pressió va petar a l’EAP de Can Vidalet.

La necessària rebel·lió de totes

Abans de lliurar-nos la carta que les facultatives de l’EAP Can Vidalet van resgistrar el febrer de 2017, recordem una reunió informal amb algunes companyes de Can Vidalet el juny de 2014, on ja ens expressaven la situació que en Boi Ruiz havia provocat en la Sanitat Pública Catalana (aquest sí que se la va carregar!) i especialment a l’AP. Un patiment al que no ens hem acostumat, però malauradament tolerem amb major o menor grau, provocat, no només per la saturació i precarietat de tots els col·lectius que treballem a l’AP, si no també pels efectes fatals que les llistes d’espera estaven provocant a la nostra població.

Van passar les eleccions sindicals del març de 2015 (igualment les eleccions on va guanyar JxS al novembre), també havia passat tot el 2016 on la Junta de Personal (Comitè d’Empresa) encapçalada per MC / CCOO (ambdós sindicats amb alliberats) i la Mesa Sectorial de la Sanitat continuaven fent allò que havien fet el període 2011-2015: res! I res semblava que anés a passar.

Aquella carta publicada al nostre bloc el 13 de febrer de 2017 com “La necessària rebel·lió dels metges (i de totes)” i coneguda com el Manifest de Can Vidalet, va fer que espontàniament molts EAP la modifiquessin i també la registressin. FoCAP i Marea Blanca celebraven que un gruix important de professionals, als que se’ls trobava a faltar en les jornades de lluita, es mobilitzés contra la situació exhaurida i precària de l’AP. En poques setmanes vam ser molts EAP d’arreu del territori els que expressàvem el mateix i va sorgir la idea de trobar-nos en una assemblea, una assemblea de treballadores al marge de Comitès d’Empresa i Juntes de Personal i vet aquí que neix Rebel·lió Atenció Primària.

Rebel·lió Atenció Primària som un moviment format per treballadors de l’Atenció Primària organitzats en assemblea que defensem la sanitat 100% pública, universal, auto-organitzada, de qualitat i participativa.

Volem que l’AP sigui l’eix  del sistema sanitari, revertir les retallades, evitar la privatització i la fragmentació de l’AP, tot això amb l’objectiu de donar assistència de qualitat a la població.

Una assemblea que decidia i es posava a treballar per aconseguir millorar el seu futur de l’Atenció Primària i, el més important, les condicions de salut de tota la població.

Des d’aquell moment les delegades de la Secció Sindical de CGT a Costa de Ponent, com altres delegades d’altres sindicats, comencem a participar com a membres del moviment Rebel·lió Atenció Primària (RAP), sense interferir, només assessorant sempre que l’assemblea ens ho demanava. Ens posem a treballar de valent amb tothom que comparteix el mateix objectiu i com a resultat donem suport al document “Millorem el Servei Nacional de Salut

ENFORTIM L’ATENCIÓ PRIMÀRIA” conjuntament amb l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT), la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) i la Societat Catalana de Medicina de Família i Comunitària (CAMFiC). Entitats, Societats científiques i Col·legis que representen la majoria dels professionals de l’Atenció Primària i dels moviments socials units per reclamar al Departament de Salut reformes imprescindibles i urgents per a l’Atenció Primària.

Després d’aquella roda de premsa el 27 d’abril de 2017, a la seu de la CAMFiC, venen més actes, assemblees (13/5/17 la primera general amb assistència de entitats i plataformes en defensa de la Sanitat Pública), reunions (26/5/17 conseller Comin), accions (30/6/17 concentracions davant els CAP), etc. i arribem a la tercera assemblea el 16 de desembre de 2017 on es planteja seriosament la VAGA de l’AP i en l’acta podem llegir “(…) es fa un debat ampli de pros i contres i diferents opcions. S’acorda posposar-la: caldrà primer difondre les reivindicacions del moviment entre la població i assegurar una adhesió suficient de professionals, abans de realitzar una acció tan contundent(…)” i el 5 de gener de 2018 piulem

Rebelionprimaria @rebelioprimaria

MOLTS professionals estan demanant és faci una vaga general en atenció primària per exigir mesures urgents a @apics. I tu que penses?

82%Sí

11%No

07%No ho sé

L’Assemblea mana

I la 3a assemblea va ser clara. Ens emplaçava a treballar per difondre les reivindicacions del moviment entre la població i les professionals. En algunes de les assemblees que la Secció Sindical de CGT informàvem del moviment com a membres a títol personal.

Per altra banda RAP va iniciar un treball conjunt amb FoCAP i Marea Blanca Catalunya amb el focus clarament definit en l’AP i d’aquest treball el passat setembre es va endegar la campanya “Donem vida a l’Atenció Primària”, una campanya enfocada a sensibilitzar la població sobre la importància de l’AP.

Aprofitant el ressò del circ que suposen el pressupostos, el sindicat MC anuncia una vaga, només de metges, a l’AP. Davant d’aquesta situació l’assemblea de RAP decideix, el 12 de novembre anar a la vaga els mateixos dies en la que està convocada la vaga del sindicat MC, ja que:

  • les demandes que feia el sindicat eren bàsicament corporativistes i no solucionaven el greu problema en el que es torba l’AP
  • no convocaven a tots els col·lectius implicats i afectats per la situació de l’AP
  • i portàvem quasi bé un any preparant la VAGA de L’ATENCIÓ PRIMÀRIA.

Ara bé, en la 3a assemblea de Rebel·lió Atenció Primària va decidir mantenir-se com un “(…)moviment assembleari sense entitat jurídica concreta(…)” i, per aquesta raó, no té capacitat legal per convocar una vaga. L’assemblea ens va demanar asi CGT s’avindria a ser una eina per a RAP i, com ja sabeu, la nostra resposta va ser afirmativa. Però no depenia de nosaltres ja que primer havíem d’aprovar-ho a l’assemblea‏ de la Secció Sindical i dijous ja havíem quedat amb les companyes de les Seccions Sindicals de CGT a l’ICS per parlar de la convocatòria de VAGA.

Som la CGT

El primer de tot és agrair el suport a les milers de treballadores que van donar suport a la VAGA convocada per CGT – Rebel·lió Atenció Primària, següentment al SP de CGT de Catalunya, especialment Acció Sindical, del qual vam rebre tot el suport i a les companyes de les seccions sindicals de l’ICS que des del primer moment ens van donar el seu suport malgrat aquesta convocatòria de VAGA tant sobtada les podria perjudicar.

Les reivindicacions que fem tenen diferents vessants, social i laboral, ja que les portem temps treballant-les amb FoCAP i la Marea Blanca.

L’Assemblea va marcar 3 línees vermelles:

  • Tal com recomana la OMS, que es destini un 25% del pressupost de sanitat als Equips d’Atenció Primària. Revertir la fragmentació originada amb la creació dels dispositius que no són d’AP, però se’ls hi han assignat tasques pròpies de l’AP.
  • Recuperació i ampliació de les plantilles amb tots els professionals perduts en tots els EAPs des de l’inici de la crisi. L’AP va patir un “ERO encobert” de més de 3000 treballadores de tots el col·lectius.
  • Recuperació econòmica dels nostres sous, devolució de tots el diners sostrets durant la crisi, incorporació de la DPO al sou base i recuperació de tots els drets malmesos en els darrers 10 anys.

Aprofitem l’avinentesa per explicar quelcom que estava a la convocatòria de VAGA, que lògicament no va agradar, però esperem que sigui entès després del següent aclariment.

En la convocatòria figuren dues reivindicacions que s’ha d’entendre juntes:

Redefinir el model d’Atenció Continuada Domiciliària (ACD) respectant la voluntarietat i l’equitat entre els professionals sanitaris. Voluntarietat de les guàrdies d’Atenció continuada. No imposar aquestes guàrdies a les metgesses de família més joves amb l’amenaça de la NO CONTRACTACIÓ.

En aquest punt reivindiquem la VOLUNTARIETAT de les guàrdies d’ATENCIÓ CONTINUADA. Això significa que les treballadores sanitàries les obliguen a treballar fora de la seva jornada ordinària, atès que el nostre Estatut Marc (Conveni) així ho contempla. Aquestes hores les paguen a un preu/hora per sota de l’HORA ORDINARIA. Per tant, l’altre punt demana

Substituir les raquítiques hores d’atenció continuada per HORA EXTRAORDINÀRIA (x1.75 el preu de l’hora ordinària).

No és just demanar que et paguin les hores que t’obliguen a fer fora de la teva jornada ordinària a un preu superior d’aquesta?

L’Acord i la NO negociació amb la CGT

No és la primera vegada que el sindicat corporativista MC convoca una vaga per desconvocar-la tot just abans de fer-la i, tal i com estant anant les coses, pensem que és el que tenien pensat fer, perquè són molts els senyals i les raons que ens porten a sostenir aquesta afirmació. Sí has d’esforçar-te molt per explicar i justificar a les companyes que és un bon acord, és possible que no ho sigui.

El primer motiu i que el focus principal es posi en una agenda limitada a 28 visites, demostra un desconeixement total de la situació actual i NO encamina ni és una solució per a l’AP (és com donar un antitèrmic per baixar la enlloc de tractar la causa).

Per altra banda el dimecres anterior a la vaga, l’ICS va enviar un document amb el títol “Accions de millora per a l’AP” on relaciona moltes de les accions que pensa dur a terme en els propers mesos, i ves per on algunes d’aquestes mesures es recullen fil per randa en l’acord signat per MC.

Finalment, mentre encara estem analitzant un acord que no té un cronograma clar d’execució va transcendir que, a la reunió del gerent amb totes les direccions dels EAP el passat dilluns 3 de desembre, aquests últims reclamaven que feia mesos que estaven oferint algunes de les mesures pactades a l’acord, per exemple assumir part d’un “cupo” vacant, i que precisament continuaven tenint problemes per trobar voluntàries.

Totes heu vist, malgrat la nostra insistència en les xarxes, que els mitjans de comunicació només han parlat d’una vaga, la vaga que convocava un sindicat corporativista que pertany a l’ statu quo, per la qual cosa l’objectiu comunicatiu ha estat desinformar al màxim, tot i que han hagut petits oasis comunicatius on sí ens han escoltat i difós el nostre missatge “la vaga de tota l’AP”.

Tot aquest menyspreu possiblement està relacionat amb el paper que ha tingut el departament de treball i que ens ha portat a denunciar-lo davant el TSJC. Per què no crida a mediació a una de les parts en conflicte? Per què fa deixadesa de la neutralitat que li atorga el paper de mediador?

Pesem que són mostres de la incertesa que provoca al sistema un grup important de treballadores organitzades que, el 30 de novembre, van continuar fent vaga amb un seguiment proper al 35-40% i més alt a la ciutat de Barcelona.

Unes treballadores que saben el que volen, organitzades amb la ciutadania i a les que no se’ls pot oferir més alliberaments per fer una comissió de seguiment del pacte, o més subvencions en qualsevol de les seves formes.

Són molts els motius pels quals, com a treballadores de l’AP i afiliades a la CGT, estem contentes del resultat d’aquesta vaga i sobretot perquè això no és flor d’un dia, moltes de nosaltres portem més de deu anys lluitant i avançant per una sanitat 100% pública.

Visca la VAGA de l’Atenció Primària!

Referències

CGT Costa de Ponent https://cgtcostaponent.blogspot.com
Rebel·lió Atenció Primària https://rebelionprimaria.wordpress.com/
FoCAP https://focap.wordpress.com/
La Capçalera @capcalerabcn
Marea Blanca Catalunya http://www.mareablanca.cat/la-marea-blanca-de-catalunya-davant-de-vagaprimaria-eapenvaga-dignitatap/

La CGT denuncia l’últim protocol de Salut a l’Hospital de Bellvitge

Equip Comunicació CGT Catalunya
Redacció

En un comunicat la secció sindical de la CGT de l’Hospital de Bellvitge denuncia que insti a les treballadores a tornar a treballar després d’haver donat positiu en la prova de Covid-19.

La secció sindical de la CGT a l’Hospital de Bellvitge ha emès un comunicat en que denunciava l’últim protocol aplicat per Salut i l’Hospital de Bellvitge per posar en risc la salut de les treballadores sanitàries i, conseqüentment, els pacients i la població en general.

Denuncien que aquest nou protocol insta a tornar a treballar havent donat positiu en covid-19 després dels 14 dies de confinament. Fet que posa en risc als malalts, companys i resta de personal de l’hospital. Aquest fet posa en perill no només les famílies de les sanitàries i sanitaris sinó també a tota la plantilla de treballadores de l’hospital.

Afirmen també que el rebuig a aquest nou protocol és unànime, com unànime és també la reivindicació de la falta d’EPIs entre els sanitaris. A més, tampoc no s’estan fent proves de control als treballadors de l’hospital, pel que la situació entre el col·lectiu de sanitàries pot esdevenir dramàtica.

Imatge

Ja són 19.400 sanitaris contagiats i 22 morts. La secció sindical afirma que seguiran “al seu lloc, a peu de llit” i des d’allà continuaran “lluitant contra el virus i contra l’ànsia dels polítics per privatitzar aquest sistema sanitari que cada vegada deixen més retallat”.

Les treballadores també denuncien que aquest sistema “prioritza l’economia i els pressupostos per davant de protegir els sanitaris. Podríem dir que son assassinats per falta de protecció”, que és el que està provocant que ja hi hagi a l’estat 13.000 morts, amb una mitjana de 637 cada 24h.

Finalment, la secció sindical reivindica la seva tasca com a treballadores sanitàries: “Ens assenyalen com herois per a fer-nos còmplices del sistema sanitari tant precari que van deixar a les retallades. Que no ens diguin herois. Som sanitaris, zeladors, personal de neteja, tècnics, administratius…”

“La debilitat del sistema sanitari públic s’ha gestat amb les retallades”

Equip Comunicació CGT Catalunya
Redacció Catalunya

Aquest mes parlem amb Rosa Pahissa, metgessa de l’Atenció Primària. La Rosa desenvolupa la seva tasca professional a Rubí però viu a Sabadell, on és militant, també, dels moviments socials de la ciutat.

Bon dia Rosa, explica’ns, com esteu vivint aquesta situació d’excepcionalitat?

Amb una gran preocupació i sensació d’impotència davant la perspectiva d’un imminent col·lapse sanitari que podia i havia d’haver estat previst per les autoritats polítiques i sanitàries. A un nivell immediat, aquesta crisi podia haver-se abordat amb molta més antelació veient els exemples d’altres països; però a un nivell més general, la debilitat del sistema sanitari públic s’ha vingut gestant a base de successives onades retalladores tant dels governs estatals com autonòmics i ara en patim les conseqüències.

– Amb quina situació us trobeu actualment al CAP?

Ara per ara, ens trobem a l’expectativa davant l’absència d’una coordinació clara entre CAPs que fa que les funcions de cada centre es decideixen en funció de l’organització interna del personal. Era evident des d’un primer moment que serveis com el 061 serien els primers en saturar-se, i no s’ha tingut en compte la xarxa de CAPs com a eina potencial a l’hora de gestionar el pic de necessitat assistencial. Ara mateix, els CAPs haurien de funcionar en coordinació plena amb els hospitals, exercint de primera línia d’atenció i filtratge de pacients, realitzant alhora una funció informativa que permeti resoldre la gran quantitat de demanda informativa i assistencial de la població.

– Es nota la falta de recursos de la sanitat pública en moments així?

Absolutament. Els CAPs estan infradotats per atendre una emergència d’aquestes dimensions i es troben limitats a l’hora de contribuir a descongestionar els hospitals. En aquests moments ja s’està fent una crida al personal d’atenció primària per incorporar-se a l’atenció hospitalària, cosa que és absolutament necessària, però a la vegada implicarà deixar considerablement descobertes les funcions pròpies de l’atenció primària.

“la falta de material de protecció genera una gran sensació d’inseguretat i una por generalitzada a convertir-se en una font de contagi”

– Com us afecta aquesta mancança a nivell laboral?

En aquest sentit hi ha una intensificació d’una situació de saturació i sobrecàrrega que s’arrossega des de fa temps. La cobertura de baixes de personal contagiat o en risc accentua la falta del personal que ja existia anteriorment. La situació actual implica un esforç de tots els professionals a adaptar-nos a les necessitats de la població, però sobretot caldrà un esforç per sobreposar-se a aquesta situació més endavant; No s’està pensant, per exemple, en com es gestionaran unes llistes d’espera que ja eren extremadament llargues abans de la pandèmia, amb una sanitat ja minvada de recursos.

– Patiu estres psicològic i/o emocional en situacions així?

Sí, la falta de material de protecció genera una gran sensació d’inseguretat i una por generalitzada a convertir-se en una font de contagi tant per a pacients com per al nostre entorn més proper. Per altra banda, estem en contacte amb els nostres companys que treballen als hospitals i veiem com la falta de material i de prevenció els està portant al límit de les seves forces físiques i mentals.

–  Quins EPIs feu servir vosaltres?

La dotació del CAP és totalment insuficient. Hi ha un nombre molt escàs d’EPIs i el seu ús s’ha de restringir, portant-nos a atendre pacients amb patologies respiratòries sense l’equipament adequat, amb el que això implica tant a nivell de risc personal com de contagi a altres.

– Què podem fer nosaltres per ajudar-vos?

Complir estrictament les mesures de confinament mentre duri l’emergència, i un cop acabada, sortir al carrer en massa a exigir responsabilitats polítiques i la construcció d’un veritable sistema de salut pública universal.

Ho farem.

El personal sanitari denuncia la manca de protocols i mesures de protecció

Equip Comunicació CGT Catalunya
Redacció Catalunya

El passat dia 16 de març, treballadors i treballadores de diferents seccions de la CGT de Catalunya van realitzar una roda de premsa telemàtica al local del sindicat on denunciaven la falta de recursos als centres sanitaris.

Representants sindicals de la CGT Catalunya han avisat que els falten equips de protecció individual (EPIs) adequats per a poder-se protegir del Covid-19 en els sectors hospitalari, de transport sanitari i d’atenció domiciliaria. Denuncien que tal com estan treballant ara poden ser transmissors del coronavirus a la població

En una roda de premsa telemàtica diversos representants sindicals del sector sanitari de CGT Catalunya han avisat de la falta de recursos i prevenció, i denunciant que els hi calen més i millors equips de protecció individual, coneguts com a EPIs, per a poder continuar fent la seva feina sense posar en perill a la població davant el Covid-19.

“Els EPIs són un material que necessitem de manera preventiva per no contagiar-nos”, ha dit Samuel López, treballador del sector de les ambulàncies. Per això, ha denunciat que en el transport sanitari no van disposar des del primer moment del material de protecció adequat i que ara els arriba de manera racionalitzada i insuficient.

“com a sanitaris no li tenim por a aquest virus, però no volem ser transmissors del virus a la població”

“Les bates i els barrets que ens donen no són impermeables”, com haurien de ser per a protegir-se del Coronavirus, ha explicat López. “Maribel Ramírez treballadora a l’Hospital Universitari de Bellvitge i delegada per CGT, a qui ja vam entrevistar al darrer número, ha explicat que “com a sanitaris no li tenim por a aquest virus, però tenim famílies i no volem ser transmissors del virus a la població”.

“Si el personal sanitari no està ben protegit pot contagiar-se més fàcilment i això pot causar que la ràtio de treballadors sigui menor i calgui doblar torns. Això, al cap dels dies, pot fer que hi hagi un moment on els sanitaris no arribin a tot, encara que intentin donar més del 100%”, ha afegit.

Celia Sanjuan, del sector de l’atenció domiciliària, ha denunciat que no tenen resposta de l’administració davant d’aquesta manca de material de protecció: “Aquest matí ens havien de donar el material i només ens han donat pots d’aloe vera”. Ara mateix hi ha 4.000 treballadors d’aquest sector a Barcelona, atenent 2.600 usuàries sense EPIs, ha explicat.

“Els nostres treballadors fan entre 4 i 5 visites al dia sense mascaretes i sense poder-se netejar entre visites. Per això crec que cal que es posin mesures ja, perquè el contagi cada vegada serà més gran”. Sanjuan també destaca la diferència entre serveis d’atenció domiciliària i teleassistència privats i municipals, ja que els darrers sí que disposen de materials de protecció. La representant a l’Hospital de Bellvitge ha denunciat també que l’estat espanyol és un dels darrers en llits hospitalaris, “Tenim 3 llits per cada 1.000 persones. Som dels darrers països amb llits hospitalaris”, ha denunciat Ramírez.

Samuel López ha detallat que a les ambulàncies s’està portant pacients de l’hospital a casa “per fer la quarantena, perquè són positius per Coronavirus, sense mesures o amb mesures insuficients”. Això els fa patir pels pacients no infectats que van als hospitals. “No podem garantir la seva protecció”, ha denunciat. “Farem tot el que estigui a les nostres mans, però necessitem els EPIs per no posar en perill més companys, ni famílies, ni pacients”.

Protocols canviants i insuficients

“Als hospitals anem pel sisè protocol en 5 o 6 dies i això suposa que, amb unes càrregues de treball brutal, els treballadors no tenen temps d’aprendre’s bé els protocols”. A més de la manca de protecció, els representants sindicals també han volgut destacar el canvi de protocols que s’està vivint els darrers dies. A l’Hospital de Bellvitge, per exemple, es canvien els protocols dues o tres vegades al dia, ha explicat Ramírez.

López també ha explicat que a ells també els modifiquen els protocols dia a dia segons el material del qual es disposa. “Si no tenen les mascaretes impermeables, en posen de quirúrgiques; si no tenen guants, diuen que es posen entrar sense… i als treballadors del transport sanitari no urgent fins i tot els donen mascaretes de paper. Sabem que aquests materials són més cars, però necessitem treballar de forma segura”. Tot plegat, un despropòsit que no només deixa desemparades les treballadores sanitàries, sinó també a tota la població.

“Estem vivint una situació en que els EPIs de que disposem són insuficients”

Equip Comunicació CGT Catalunya
Redacció Catalunya

Des del Catalunya, intentarem aportar el nostre granet de sorra en aquesta crisi del Covid-19, conegut com Coronavirus. Per això, avui, hem parlat amb Beatriz Casas, treballadora d’ambulàncies Falck VL, delegada d’igualtat per la CGT al comitè d’empresa i secretària de gènere de la Federació comarcal de la CGT Baix Llobregat. Degut a la situació actual, realitzem aquesta entrevista telemàticament, entre torn i torn de la Bea, que ens explica la situació mentre va a la feina a treballar.

Imagen
Una prestatgeria a l’Hospital Universitari de Bellvitge, on es veu la mancança de materials.

Bona tarda Bea. Primer de tot, en què consisteix la teva feina?

Porto dotze anys treballant al Transport sanitari urgent (TSU), però ara treballo al Transport sanitari no urgent. Ens ocupem bàsicament de portar persones a diàlisi, radioteràpies, quimioteràpies, rehabilitació… bé, ara la rehabilitació no s’està fent. Ens movem a la comarca del Baix Llobregat: Molins de Rei, L’Hospitalet, Sant Joan Despí, el Prat, Cornellà… i excepcionalment fem sortides també fora d’aquest territori.

Suposem que amb la crisi actual del Coronavirus haurà canviat la vostra feina.

Sí. Ara ens veiem en la situació de que hem de fer altes o trasllats interhospitalaris amb pacients afectats per Coronavirus, és a dir, que tenen positiu en Covid-19. Els traslladem a centres hospitalaris que estiguin més a prop de casa seva o, simplement, els hem de traslladar perquè hi ha saturació als hospitals. Una altra cosa que fem són altes a domicili, és a dir, portar pacients a casa seva perquè facin la quarantena.

Aquesta feina, no suposa un augment de risc de propagació del virus?

El problema no és tant si ens infectem nosaltres, que també, ja que d’aquesta manera hi haurà menys personal sanitari disponible. El problema és que després de fer una alta o un trasllat d’un pacient positiu en Coronavirus, hem de traslladar pacients de diàlisi, o de radioteràpia, pacients molt delicats, amb un sistema immunològic molt deteriorat pels tractaments, és a dir, que són persones d’alt risc. I això és un perill, no sé si m’estic explicant…

“no tenim material de prevenció adequat, ni a ambulàncies, ni a centres hospitalaris ni en stok”

Però com a personal sanitari, teniu equips de protecció individuals (EPIs). Aquests equips us haurien de protegir a vosaltres i als pacients.

Els EPIs que tenim són completament insuficients. A banda d’això, clar, penseu que per exemple nosaltres, amb el material que ja és insuficient de per si, hem de portar diferents pacients amb els mateixos EPIs.

Llavors, com us ho feu?

Com us he dit, estem vivint una situació en que els EPIs de que disposem són insuficients. Pel Transport sanitari urgent, quan hi ha un cas sospitós de Coronavirus, sí que hi ha uns equips que són els que s’utilitzen al medi hospitalari. Aquests són guants: doble guant, unes ulleres de protecció per a que no puguin entrar gotes als ulls, una mascareta FPP2 o FPP3, que són les mascaretes que s’han d’utilitzar, i una bata de màniga, que a més són impermeables.  Això és el que s’hauria d’utilitzar. Nosaltres al transport sanitari no urgent, utilitzem mascaretes quirúrgiques que no estan catalogades ni com FPP2 ni com FPP3, ni tal sols com a FPP1, i guants, fins i tot quan són casos confirmats de positius en Coronavirus.

Les bates que utilitzen el personal de transport sanitari no urgent són completament insuficients.

Deu ni do… la falta de recursos degut a les retallades s’està notant en moments així doncs.

Sí, es nota moltíssim. Es nota per tot el que he comentat, perquè no tenim el material de prevenció adequat, ni a ambulàncies, ni a centres hospitalaris, i tampoc no hi han en stock. És un problema que va més enllà de les empreses. És un problema del govern, que no ens ha facilitat els mitjans per poder tenir una sanitat protegida. Es nota molt la falta de recursos a la sanitat.

I no hi ha un protocol per a això? Tenim entès que s’ha fet un nou protocol.

El protocol que tenim és que jo, que sóc una treballadora d’una ambulància de transport sanitari no urgent, he de fer trasllats interhospitalaris de pacients positius en Coronavirus, o fins i tot altes a domicili perquè facin la quarantena, amb una mascareta quirúrgica de les verdes i uns guants normals, ni tan sols una bata d’aïllament! Ni ulleres, ni res. Quan el protocol diu que hem de portar tot el kid. I a nosaltres, transport sanitari no urgent, només ens donen una mascareta quirúrgica i guants, i al pacient igual. I a aquesta persona l’he de portar on sigui, i després de desinfectar el cotxe, he de portar a altra gent, a diàlisi, radioteràpia, quimioteràpia… Hem d’anar a centres de diàlisi, etc. és una merda. No tenim material suficient. I el protocol va en consonància amb l’stock de material.

Aquesta falta de recursos, també s’haurà notat a nivell de personal. Com us afecta aquesta mancança a nivell laboral? S’han modificat torns per exemple?

En principi no s’han modificat. Però sí que tenim ordre del Ministeri de Sanitat de que ara es necessita que tot el personal estigui operatiu. És a dir, ara no podem gaudir ni de vacances, ni de permisos, etc. A més, hem d’estar les 24h disponibles, perquè si ens truquen, encara que no estiguem dins la jornada laboral, hem d’estar disponibles per a que ens cridin en qualsevol moment. I acudir. Fem torns de 12 hores o fins i tot 24, no podem dinar…

Mascaretes totalment insuficients per evitar la propagació del COVID-19.

Aquesta situació doncs, deu generar un estrès psicològic considerable, no?

Som un sector que ja de base patim un maltractament psicològic constant per part de les empreses, i per part inclús de les usuàries, que no entenen que la nostra feina és per ajudar… 

“no ens estan donant cap informació, ni a nosaltres ni als nostres familiars”

Ara, amb aquesta crisi del Coronavirus, s’estan restringint molt els serveis. Però amb aquesta falta d’EPIs, falta d’informació i la quantitat de companys i companyes en quarantena que tenim ara mateix… sí, tenim por. Estem anant a treballar amb por. Principalment pels pacients que estem portant en ambulància, perquè són pacients molt delicats, immunodeprimits i que no tenen la tranquil·litat que podem tenir gent més jove o gent sana. Després quan marxem cap a casa, també tenim famílies, persones delicades al nostre càrrec, però hem de continuar treballant. A mi m’ha arribat a trucar gent plorant directament perquè el nou protocol ens deixa desemparades. A nosaltres, als nostres pacients i als nostres familiars.

A més de l’estrès emocional a que esteu sotmeses normalment, aquesta situació i falta de recursos sanitaris, ho empitjora…

Genera molt estrès, perquè no ens estan donant cap informació a les treballadores. Personalment, tinc la sort i el privilegi de viure en una casa amb bastant d’espai, i m’estic preparant un “zulo” a casa meva, una habitació tancada per no sortir, perquè en cas que jo em contagiï, no contagiï el meu company que té problemes respiratoris, i per tant és població d’alt risc.

“Anem a treballar amb por. La gent sovint plora”

Amb tot això vull dir que no ens estan donant cap informació, ni a nosaltres ni als nostres familiars. Res. No ens estan donant res, no ens diuen res. Jo arribo a casa i no sé si estic malalta, si estic infectada. De fet hi ha companys i companyes que han tingut contactes directes i continuen treballant, amb nens i nenes a casa, amb familiars sota tractaments com les quimioteràpies, diàlisis… anem a treballar amb por, la gent sovint plora, tal qual us ho dic. És una situació caòtica. Caòtica referent a les treballadores, caòtiques per les usuàries, caòtic en la gestió.

Des de la redacció del Catalunya només us poden donar les gràcies per la feina que feu i molts ànims a totes les companyes.