Mentre es va retallant i retallant en els serveis públics i la població es va empobrint cada cop més, la situació a la Sanitat pública es va violentant per als seus professionals. Les agressions són cada cop més freqüents, i Catalunya és el territori de l’Estat on més s’han incrementat. L’any 2021 les organitzacions col·legials espanyoles van registrar 612 agressions, de les quals el 35% a Catalunya; i les dades policials van registrar un 14% més d’agressions respecte l’any anterior. Un 48% de les denúncies van ser per agressions físiques.
Llegeix mésEtiqueta: sanitat
Les veus de la Sanitat. Per què una vaga?
El 10 de març de 2021 es va portar a terme una vaga general de Sanitat i Serveis. Formant part de la mesa sindical de sanitat la CGT va deixar clara la postura davant dels menysteniments que el sistema ha fet a la població i a les treballadores i treballadors. Va ser la primera vaga inclusiva que es portava a terme a Catalunya on tots els sectors que donen servei a la salut i benestar, estaven cridats a la vaga. Amb uns mínims màxims, el suport als carrers i des dels centres de treballs amb una crida a la situació que patim per un sistema que comença a treballar més com una multinacional que com uns serveis a la ciutadania.
La falta de recursos dels sistemes i les retallades de drets laborals va fer que moltes de nosaltres, cansades de maltractaments, cridéssim als carrers el nostre descontent davant del sistema i el seu funcionament.
Hem patit, però ara toca lluitar! No podem callar més, amb un discurs per part de tots els sistemes molt humà, a parer nostre només és humà el discurs no la realitat del que vivim. Ens tenen treballant amb un estrès psicosocial i físic brutal, som un dels sectors més forts de sustentació de la ciutadania i juguen amb els nostres sentiments. Som uns dels col·lectius pitjors tractats.
Els diferents sectors ens expliquen la seva realitat i les condicions laborals supeditades sempre al benestar de les persones, el sistema ho sap i juga amb les administracions, sense possibilitat de secundar les vagues degut a la pressió assistencial i a la responsabilitat de les treballadores davant la societat.
Fa anys un president de la Generalitat va dir que els qui treballàvem a la sanitat i els serveis era per vocació, trobarem el punt d’equilibri per fer-nos sentir sense que recaigui amb el que tant estimem la qualitat del nostre treball.
Teleassistència
La CGT va entrar amb força el 2020 al Servei de teleassistència de la ciutat de Barcelona, sent majoria al comitè d’empresa, i mantenint el 40% de representativitat al comitè de la Diputació.
És un servei essencial i públic en mans privades, amb conveni precari, el de la dependència, patint retallades concurs rere concurs. Reclamem la vacunació i el reconeixement de la Covid-19 com a malaltia professional a més d’un conveni digne.
Celia SanJuan CGT Barcelona
Servei d’Atenció Domiciliària
A finals del 2018, un grup de treballadores del Servei d’Atenció Domiciliaria (SAD), fartes de veure’s trepitjades contínuament per les empreses i sindicats que paraven les seves reivindicacions, van començar a organitzar-se amb la CGT. D’aquí van sorgir noves seccions sindicals i, aquest any, a la ciutat de Barcelona, la CGT es converteix en la primera força sindical als comitès d’empresa. El nostre objectiu és organitzar-nos amb companyes de tot el territori i poder fer una lluita comuna.
És un servei essencial que no ha tingut paga Covid, escassetat brutal d’EPIS i a sobre amb baixes per contagi al 75% del sou. El conveni firmat per CCOO i UGT amb convivència que gestionen els serveis públics permet sous que no arriben a 900 euros, jornades de 35 hores partides amb un sistema pervers de bossa d’hores que les treballadores “deuen” a l’empresa quan falla una visita domiciliària.
El SAD i Teleassistència són dos serveis públics de gestió privada, ens uneix l’atenció a un dels col·lectius més vulnerables de la societat, la gent gran.
Dora Inés Sánchez Mariño, CGT Barcelona
Hospitals públics
Els hospitals públics després d’anys de retallades tant en drets laborals com de recursos al malalt, no visibles per a ells i elles però si per les treballadores d’una manera assistencial. Moltes de nosaltres feia anys que fem una crida a aturar el desmantellament, observant que en situacions normals les llistes d’espera sobrepassaven la necessitat d’una població i que els passadissos de les urgències es reconvertien en llits on els malalts passaven dies, al mateix temps que els grans empresaris de la sanitat volien participar d’una manera lucrativa a la nostra salut, intentant treure un benefici.
Tinc clar que tenim els pitjors empresaris, no es pot entendre d’una altra forma donat que la sanitat és deficitària, no?
Demandes tan clares com l’encavalcament horari, que les treballadores no assumeixin la seguretat del canvi de torn del seu temps personal o que totes tinguem dret als 14 festius anuals són demandes molt bàsiques que a qualsevol empresa són reconegudes per l’empresari.
Que la formació per tindre professionals qualificats és totalment econòmica, mitjançant màsters i postgraus invertint part del nostre sou per tindre millors contractes o mitjançant cursos de sindicats que fidelitzen afiliats amb rebaixes i mercantilitzant la formació dels i les professionals, quan aquesta formació hauria de ser per part de l’empresa totalment gratuïta.
La fuga de professionals del sistema públic no és una casualitat, és un maltractament d’aquests durant dècades fins a obtenir una plaça, no tothom aguanta. Una vegada la tens la realitat és que les condicions laborals no lluitades, per una precarització de la contractació d’un gran nombre de companys i companyes s’arrossega durant tota la seva vida laboral.
Aquesta pandèmia ha deixat clara les nostres queixes i demandes donant la raó a totes les mancances davant d’un sistema polític que “brinda homenatge als grans capitals sanitaris”.
Maribel Ramírez Gallardo, CGT Baix Llobregat
Transport sanitari
Creiem convenient sortir al carrer a reivindicar tota l’explotació, precarització i desprotecció que patim des de fa anys al servei d’ambulàncies de Catalunya.
Per desgràcia, continuem en mans privades d’autèntics taurons que volen augmentar els seus beneficis a costa de vides o explotació. Era necessari sortir i explicar a la població que potser la pròxima vegada ens plantem… el nostre compromís té un límit: la nostra salut i la de les nostres famílies, aquest límit s’està sobrepassant des de fa molt de temps.
Les nostres reivindicacions són bàsiques perquè el servei d’ambulàncies a Catalunya sigui segur i eficient.
L’eliminació de contractes en pràctiques, internalització, provisió i gestió pública dels serveis d’ambulàncies (TSNU, TSU i centre de coordinació), conveni SEM per tot el personal, formació igualitari per tot el sector, reconeixement de tasques…
Creiem que totes aquestes demandes són fonamentals i necessàries pel benefici de la ciutadania, fent que sigui un servei públic i de qualitat.
Samuel López Yuste, CGT Baix Llobregat
Hospitals privats
Durant la pandèmia, a l’estar minvat el sistema sanitari públic i concertat, les companyes hem estat al peu del canó, no se’ls ha reconegut el seu esforç davant de la pandèmia. Els beneficis se’ls han emportat les empreses privades els seus patrons i les treballadores han sigut utilitzades com a mà d’obra barata de pandèmia. La falta de reconeixement per part de la Generalitat quan diàriament ingressaven pacients amb Covid, van premiar el servei públic i al SISCAT amb una paga ridícula i ofensiva per categories, als hospitals privats no ens van arribar ni a ofendre perquè no se’ns ha tingut en compte per la paga Covid, fins i tot varen incloure a les residències, però es van deixar els hospitals privats. Les empreses ens exigeixen un nivell d’expertesa amb màsters i postgraus i no se’ns valora. Això va provocar una fuga massiva als hospitals públics, generant una càrrega assistencial brutal a les companyes que es van quedar al privat, augmentant les càrregues de treball, augment d’hores extres que posa en risc la vida dels malalts que, siguin del sistema que siguin, són persones.
“vam haver de treballar sense EPI’s, doblant torns en condicions infrahumanes”
Els polítics que s’omplen la boca amb la sanitat pública són els mateixos que permeten l’associació de multinacionals, tant nacionals com estrangeres, que el que fan és empobrir les condicions laborals de les treballadores.
Luis San Martin, CGT Barcelona
Residències
Són centres abandonats en el moment del pic de pandèmia, 29.473 morts en les residències. D’aquestes, sense diagnòstic Covid, aproximadament uns 10.000, molts d’ells sense possibilitat d’accedir a un hospital.
Conveni “escombraria” pactat pels grans sindicats amb les patronals, horaris i sous mínims i indignes. Vam haver de treballar sense EPI’s, doblant torns en condicions infrahumanes. Vam ser abandonats pel sistema i patronals tant les persones grans com els i les treballadores.
Va ser un cop molt dur, el vincle familiar que es dóna als centres de gent gran a causa de la relació del dia a dia amb aquestes persones, sense possibilitat ni recurs per poder fer res, ha comportat molts problemes psicològics a la salut de les treballadores.
Abans de la pandèmia ja denunciàvem que les plantilles eren insuficients i com a tots els serveis privatitzats ens ha donat la raó. La pandèmia ens ha deixat veure que els nostres grans estaven en condicions lamentables.
Demanem la dignificació de les condicions laborals i socials d’una manera real que es reflecteixi en millors condicions laborals i millors serveis.
Luis San Juan, CGT Barcelona
Atenció Primària
L’atenció Primària és la porta d’entrada del poble al sistema de salut, i les retallades de fa més d’una dècada van deixar una Atenció Primària ferida i amb els seus professionals sota mínims i que encara no han recuperat tots els drets sostrets fa més d’una dècada.
Fa un any vam començar a fer front a la pandèmia amb un 16% del total del pressupost de Salut, quan l’OMS demana un 25%, i si s’han en sortit ha estat per les seves treballadores, tot i la manca de recursos i d’EPI adequats al començament, que van deixar una pila de treballadores malaltes i amb seqüeles. Aquest 25% de pressupost permetria:
– Recuperar l’atenció integral i longitudinal a les persones, incorporant de nou als EAP les funcions sostretes per la creació de nous dispositius d’atenció (ESIC…)
– Supressió d’aquests dispositius, tant si són del marc hospitalari com primari, i incorporació d’aquests recursos als EAP.
– Fer un millor seguiment a una població envellida amb patologies cròniques i amb un temps de consulta adequat.
– Potenciar la medicina comunitària, per fomentar l’autocura de les persones.
– Accelerar els processos de selecció de les treballadores i eliminar la precarietat en la contractació
– Cobrir totes les absències del personal i recuperar places amortitzades…
Cal potenciar el reconeixement social de la tasca de l’Atenció Primària i dotar-la de la capacitat d’incidir sobre tot el procés assistencial i les llistes d’espera dels serveis especialitzats, i amb bona coordinació amb els serveis socials i sanitaris.
Lourdes Prieto Cabo, CGT Baix Llobregat
061 Teleassistència
Hem multiplicat la càrrega de treball i vista reduïda les nostres retribucions. S’ha ampliat la plantilla, però no la inversió envers el servei, condicionant així els plusos variables obtinguts per licitació.
Demanem la internalització del servei del 061 perquè aquest deixi de ser un negoci on es lucren empreses voltor. La inversió que es realitza en aquestes empreses ha de recaure sobre la plantilla.
El reconeixement de la nostra categoria professional amb el seu respectiu conveni propi (actualment reconeguts com a telemàrqueting, hem treballat més que mai durant la pandèmia i no se’ns ha reconegut ni recompensat), sent exclosos de la coronopaga per part de l’Administració.
Demanem una conciliació familiar i jornades dignes, ja que actualment, les gestores del 061 reben el seu calendari mes a mes amb una antelació de deu dies.
Al final es redueix en “a mateix treball mateixes condicions”, ja n’hi ha prou de subcontractacions.
José Manuel Romero Rodríguez, CGT Baix Llobregat.
Comunicat: demandes del col·lectiu de sanitaris i sanitàries
La CGT de Catalunya a través de la convocatòria de vaga del dia 10 com a membre de la taula sindical de de Sanitat formada per 5 sindicats mes. Porta les següents Comunicat: demandes con a millora sanitari i de serveis que donen suport al sistema de benestar de les persones.
En el marc de la Mesa Sindical de Sanitat i davant la precarietat que patim al sector i els serveis que donen suport dins del sistema de Salut, es convoca Vaga de Sanitat i Serveis el dia 10 de Març.
La mesa sindical està formada per 6 sindicats: C.G.T Catalunya, USOC, INFERMERES DE CATALUNYA, CATAC/CTS/IAC, PSI LLUITEM, C.O.S.
Ni els drets socials dels pacients ni els drets laborals de les treballadores poden ser moneda de canvi de un sistema de salut.
Us deixem alguns dels punts que formen les nostres reivindicacions:
1.- Una Sanitat i Serveis totalment de gestió, titularitat i provisió 100% publica.
2.-Els i les professionals que facin la mateixa feina han de tenir les mateixes condicions laborals. Cal eliminar les diferencies en les condicions laborals entre treballadores i mes agreujant encara quant aquestes son de la mateixa empresa.
3.-No posar en perill els i les professionals de la salut i serveis.
4.- Reconèixer a tots i totes les treballadores de la mateixa categoria o diferents que estiguin exposades al mateix risc amb cara que amb tasques diferents la malaltia professional. Que els riscos no siguin per categories ni per centres de treball i siguin reconeguts per exposició totes les vides valen lo mateix. Que a tots els treballadors se’ls reconegui com infermetat laboral la Covid-19 , zeladors, SAD, Teleassistència, residencies…
5.- Jubilació anticipada per al personal de sanitat i serveis a la salut.
6.- Recuperació del poder adquisitiu i drets laborals perduts d’ençà les retallades del 2010.
Equiparació a l’alta d’aquelles companyes que perceben un sou mínim.
7.-Reduir temporalitats i precarietats en les contractacions. Contractacions estables, que permeti un estabilitat i dignitat laboral.
8.- Gestió des de l’Atenció Primària de les llistes d’espera de les proves complementàries.
9.- Encavalcament horari per tot el personal que treballi a serveis d’atenció continuada.
10.-Jornades laborals de 35 hores setmanals per al torn diürn i 30 hores setmanals per el torn nocturn.
11.-Equiparació salarial TTS-TES i eliminació dels contractes en pràctiques Servei ambulàncies (TS).
12.- Adequar les ràtios professionals/usuaris per una correcta assistència i ritmes de treball.
13.- Reconeixement del plus de perillositat per a totes les categories del personal que treballa en sanitat i serveis que donen suport a la salut.
14.- Cobertura de TOTES. Cobertura de TOTES les jubilacions i vacants, així com de les absències per vacances, formació, permisos i baixes per malaltia.
15.- Aturar i revertir les externalitzacions. Cap empresa privada pot fer negoci de la salut ni de tots els serveis que donen un equilibri de qualitat aquesta.
16.- Internalització de serveis bàsics pel correcte funcionament del sistema de salut com les AMBULÀNCIES, SAD, NETEJA, ATENCIÓ EMERGÈNCIES 061 CONTACT CENTER, ETC. Eliminació de la subcontractació.
17.-Gestió, provisió i titularitat pública del servei d’ambulàncies i del centre coordinador d’emergències.
18.- Exempció voluntària de treballar els caps de setmana i les guàrdies per als majors de 50 anys.
19.-Eliminar l’actual sistema pervertit de DPO(Direcció Per Objectius) i convertir aquest complement en una paga extraordinària que sigui percebuda per a tots i totes les treballadores.
20.- Conveni propi de teleassistència a Catalunya, amb taules salarials i restes de conceptes equiparables a Serveis Socio-sanitaris.
21.-Conveni propi adaptat a les necessitats dels treballadors i treballadores i del propi servei, mateix treball mateixes condicions. Atenció emergències 061 Contact Center.
22.- Calendaris laborables anuals per poder disposar de conciliació familiar, en moltes empreses a data d’avui son mensuals i se donen el dia 20 del mes anterior. Planifiquen tota la teva vida entorn als teus tus canvis de torn i no a la vida familiar una situació degradant per qualsevol treballadora.
23.-Educació sanitària i transparència.
24.-Formalitzar l’acreditació professional amb la nostra categoria professional, SEA647_3 Teleoperacions d’Atenció, Gestió i Coordinació d’Emergències. Actualment som gestors telefònics i proporcionar els mitjans necessaris per aquesta acreditació professional per part de la Generalitat de Catalunya.
25.-Compliment de les resolucions del parlament Servei d’ambulàncies Moció 82/XII, Moció17/XI, Resolució 285/XI, Moció 17/XI, Moció 82/XII.
Ens hi va la vida
Núria Martí. Afiliada a CGT i membre de la PDSPT/Marea Blanca
Que retallar en sanitat és un assassinat a dia d’avui és una obvietat. Aquesta ha estat una de les consignes més corejades pels moviments socials i mai havíem pensat que una realitat tant punyent i despietada ens donés la raó de forma tant aclaparadora. Una epidèmia que posa en relleu les mancances socials, econòmiques i polítiques a nivell mundial.
Les capacitats de reacció davant una epidèmia com aquesta estan molt condicionades per la situació prèvia del sistema sanitari. No només des del punt de vista de llits o respiradors sinó també de capacitat de valoració epidemiològica, de necessitats logístiques previsibles, etc.
Durant aquests últims deu anys s’ha retallat en un 30% el nombre de llits hospitalaris. Catalunya inverteix en sanitat un 3.9% del PIB, quan la mitjana a Espanya és de 5’9 % i un 7.2% a la Unió Europea.
S’ha retallat en nombre de personal sanitari, en recursos per l’atenció primària, en docència, en investigació… No hi ha una política de salut pública i vigilància epidemiològica. La desinversió provocada per la política austericida a partir de la crisi del 2008 –època d’Artur Mas/Boi Ruiz- no s’ha superat pas, per molt que els pressupostos s’hagin igualat als del 2010. Són molts anys de desinversió continuada i això implica edificis, instrumental i aparells obsolets i equips humans en la més mínima expressió.
Però a més de la situació de partida del sistema sanitari, la reacció del govern (dels governs) ha sigut vanitosa i tardana. La OMS ja va reaccionar tard, declarant el coronavirus com una pandèmia, després de milers de morts a la Xina i a Itàlia. Els governs europeus i americans també van anar tard. Vanitosa i criminal, perquè hi havia moltes coses que se sabien:
Se sabia que afectava principalment a persones d’edat avançada, i no s’ha aportat res per prevenir. La manca de protecció a les residències d’avis ha estat i és criminal… un gerontocidi. Se sabia que es necessitarien proteccions pel personal sanitari per tractar els infectats… i per la població. Espanya també té el nombre més elevat de personal sanitari infectat. D’altres coses es van anar sabent, com la importància dels tests massius a l’estil de Corea del Sud, recomanats per la OMS. Finalment quan els morts ja comencen a fer pila i ens situem en el tercer lloc mundial en nombre de morts, es decreta l’estat d’alarma.
A falta de previsió i recursos, el govern espanyol posa la “unidad de la patria” en primer terme enlloc de posar-hi el confinament de les zones que tenien més alt nombre de contagis i converteix un criteri epidemiològic/sanitari en un criteri polític. S’incentiva una campanya d’aplaudiments al personal sanitari, mentre se’ls envia a treballar sense cap protecció. S’aprofita l’oportunitat d’emprendre una campanya patriotera i opaca (per exemple, xifres de morts i infectats), avalada d’una manera molt tancada per polítics, militars i periodistes… dirigint la culpabilitat contra aquells que es salten el confinament i no contra la reacció erràtica i tardana dels responsables polítics i sanitaris.
A pesar dels militars al carrer i a les rodes de premsa, no es van dur a terme mesures que haurien pogut alleujar la manca de previsió ,per exemple, intervenir d’immediat les empreses de productes sanitaris o susceptibles de fer-ne. De tal manera que un mes després de decretar-se l’estat d’alarma tot just es comencen a repartir mascaretes per a la població i a les residències i als hospitals encara hi ha manca material de protecció. Les comandes de mascaretes promeses que mai arriben… A Catalunya se’ns intenta vendre que els hospitals privats estan sota les ordres de la Conselleria de Salut i mentre hi ha UCIs tancades a les clíniques privades, s’aixequen hospitals de campanya…
“es dirigeix la culpabilitat contra aquells que es salten el confinament i no contra (…) els responsables polítics i sanitaris”
La guerra de classes continua. I és ben viva en aquests moments. En plena pandèmia, quan Espanya està al primer lloc en percentatge de morts per població, el principi del benefici segueix funcionant, s’aplacen les “homologacions” de respiradors, mascaretes o material sanitari i es bloquegen comandes de material per adjudicar-les a un o altre “proveïdor” més adient.
Això ho tenim vist també a nivell europeu i mundial. Les comandes de material sanitari han estat sotmeses a especulació i venudes al millor postor. Per no parlar de la actitud oficial de la UE respecte als anomenats PIGS.
Les promeses que “nadie se va a quedar atrás” no se les pot creure ningú. Les mesures econòmiques que ja s’han implementat com els ERTOs, han estat utilitzades al punt per les patronals per treure’n partit. Les ajudes econòmiques pels més necessitats no arriben. I ens amenacen amb uns nous pactes de la Moncloa. No he vist mai encara que els poderosos s’asseguin amb els representants dels treballadors sinó és per minvar els seus drets.
Aquesta epidèmia deixa al descobert la fragilitat del sistema capitalista, i el seu caràcter ferotge i depredador de persones i de béns.
Encara no és clar l’origen d’aquest virus, i jo no sóc pas una experta, però moltes veus apunten a que les mateixes causes que provoquen l’escalfament global, la desforestació, l’extracció i maltractament del planeta, provoquen el desequilibri dels ecosistemes i nous comportaments en els virus.
En tot cas, aquesta crisi és un repte, una ocasió per canviar molt més que el sistema sanitari, cosa que s’ha de fer. Posar al centre les persones i la seva cura i no els beneficis. Ens hi va la vida.
Inspecció de Treball dona la raó a la CGT d’Ambulàncies Egara
Seccions sindicals de CGT a Ambulàncies Egara (Terres de l’Ebre i Tarragona)
Inspecció de Treball de Tarragona ha emès un informe en relació a la denúncia interposada per la Secció Sindical de CGT Ambulàncies Egara Tarragona el passat 28 de març de 2020, en el qual dona la raó a la CGT i requereix a l’empresa a portar a terme un seguit de mesures de prevenció i protecció per als treballadors i treballadores, tant per a les bases i serveis del Camp de Tarragona com pels de les Terres de l’Ebre.
Des de les seccions sindicals de la CGT d’ambulàncies Egara a Tarragona i Terres de l’Ebre us volem comunicar que Inspecció de Treball ens ha donat la raó després de les denúncies interposades per totes dues seccions, i que obliga a l’empresa a prendre les mesures oportunes per protegir als treballadors i treballadores de TSU i TSNU amb els EPIS suficients per fer front als trasllats de COVID-19.
Durant la inspecció, l’empresa va arribar a negar davant l’inspector l’exposició a esquitxos del personal de TSNU quan traslladen pacients de COVID-19. Però Inspecció de treball considera que aquests treballadors/es sí que poden arribar a tenir contacte, i com a mesura ha dictat que l’empresa ha de proveir al personal de TSNU igual que al personal de TSU amb mascaretes quirúrgiques, mascaretes FFP2 i bates impermeables. Amb aquest punt, l’inspector conclou que queda demostrat que els treballadors del TSNU de l’empresa Ivemon Ambulàncies Egara poden estar exposats a riscos d’esquitxades, tot i que en menor mesura que els de TSU, i que per això han de disposar dels EPIS suficients per fer-hi front.
L’inspector ha reconegut la deficiència actual amb el subministrament d’EPIS, però ha destacat l’auto 12/2020 del TSJC que requereix a la Conselleria de Salut de la Generalitat i al CatSalut a dotar amb caràcter urgent i immediat als serveis d’ambulàncies de Catalunya, tant al servei de TSU com al de TSNU, de material de seguretat, concretament: bates impermeables, mascaretes FFP2 i FFP3, ulleres de protecció, guants, recipients de residus, solució alcohòlica per a desinfecció i productes de desinfecció per a vehicles.
També conclou que l’empresa:
➔ Ha d’informar dels EPIS necessaris per fer la neteja dels vehicles.
➔ Actualment s’estan utilitzant les mascaretes FFP2 més enllà del que estableix el fabricant.
➔ Davant l’absència de bates impermeables de tipus “b”, s’estan entregant bates de plàstic d’elaboració improvisada.
➔ No hi ha previsió higiènica per a les botes.
➔ No hi ha suficient dotació de mascaretes quirúrgiques.
➔ S’ha pal·liat la falta de recursos amb pantalles de protecció que tenen eficàcia protectora, però si aquestes es poden ajustar adequadament a la cara i es netegen correctament.
➔ No s’ha informat als Comitès d’Empresa ni als Comitès de Seguretat i Salut dels protocols que s’estan aplicant pel COVIT-19, ni dels casos de treballadors amb afectació del coronavirus i les mesures adoptades.
Per tot això, la Inspecció de treball ha dictaminat que l’empresa ha de proveir a les ambulàncies de TSU i TSNU de:
➔ Suficients mascaretes quirúrgiques per a pacients i treballadors/es, de mascaretes FFP2 i bates impermeables de protecció tipus “b” i que les bates de plàstic hauran de cobrir el pit i braços fins als guants, unint-los amb cinta aïllant si no hi ha punys ajustats.
➔ De mesures de desinfecció per a les soles de les botes.
➔ Ha de reforçar els serveis de neteja dels uniformes, ja que cap treballador ha de netejar la roba a casa.
➔ Ha de complir els protocols de residus i descontaminació i neteja de les ambulàncies.
➔ Ha de comunicar les dades sobre treballadors i treballadores confinats, contagiats idel personal de risc al comitè.
Inspecció de Treball conclou que l’empresa Ivemon Ambulàncies Egara S.L. no compleix amb els Estàndards Normatius exigits en els protocols de prevenció de riscos laborals (SEM i Ministeri de Sanitat). I que si es detecta qualsevol incompliment d’aquests requeriments, Inspecció de Treball iniciarà un expedient sancionador.
Com a Seccions Sindicals tenim contacte permanent amb inspecció per fer el seguiment i assegurar-nos del compliment de la resolució per part de l’empresa.
