Etiqueta: Ensorrem Fronteres

Gemma Parera. Ensorrem Fronteres

Dimecres 9 d’octubre començaven els primers bombardejos a les ciutats de l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria, també coneguda com a Rojava, per part de l’exèrcit turc. Era l’inici d’una invasió anunciada que arrassa la població i el projecte polític revolucionari de Rojava, una experiència pràctica de municipalisme llibertari sobre el que tantes esperances estan posades per construir un nou model de vida a l’Orient Mitjà i al món.

Que està en joc a Rojava?

En el marc de la guerra de Síria, Rojava (zona kurda del nord de Síria) va aconseguir la seva autonomia el 2012, i va establir una organització política, social i econòmica basada en el Confederalisme Democràtic, sorgit del gir ideològic que va fer Abdullah Öcalan (líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan) a inicis de la dècada dels 2000, inspirat pel municipalisme llibertari que planteja Murray Bookchin, pare de l’ecologia social, centrat en com crear una societat igualitària i llibertària tot combinant les institucions bàsiques existents i noves formes de decisió i estructura social.

És per això que parlem de la revolució de Rojava; perquè han creat un projecte polític que va més enllà de l’Estat-nació, basat en l’auto gestió, la democràcia directa, la convivència interètnica, l’alliberament de les dones, la defensa de l’ecologia i unes comunitats fortes i auto organitzades.

A nivell d’autogovern, les decisions es prenen en el marc dels consells de les comunes, les quals apleguen 100 o 150 llars que comparteixen un espai geogràfic. En els consells de les comunes totes les minories religioses i ètniques estan representades; el 50% dels seus membres són dones, i els joves també hi són representats. D’aquesta manera entenen la democràcia com la presa de decisions des de baix i creuen que un Estat no és necessari. Els consells de les comunes tenen una presidència i copresidència (que han de ser sempre un home i una dona) i comitès d’economia, educació, diplomàcia…, que han permès donar serveis a una població que fins ara havia estat abandonada i oprimida pel règim sirià.

“l’exèrcit turc està massacrant la població”

A més, han desenvolupat un model econòmic basat en el foment de cooperatives; un model social, cultural i educatiu de reconeixement i convivència entre les diferents ètnies i religions i, sobretot, de defensa de l’alliberament de la dona, amb una pràctica real de participació en la vida social i política a través d’organitzacions autònomes i de corepresentativitat en les organitzacions mixtes.

També cal assenyalar que l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria, creada com a tal en la Constitució de 2016, acull centenars de milers de persones refugiades de tota Síria i que les seves forces militars d’autodefensa, les Unitats de Protecció Popular (YPG), i les unitats femenines (YPJ), integrades en les Forces Democràtiques Síries (FDS), han tingut un paper fonamental en la lluita contra l’Estat Islàmic a la regió.

Per què de l’atac d’Erdoğan a l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria?

La revolució de Rojava forma part del moviment kurd d’alliberament iniciat el 1978 amb la creació del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) que ha estat, junt amb totes les organitzacions ideològicament afins nascudes a Bakur (el Kurdistan de Turquia), i ja des dels anys 80 del segle passat, fruit de contínues persecucions, censures, detencions dels seus membres, tortures i assassinats per part del govern turc, així com la detenció i empresonament en solitari a l’illa d’Imrali del seu líder, Abdullah Öcalan. Ara el president turc Recep Tayyip Erdoğan vol acabar amb el partit “germà”, ideològicament afí, a Rojava, el Partit de la Unió Democràtica Kurda (PYD) i la seva branca armada, les YPG i les YPJ.

L’autogovern democràtic del Nord i Est de Síria ha fet tot el possible per negociar i evitar aquest atac. Es va arribar a un acord amb EEUU i Turquia, segons el qual les YPG i YPJ s’havien de retirar de la frontera, malgrat no hi havia hagut cap atac d’aquestes a la zona de Turquia. Però l’estat turc mai ha volgut una sortida diplomàtica; sempre ha volgut una guerra, una ocupació, un genocidi, una neteja ètnica i acabar amb el projecte polític de Rojava, d’esquerres, anticolonial i antipatriarcal. A més, l’AKP, partit governant encapçalat per Erdoğan, s’està debilitant, viu un retrocés a nivell electoral i el país pateix una greu crisi econòmica. Una interpretació força estesa és que Erdoğan  busca amb la guerra, l’exaltació del nacionalisme i la invasió la sortida a problemes interns.

Erdoğan ha posat com a excusa per justificar la invasió la reubicació al nord de Síria d’entorn un milió de refugiats que viuen a Turquia. Però al nord i est de Síria viuen cinc milions de persones entre kurds, àrabs, assiris, armenis, turcmans, circassians i jazidis, molts dels quals s’han convertit en desplaçats i refugiats. De fet, amb aquest ús utilitarista de les refugiades sirianes, Erdoğan no amaga que el que pretén fer és un canvi demogràfic a la zona del nord de Síria, com ja va fer a Afrin el gener de 2018. Aleshores, l’ocupació d’aquest territori que pertanyia a l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria i era un dels cantons de Rojava, va generar milers de morts, refugiats i una neteja ètnica.

“ni l’estat turc ni el sirià ni l’americà ni el rus garantiran la vida de la població, ni del projecte polític del Confederalisme Democràtic”

El brutal atac d’Erdoğan a Rojava està propiciat per la retirada de l’exèrcit d’EEUU de la zona – aliat tàctic de Rojava en la lluita contra l’Estat Islàmic i que fins ara contenia la intervenció turca-, així com per Rússia que té control sobre l’espai aeri. També ho ha facilitat una descafeïnada reacció de les institucions europees i dels països europeus. Mentrestant, el govern espanyol manté tropes a la base militar turca d’on surten avions que estan bombardejant ciutats del nord i est de Síria. S’han compromès en un comunicat a sumar-se a l’embargament d’armes a Turquia, però serà difícil de controlar perquè des de 2014 hi ha un acord de confidencialitat.

En definitiva, es parla de traïció per part d’EEUU i d’Europa a Rojava i als seus sacrificis per combatre l’Estat Islàmic. Però més que traïció s’evidencia, un cop més, la naturalesa d’estats imperialistes que només miren pels seus interessos polítics i econòmics.

Què està passant a Rojava?

L’exèrcit turc està massacrant la població: hi ha més de 200 víctimes, la majoria en bombardejos, però també en execucions i tortures en les zones ocupades, com va succeir en una emboscada amb la líder del partit Futur de Síria (creat recentment amb el propòsit de buscar una solució pacífica per a tots els pobles de Síria), Hevrin Khalaf. El seu cadàver va ser a més mutilat. Entorn de 600 persones han estat ferides i més de 300.000 han fugit a altres zones del nord de Síria i estan dormint a les escoles i on poden.  A més, representants de l’Administració Autònoma han denunciat i confirmat que l’exèrcit turc ha utilitzat fòsfor i napalm com a arma de guerra a la ciutat de Serekaniye. 

A diferència de la lluita contra l’Estat Islàmic, les FDS no tenen capacitat militar per defensar-se dels atacs aeris turcs, perpetrats per avions militars però també per drons. Davant el que és terrorisme d’Estat per part d’un dels membres de l’OTAN, les forces d’autodefensa kurdes exigeixen a l’ONU que declari Rojava una zona d’exclusió aèria, decisió que impediria a Turquia sobrevolar el nord de Síria, però no s’han fet passos en aquest sentit.

Un altre element en joc és el ressorgiment de l’Estat Islàmic a la regió després que ja n’escapessin de camps i presons 600 membres i familiars, al produir-se atacs a prop i sobre els centres mateixos de detenció. Una situació que mostra la complicitat entre el govern turc i l’Estat Islàmic, entre dos tipus de feixismes amb diferents cares.

També ha entrat en joc l’Exèrcit Regular Sirià d’Al-Assad que s’havia retirat de la zona. La invasió turca ha forçat a Rojava a demanar suport a l’Exèrcit d’Al-Assad com a última opció davant la submissió a Turquia. Tot i així, l’exèrcit siri s’ha ubicat en zones on no hi ha atacs i hi ha molts recels entorn de si la seva intenció és controlar de nou el territori, amb el beneplàcit rus, més que defensar-lo dels atacs turcs.

El 22 d’octubre s’ha firmat un acord entre Turquia i Rússia per retirar les forces kurdes de tota la franja del nord de Síria, fins a una profunditat de 30 quilòmetres, tal com exigeix Erdoğan, -i on hi ha les principals ciutats de Rojava-. Segons les últimes informacions, les FDS accepten retirar-se per protegir la població de més atacs.

En tot cas, la situació és incerta però una cosa està clara, ni l’estat turc ni el sirià ni l’americà ni el rus garantiran la vida de la població, ni del projecte polític del Confederalisme Democràtic; si no al contrari, porten anys de destrucció i atacs contra aquest poble i la seva revolució. Està en les nostres mans, des de la solidaritat des de baix, des de les oprimides, les treballadores, les dones fer que pervisqui el projecte polític de Rojava i aturar un genocidi.

Què podem fer des de la solidaritat entre lluites?

El rebuig a la invasió ha portat a milers de persones de tot al món a sortir als carrers, a assenyalar les ambaixades, els consulats, els socis comercials de Turquia i les empreses turques amb relació amb el govern.

A Catalunya, el mateix dia d’inici de l’ocupació, una manifestació davant els mostradors de Turkish Airlines a l’Aeroport del Prat denunciava l’atac. A la tarda, milers de persones van baixar per Passeig de Gràcia per acabar protestant davant del consulat turc.

Des d’aleshores hi ha hagut manifestacions gairebé diàries entre els diferents territoris de Catalunya, coincidint amb l’esclat de ràbia davant les sentències als presos polítics. Això ha fet que en moltes de les mobilitzacions que han tingut lloc aquests dies estigués present la solidaritat entre els pobles de Catalunya i Rojava.

A més, hi ha hagut centenars de mostres de suport a les xarxes socials; accions contra els interessos turcs a Catalunya com ara l’ocupació d’una botiga del Barça en denuncia de la seva col·laboració amb Beko, empresa d’electrodomèstics turca que patrocina l’equip. Ressaltar especialment la mobilització del moviment feminista que entenent que la lluita per l’alliberament de les dones ha de ser global i Rojava és un referent contra el patriarcat han abocat moltes energies en la solidaritat i en accions que sota el lema #WomenDefendRojava volen visibilitzar aquesta força global de dones contra l’ocupació.

I dia a dia creix i ens hem d’unir moltes més, i des del sindicalisme combatiu hi som i hem de seguir presents, en aquest moviment contra el feixisme, l’ocupació i el patriarcat, i per la justícia que s’alça des de Rojava, a Catalunya, a Xile, a Hong Kong, i a tants indrets on la gent ha dit prou, es rebel·la, resisteix i construeix alternatives de vida.