En suport a la vaga de fam de Leyla Güven y les 7.000 activistes que la secunden
Ensorrem Fronteres
CGT Catalunya, a través del Comitè de Resistència Internacionalista (CRI), ens sumem a la campanya internacional en suport i solidaritat amb Leyla Güven i les més de 7.000 persones preses en vaga de fam en protesta per les condicions d’aïllament imposades a Abdullah Öcalan, president del PKK, empresonat des de 1999 per l’estat turc i en règim d’aïllament a l’illa d’Imrali, el que li impedeix rebre amb regularitat visites dels seus familiars i advocats.
Leyla Güven , impulsora d’aquesta massiva protesta, ha dit que “hi ha violacions molt greus de drets humans a les presons. La resistència a les presons és molt valuosa”. Violacions de drets, aïllament i morts a les presons és també una realitat que trobem a l’estat espanyol. I la vaga de fam és també una forma de resistència utilitzada per les persones preses a l’estat espanyol, on una trentena van començar el primer de maig una vaga de fam col·lectiva en defensa d’una taula reivindicativa de catorze punts exigent respecte als seus drets fonamentals. En ambdós casos, coincideix, també, el silenci mediàtic i la repressió cap a les que alcen les seves veus a les presons.
Donar suport a la vaga de fam iniciada per Leyla Güven és una forma de trencar amb la impunitat dels estats i de les seves armes de guerra i repressives, com les presons, i donar suport a la resistència de les dones kurdes, dels presos i preses i de totes les persones que lluiten per una vida digna, contra tota forma d’opressió, ja sigui de l’estat, el patriarcat, el capitalisme o el colonialisme. Alcem la veu abans que sigui massa tard!
Més de 700 persones en vaga de fam
El 8 de novembre de 2018 Leyla Güven va començar la vaga de fam a la que s’han sumat 7.000 persones, a les presons, activistes a Kurdistan i a la diàspora. A Estrasburg 14 activistes kurdes estan també en vaga de fam.
A Turquia s’enfronten a la repressió dins de les presons; estan en aïllament, s’impedeix la seva comunicació amb l’exterior, mitjançant càstigs disciplinaris que no els permeten rebre visites de familiars, fer trucades, o enviar i rebre correus. Estan sotmeses a violència física i psicològica, i es troben en risc de tenir danys irreversibles; la pressió arterial i la pèrdua de pes no es mesuren regularment, no se’ls està proveint la quantitat adequada de sal, sucre, carbó, llimona i suc de fruita, el que tenen els és confiscat, i si volen comprar als mercats de la presó els cobren el doble.
Aquesta és una mesura de resistència extrema que ja ha portat a la mort a diverses persones, la majoria dones, que s’han suïcidat a la presó a Turquia. El 20 de febrer el militant kurd Ugur Sakar es va immolar a Alemanya com a protesta contra el silenci d’Europa respecte a les vagues de fam. Va morir el 22 de març a conseqüència de les ferides.
Amb aquesta lluita, les autoritats turques han permès al germà d’Abdullah Öcalan, Mehmet, visitar-lo el gener d’aquest any, per primera vegada des de 2016. I també ha rebut una visita dels seus advocats el 2 de maig (la primera des de juliol de 2011). Tot i que Öcalan va manifestar que no volia que ningú morís per ell, Leyla Guven va decidir continuar una lluita que és pels drets humans.
L’obertura d’un raig d’esperança
Leyla Güven afirma que si es garanteixen els drets legals, si s’acaba amb l’aïllament d’Öcalan, hi haurà un raig d’esperança i la possibilitat que les negociacions de pau tornin a l’agenda.
Leyla és copresidenta del Congrés de la Societat Democràtica (DTK) i parlamentària de Hakkari pel Partit Democràtic dels Pobles (HDP). Ha estat alcaldessa de Küçükdikili el 2004 i de Viransehir el 2009. Ha lluitat sempre contra la repressió del govern turc, el que li ha ocasionat problemes amb la justícia de l’estat turc. Ha estat detinguda en vàries ocasions, la última el 2018, per oposar-se a l’atac i la invasió de l’exèrcit d’Afrin, regió kurda situada a Síria. Al juny d’aquest mateix any, estant a la presó, va ser escollida diputada pel HDP a l’Assemblea Nacional turca. La diputada va ser alliberada el 25 de gener de 2019 a causa del seu deteriorat estat de salut però contínua en espera de judici i mantén a casa la seva vaga de fam, només pren Vitamina B i líquids salats i dolços.
La vida de Leyla Güven és un exemple de la resistència i lluita de la població kurda per la llibertat, la justícia, l’alliberament de la dona i l’ecologia, i també és una de les persones que ha patit la brutalitat del règim turc contra pobles, treballadors i treballadores i dones.
“Erdogan està intentant acabar amb tota forma d’autoorganització, democràcia de base i autonomia kurda arreu de Kurdistan”
La repressió de l’estat turc
Recep Tayyip Erdogan és responsable de milers de detencions d’activistes del moviment per l’alliberament del Kurdistan i després de la ruptura del procés de pau el 2015, centenars d’alcaldes i diputats kurds, periodistes, sindicalistes, professors i activistes han estat empresonats o s’han hagut d’exiliar. Tots els que s’oposen al règim autoritari d’Erdogan poden ser detinguts.
L’última acció antidemocràtica del govern d’Erdogan ha estat impedir que els regidors kurds, elegits en els últims comicis municipals del 31 de març, ocupin els seus càrrecs. Ha arribat a anul·lar les eleccions municipals a Istanbul perquè havia perdut el seu candidat i s’ha de repetir les eleccions.
Erdogan està intentant acabar amb tota forma d’autoorganització, democràcia de base i autonomia kurda arreu de Kurdistan. Des de desembre passat amenaça també amb una invasió de Rojava, després de que el gener de 2018 envaís Afrin (el cantó més a l’oest de Rojava) amb l’Exèrcit Lliure de Síria, on perduren els saquejos i incendis de cases i comerços, l’espoli de les seves collites d’olives, i els assassinats i segrestos de la població.
Silenci internacional
Fins al dia d’avui, tot i les cartes i les trucades de persones preses i familiars al govern turc, als organismes i al Parlament Europeu, al Comitè Europeu de Prevenció de la Tortura (CPT), i a parlamentaris de diversos estats, organismes i organitzacions de drets humans (9000 correus s’han enviat amb la campanya ‘Aixeca la teva veu per Leyla’), no hi ha hagut cap resposta.
Totes les institucions mundials i, en particular, la Unió Europea, es mantenen en silenci tot i ser testimonis de totes les accions repressives i antidemocràtiques de Turquia. Leyla Güven ha dit que “crec que si el govern del AKP ignora totalment els acords internacionals dels quals forma part, és perquè se sent animat pel silenci de la Unió Europea”.
La col·laboració espanyola amb Turquia és important sobretot en l’àmbit militar tant en el marc de l’OTAN com en el de l’exportació d’armament a aquest país. Turquia és el segon comprador d’armament a l’estat espanyol. El 2016 , Turquia va comprar armament per valor de casi un milió d’euros, el que representa el 17% de les exportacions espanyoles d’armament. Armes que s’utilitzen contra la població kurda de Bakur (el Kurdistan de Turquia), o d’altres estats (Rojava a Síria o Basur a Iraq, on Turquia està bomberdejant). A més, l’Estat espanyol ha importat de Turquia 10.000 tones d’oli d’oliva, entre les que es troba oli robat d’Afrin.
Iniciativa Aixeca la teva veu per Leyla
Davant d’aquesta aliança entre els poders dels estats i organitzacions afins, ens hem d’unir els pobles i les classes treballadores. El 2 de març de 2019, diferents organitzacions socials i de drets humans, activistes, periodistes i parlamentaris d’esquerres van posar en marxa la Iniciativa “Aixeca la teva veu per Leyla” per trencar amb el silenci internacional amb l’incompliment de drets i garanties a les presons, posar fi a l’aïllament carcerari i denunciar la complicitat dels estats europeus amb el règim feixista d’Erdogan.
Com a part d’aquesta iniciativa, el CRI ha realitzat tres accions a Barcelona. El divendres 3 de maig, encartellades en suport a la vaga de fam i de denúncia del règim d’aïllament d’Erdogan, al portal del Consolat Turc i a la seu de la Unió Europea al Passeig de Gràcia de Catalunya.
El dijous 9 de maig, ens vam sumar a la convocatòria internacional del Moviment de dones kurd, fent una nova concentració davant el consolat i la darrera acció per el moment, ha estat una concentració de protesta a l’oficina d’Amnistia Internacional a Barcelona, el dilluns 13 de maig per denunciar la complicitat d’aquest organisme amb el règim turc, el seu silenci davant la situació de les preses en vaga de fam a les presons turques i fins i tot el desallotjament de companyes kurdes que protestaven a la seva seu a Londres.
Les accions no s’aturen aquí. Seguim ampliant la nostra veu per donar a conèixer la lluita del poble kurd, la total vulneració de drets de les seves preses, les vagues de fam com a acció radical i sostinguda, fins a aconseguir trencar el silenci còmplice de la Unió europea.
*Nota editorial: El passat 26 de maig es va posar fi a la vaga de fam a petició de Abdulà Ocalan a l’haver aconseguit els objectius de la mateixa*
Vídeo de Leyla Güven
