Adrián Zarco Santiveri
Des de fa uns anys la crisi climàtica i l’ecocidi capitalista han generat un significatiu augment de les temperatures a escala global. A Catalunya i la resta de la península Ibèrica això ha comportat que als mesos d’estiu es multipliquin els dies en què se superen els quaranta graus de temperatura.
Tot i les alertes i advertiments que fan les administracions sobre els perills de l’exposició a les altes temperatures, amb especial èmfasi en les hores centrals del dia, i els consells de prevenció per combatre la calor, hi ha un fet innegable: a molts llocs de feina a l’aire lliure, a sectors com la construcció, la neteja o l’agricultura, l’activitat laboral continua sense grans canvis, amb el consegüent enduriment de les condicions sota les quals es desenvolupa el treball i l’agudització dels riscos per a la salut dels treballadors i treballadores.
Alguns dels perills que comporta treballar amb aquestes temperatures extremes són els cops de calor i un major esgotament físic, a més de les cremades i els problemes cutanis als quals va associada la sobre exposició al sol. També és evident la necessitat d’hidratar-se durant la jornada. Recomanacions com aquestes semblen evidents, però la realitat és que a moltes empreses aquestes condicions mínimes no es respecten ni es tenen en compte. Dissortadament, des de fa uns anys apareixen notícies de treballadors i treballadores mortes per la calor als seus llocs de feina, en general d’aquests sectors mencionats, que durant l’estiu continuen treballant sota el sol.
A finals de juny va morir un temporer agrícola mentre collia a Fraga, població a prop de Lleida, a la província d’Osca, per un cop de calor. No és l’únic mort que la campanya agrària de la fruita ha deixat a Ponent. A mitjan d’agost, tot i els avisos de l’onada de calor a tot el país, moria per les mateixes causes un altre treballador agrícola, en aquest cas un senyor d’origen romanès de 61 anys, Gheorghe Vraciu, a Alcarràs, municipi veí a la capital del Segrià. En ambdós casos, familiars i gent propera de les víctimes denuncien la inacció dels caps davant els cops de calor. Assenyalen que els van deixar morir sense reaccionar ni trucar a emergències fins que era massa tard. Per aquest motiu, un centenar de persones es van concentrar, convocades per diferents entitats socials, a Lleida el 14 d’agost en rebuig de la mort del treballador a Alcarràs, una mort evitable, com apunten a la convocatòria.
A la resta de l’Estat també s’han produït casos anàlegs, com la mort d’un home de 58 anys a Còrdova al juny, una treballadora de 61 a Jerez i un jove de 22 anys a Jaén. A Castelló també es comptabilitza una altra mort en aquestes condicions a principis de juliol. Tornant a Catalunya, a finals de juny Montse Aguilar, una netejadora viària de Barcelona de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), una subcontracta que depèn de l’Ajuntament de la ciutat, també va morir a conseqüència d’haver treballat sota l’intens sol en acabar la seva jornada laboral.
En aquest cas, la CGT ha portat a terme una activitat de denúncia i acompanyament continuat a la família de la treballadora. Família i sindicat van fer una roda de premsa conjunta. La germana de la víctima va anunciar que prendrien mesures judicials contra l’Ajuntament i l’empresa, mentre que la CGT va posar sobre la taula resolucions d’Inspecció de Treball sobre la qüestió. A més, el 10 de juliol va convocar una concentració davant l’empresa FCC amb nombrosa assistència.
La CGT de Catalunya, en un comunicat en relació amb els fets publicats aquells dies, demanava, entre d’altres, implementació dels protocols, avaluacions específiques, mesures preventives obligatòries, major proactivitat de les administracions i reforç d’Inspecció de Treball. Com ens recorda Alex Tisminetsky a Documents, el delegat de prevenció de riscos laborals pot aturar l’activitat si creu que la salut dels treballadors està en risc. Altres possibles vies a explorar són les denúncies a Inspecció de Treball o inclús la via judicial, però no s’ha d’oblidar mai que la mobilització, la negociació col·lectiva i la denúncia pública són les principals eines de les seccions sindicals i les treballadores. Un exemple històric a destacar seria les bases de treball negociades pel sindicat de la construcció de la CNT de Sevilla l’any 1936, en les quals s’establia una reducció a sis hores de jornada laboral d’abril a setembre. Recordar fites com aquesta exemplifiquen les possibilitats que tenen els treballadors i treballadores en organitzar-se i unir, d’aquesta manera, salut laboral, prevenció contra la calor i reducció de jornada.
