Coordinadora de Pensionistes i Jubilats i Jubilades de CGT Catalunya
Les i els pensionistes vam començar a sortir al carrer a Catalunya després de les reformes de Zapatero i Rajoy dels anys 2011 i 2013, que han suposat:
- Passar de 15 a 25 anys pel càlcul de la pensió
- Passar de 65 a 67 anys per poder tenir dret al 100% de la pensió
- Potenciar el treball temporal i el teletreball
- Legalització de les ETTs
- Facilitar els acomiadaments massius sense autorització administrativa
- Reducció de la indemnització per acomiadament de 45 a 33 dies per any treballat i de 42 a 24 mensualitats d’indemnització
Malgrat que el Sistema Públic de Pensions s’ha anat degradant des de les retallades del govern de Felipe González l’any 1985, en la primera reforma, passant de 2 a 8 anys per al càlcul de la Base Reguladora, i que va desembocar en una important vaga general convocada per CGT (llavors CNT renovada) i CCOO. Després, l’any 1995 es va signar el Pacte de Toledo a proposta de Convergència i Unió amb el suport del PSOE i tota la dreta, i acceptada per UGT, CCOO, les Patronals i el Govern. Aquesta reforma va alliberar l’Estat d’aportar els fons necessaris per mantenir el Sistema de Pensions (tal com estableixen els articles 41 i 50 de la Constitució), en acordar la separació de les fonts de finançament i establir que les pensions contributives depenguessin exclusivament de les cotitzacions.
L’any 1996 acorden crear el Fons de Reserva, que entra en vigor l’any 2000 i que parteix de zero, perquè el que s’havia acumulat de les cotitzacions socials fins aquell moment s’ho queda l’Estat:
“Amb càrrec als excedents de cotitzacions socials que puguin resultar de la liquidació dels Pressupostos de la Seguretat Social, de cada exercici econòmic, es dotarà el corresponent Fons de Reserva, amb la finalitat d’atendre les necessitats futures del sistema.”[1]
Aquest Fons aconseguia el 2010 la xifra de 61.512 milions d’euros que el govern del PP va dissipar en pocs anys, amb ajudes a la Banca, les Autopistes i d’altres, aprofitant per fer campanya a favor dels Plans privats, assenyalant que el Sistema de Pensions no era viable i que, per tant, les noves generacions haurien d’acostumar-se als Plans privats si volen tenir pensió el dia que es jubilin.
Malgrat tot, hi ha estudis que demostren que els diferents governs han estat utilitzant els fons de la Seguretat Social per amagar les seves vergonyes quan no complien amb els pressupostos acordats, per la qual cosa es calcula que l’Estat li deu a aquests fons prop de 800.000 milions d’euros, que també van ser generats per totes les persones que cotitzen i futurs pensionistes referits com a “baby boom”, la immediata incorporació dels quals han servit com a justificació per l’última reforma de les pensions.
Tot això ha provocat indignació entre les persones grans, que veiem una estafa cap als nostres drets i els de les nostres famílies actuals i futures, la qual cosa va fer augmentar moltíssim les mobilitzacions, que van continuar creixent els anys 2017, 2018 i 2019, fins que la pandèmia ens va immobilitzar i va aturar qualsevol resposta. Actualment, però, ens hem tornat a organitzar i hem tornat a ocupar els carrers en defensa de les Pensions i els nostres i vostres drets.
[1] Apartat 1 de l’article 91 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat per Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny.
