SEGAP
Miquel y Costas, empresa dedicada a la fabricació de paper per diferents usos, entre ells el de
fumar, tanca el semestre amb un benefici de més de 9 milions d’euros i amb un acumulat
interanual de més de 36 milions.
I què fa una empresa capitalista quan té aquests beneficis? Evidentment intentar extreure’n
més, a base d’escanyar a la classe treballadora.
En un món laboral canviant, els riders són exemple de treball precaritzat on la patronal —sovint, grans holdings internacionals— construeix el seu projecte empresarial sobre l’explotació de falsos autònoms. Stuart Delivery en podria ser un exemple: holding francoespanyol fundat el 2015 i que tenia per repartidors falsos autònoms. Van ser els propis riders qui van lluitar per fer-se respectar, van fer front a una aturada patronal, van plantejar una macrocausa judicial i van aconseguir que la companyia decidís laboralitzar quasi tota la plantilla.
Organitzada CGT Riders des de 2021, el passat 30 de març es va presentar per primer cop al sector dels riders en les eleccions sindicals a Stuart Delivery aconseguint una victòria rotunda amb 11 dels 13 delegats i amb uns resultats excel·lents tant entre els riders com entre el personal d’oficines.
El novembre de 2022, els treballadors i treballadores d’Avanza, l’empresa que gestiona el servei públic d’algunes línies d’autobús del Baix Llobregat, van convocar aturades parcials contra les condicions laborals precàries i el mal estat de la flota de vehicles, una situació que s’arrossega des de fa anys. Avanza, que va obtenir l’adjudicació el 2019, forma part d’una multinacional que presta un pèssim servei: vehicles que circulen tot i no complir normatives ni tenir la ITV, amb rampes per persones amb mobilitat reduïda que no funcionen en la gran majoria dels casos, una neteja quasi inexistent i un llarg etcètera de despropòsits que recauen en usuàries i en la plantilla.
Aquesta situació, a més d’altres males condicions laborals (salarials, torns, hores de treball…), van portar els treballadors a rebutjar amb un 86% dels vots l’últim preacord que havien presentat l’empresa i UGT i CCOO. La vaga va anar prenent força, amb un suport de la plantilla que rondava el 90%, i es va anar allargant durant mesos. La llarga vaga d’Avanza és un exemple de lluita, d’actitud i coratge, de fermesa de la plantilla en la defensa de les seves reivincidicacions; perseverant, dia rere dia, setmana a setmana, mes a mes; sense dubtar, aguantant davant les pressions de l’empresa.
Finalment, el 18 d’abril, després de mig any de vaga, la plantilla va tòrcer el braç a la direcció i va aconseguir la totalitat de les seves demandes. Persistir és vèncer!
El passat 10 d’abril a Madrid les tres forces anarcosindicalistes del nostre país —CGT, CNT i Solidaritat Obrera— van presentar una crida compartida a la confluència i la unitat d’acció del sindicalisme combatiu.
Dècades després de l’escissió de l’anarcosindicalisme històric i de llargues tensions —mentre el neoliberalisme, a fora, avançava desbocat—, les tres organitzacions han restablert ponts, com no podria ser d’altra manera. Maribel Ramírez, Secretària d’Acció Sindical de CGT; Antonio Díaz, Secretari general de CNT; i José Luis Carretero, Secretari general de Solidaritat Obrera, van presentar aquest document titulat «A la clase trabajadora. Por la movilización y la confluencia». Un bri d’esperança molt necessària.
Enguany coincideix un cicle d’eleccions sindicals en diverses administracions públiques. Algunes ja han tingut lloc i altres seran en els propers mesos.
A l’administració local hem viscut ja eleccions sindicals en ciutats importants com Lleida —la CGT va arrassar a la Paeria, amb 10 delegades a la Junta de Personal i 9 al Comitè d’Empresa, lluny de la resta de sindicats i amb majoria absoluta al Comitè d’Empresa—; Reus, la segona ciutat de la demarcació de Tarragona —on la CGT es consolida com a alternativa, sent la segona força—; o a Barcelona —on la CGT segueix sent molt rellevant, manté el mateix nombre de delegats i és el sindicat més votat a Serveis Socials i a l’educació—.
Més enllà dels ens locals, la CGT ha aconseguit uns bons resultats a la Diputació de Barcelona, la tercera administració més gran del país: sent l’únic sindicat que creixia en nombre de vots, ha passat a ser el segon sindicat a la Diputació i de 4 a 7 delegades en la Junta de Personal. A més, en algunes meses de votació la CGT va ser l’opció més votada, un fet sense precedents.
Finalment, a l’Administració General de l’Estat és on la CGT té una força més rotunda: hi és el sindicat majoritari, tant a Barcelona com a Catalunya, i té la presidència de la Junta de personal de l’AGE de la provincia de Barcelona des de fa un parell de dècades. Ara, les eleccions hi tindran lloc el mes de juny.
