Categoria: Sindicalisme

Victòria de la vaga indefinida a Iberboard

Equip Comunicació CGT Catalunya
Òscar Murciano, Secretari d’Acció Sindical de la CGT de Catalunya

El passat 4 de novembre s’iniciava una vaga indefinida a l’empresa de transformació de paper i plàstics Iberboard, a Alcover. Els 146 treballadors i treballadores la van seguir des del primer moment al 100%, aturant completament la producció i el sistema de cogeneració elèctrica que hi ha instal·lat. Al quart dia de vaga es certifica la victòria de la plantilla amb un document signat a mediació de la Generalitat on s’acceptava el compliment de tot allò que es reivindicava. Aquesta és la història d’una lluita decidida i victoriosa.

La fàbrica d’Iberboard té presència a Alcover amb diferents noms des del 1925, protagonitzant un bon número de lluites obreres al territori des de llavors; avui s’hi suma una més, organitzades ara des de la CGT.

Iberboard ha tingut una etapa complicada, amb concurs de creditors inclòs, i una entrada de nous accionistes liderats pel grup Grífols. L’actitud d’aquesta nova direcció ha estat molt agressiva des de l’inici, degradant el clima laboral i acumulant processos col·lectius contra les seves mesures de retallades de condicions.

“He patit durant 15 anys i ha estat ara que he vist el que pot ser un sindicat”

L’empresa incomplia els increments de conveni, implanta a més un ERTO per ‘baixada de la producció’ mentre alhora s’acumulaven centenars d’hores extraordinàries mensualment. Vist que no hi havia forma d’alterar l’actitud prepotent i explotadora dels empresaris, la plantilla va decidir en assemblea convocar vaga indefinida amb la CGT. La reacció de direcció va ser acomiadar al delegat LOLS de la CGT, un membre del comitè d’empresa també de la CGT i tres treballadors més.

Aquest fet va inflamar a la plantilla i esclatar la indignació de tal forma que ja era evident que la vaga seria massiva. Finalment, a mediació de Treball l’empresa va fer marxa enrere readmetent a tothom qui volgués, mentre que per part del comitè de vaga es va donar uns dies de termini per a veure si es podia arribar a un acord.

La proposta de l’empresa enviada unes hores abans de l’inici va ser rebutjada per la plantilla, així que el dilluns 4 de novembre a les 5 del matí el piquet de treballadores es va autoconvocar per defensar la vaga indefinida. El seguiment va ser de la totalitat de les 146 treballadores excepte la persona encarregada de processar les nòmines de la plantilla que, un cop enviat els diners, es va sumar al piquet i vaga. Únicament els directius de l’empresa van mirar de creuar la línia del piquet sense èxit. Es comentava que la grua va haver d’endur-se un d’aquests luxosos cotxes per problemes amb les rodes del vehicle.

Els torns al piquet es mantenien les 24 hores del dia, comptant amb el suport de col·lectius del territori que feien arribar material de logística, menjar, beure i llenya per aguantar les nits fredes a la fàbrica. El matí del segon dia, Iberboard va anar a buscar una persona a casa seva perquè entrés a la planta, com si això pogués alterar la paralització completa de la producció. Actes il·lògics i absurds com aquests indicaven a la plantilla el grau de desesperació de la empresa davant la potència dels efectes de la vaga.

Durant els dies que faltaven fins mediació de dilluns es van enfortir les relacions dels i les treballadores, el sentiment de pertinença a una comunitat, a una classe social. Finalment, dijous l’empresa va cedir en tot per aturar la vaga:

-Finalització immediata de l’ERTO.

-Retorn del 80% de les pèrdues temporals salarials motivades pel temps que l’ERTO va estar actiu.

-Actualització del salari al que pertoca segons conveni.

-Pagament dels endarreriments per no haver-ho fet abans.

A l’assemblea de treballadors que van ratificar l’acord els plors i abraçades es barrejaven, de vegades una cosa i després l’altre, per tornar a començar. Al dia següent un dels vaguistes explicava com quan passeges pel poble veïns i veïnes s’abracen als vaguistes, estenent l’alegria per tot el territori. Les companyes estan demanant fulls per afiliar-se, mentre la caixa de resistència creada perquè aguantessin segueix recaptant milers d’euros provinents d’ens de la CGT, col·lectius del territori i persones solidàries.

Iberboard ens mostra que és la lluita la clau de la victòria i no la mentida i traïció dels pactes socials de la rendició. Cal tirar a terra els despatxos concebuts com a barricades de la lluita sindical i social. No només per raons de comportament, si no també pràctics: Mentre el conflicte és l’únic que obre la porta dels drets, el delegacionisme només perpetua la subsidiarietat i complicitat amb la patronal.

Finalment, cal destacar el gran paper que la Federació Intercomarcal de l’Alt Camp-Conca de Barberà ha dut en aquesta vaga, enganxats cada minut als vaguistes, assessorant i alhora mantenint l’espaï autònom de les seves decisions. Aquesta tasca no és només puntual si no una més de les que realitzen habitualment i que mostren que un anarcosindicalisme motivat, alegre i actiu és clau per incrementar l’organització obrera en un territori.

Un treballador afirmava: “He patit durant 15 anys i ha estat ara que he vist el que pot ser un sindicat. Traslladeu el nostre agraïment a tota la CGT, no sabem com podem agrair i retornar el que hem rebut”.

Dret de vaga sense dret de vaga

Equip Comunicació CGT Catalunya
Òscar Murciano. Secretari d’Acció Sindical de la CGT de Catalunya

Fa poc més d’un mes vam conèixer un posicionament del jutge Santiago Vidal declarant legal l’esquirolatge realitzat per Fira de Barcelona, denegant l’aplicació de mesures cautelars per garantir el dret de vaga. L’empresa va sotscontractar un altre proveïdor de muntatge d’escenaris per així rebentar la vaga del personal en lluita. El jutge va fer servir com excusa una jurisprudència encara en litigi per la qual una empresa client podia adjudicar el servei prestat per una empresa proveïdora en vaga a una altra. A banda d’això, Santiago Vidal va afegir de la seva collita que seria ‘desproporcionat’ que el dret de vaga passés per sobre de les afectacions a terceres persones que participarien a les activitats programades al festival Sònar.

Em pregunto quina vaga no afecta a tercers. Com es pot posar a la mateixa alçada aquest suposat dret per sobre de la capacitat de poder igualar les forces en una taula de negociació? Si el jutge hagués fet efectiu el dret fonamental recollit a la constitució per sobre dels poderosos interessos de la Fira, el conflicte s’hauria solventat en unes hores. Per contra, va deixar la vaga a l’alçada d’un acte folklòric sense conseqüències reals de pressió. No passem per alt que l’Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya formen part del patronat de la Fira i no van moure un dit.

Un parell de setmanes després es va conèixer que el senyor jutge va demanar la seva jubilació voluntària i a viure, que són dos dies. En tot cas aquesta aberració que escup al dret de vaga de la classe treballadora es contextualitza dins d’una ofensiva general que ens ha de fer reflexionar al respecte.

El primer que cal comprendre és que el dret de vaga hauria de ser il·legal en qualsevol sistema capitalista. Som, objectivament, davant un sabotatge col·lectiu contra propietats alienes i que provoquen un dany econòmic als seus legítims propietaris. Amb aquesta coacció, es vol que l’altre part cedeixi en els seus plantejaments. Quina diferència hi ha amb la figura del xantatge penal? Cap, perquè ho és.

No hi ha cap altre acció sota aquests paràmetres que sigui tolerada pel sistema. Si no es reprimeix pel simple fet de fer-ne és única i exclusivament perquè es va arrencar per la força i el capitalisme va haver de cedir com a mal menor d’altres escenaris. Actualment no es pot eliminar sense més, doncs encara és valorat positivament com a signe de ‘democràcia’ pel conjunt de la població. Per tant la utopia neoliberal de l’oligarquia és rebaixar-ho a un dret formal més de la vitrina de les hipocresies del sistema, sense força real efectiva. Posar el dret de vaga just al costat de l’article 47 de la Constitució que diuen garanteix el dret a una vivenda digna a tot ciutadà/ana. Risas.

“normalitzar mecanismes de socialització, apertura dels conflictes laborals al territori, creació d’escenaris imprevisibles i una major confrontació del tipus que es decideixi i convingui en cada moment”

El dret de vaga no és només que algunes persones puguin fer-ne, sinó que la vaga sigui efectiva, que tingui el suficient poder de coacció com per fer modificar la voluntat d’empresaris o governs. Això implica la capacitat d’aturar els mitjans de producció i no permetre esquirolatge de cap tipus. Tot el que no sigui això la converteix en una farsa sota unes normes de domesticament cada vegada més estretes.

Sense estendre’ns gaire, la via cap a la irrellevància de les vagues segueix tres principals camins:

  • Uns serveis mínims brutals. Només al darrer mes, les convocatòries de vagues a RENFE de la CGT només les poden realitzar el 3% de la plantilla. La vaga de Ryan Air té serveis del 100% en els viatges a les illes (com si tota la comunicació amb aquestes depengués d’aquesta companyia). Ampliació dels serveis mínims a les vagues de Metro a Barcelona per “contaminació” (episodi que no va causar restriccions a la circulació de vehicles privats), i un llarguíssim etcètera que en ocasions demana més personal en servei mínim que el que hi ha sense vaga.
  • La criminalització de les vagues. Conscients que la població no estarà per l’eliminació d’aquestes, almenys de moment, els mitjans de comunicació en mans del poder econòmic o polític es centren en les afectacions. Creen el context adequat per facilitar les restriccions que realitzaran els governs o promocionant un ambient per ‘regular’ més encara les vagues al sector privat. “Jo no tinc cap culpa, Em sembla bé que hi hagi vagues però sempre paguem els mateixos”.

En aquesta criminalització a nivell polític hi participa gairebé tothom. Els que ho fan obertament o els hipòcrites que filtren salaris manipulats de treballadors de Metro per a llençar a la població contra ells, les que diuen que ‘no es pot negociar amb vaga convocada’ o les que parlen en xats privats que la CGT ‘és un càncer pel sector públic’ per les diferents lluites que realitzem.

  • Creació de nous precedents, les vagues de proveïdors. Aquest punt, encara en litigi, és molt preocupant. L’economia productiva avui dia es basa en les externalitzacions dels processos productius. A tota empresa important hi ha una galàxia de proveïdors. Quan un d’aquest fa vaga, la seva capacitat de pressió ve donada moltes vegades en el dany que exerceix al negoci del client, que habitualment afegeix pressió addicional al proveïdor perquè solventi el seu conflicte.

Amb la sentència del Suprem sobre el cas Altrad (encara en recurs) s’obre la porta a que tota empresa client pugui fer esquirolatge legal, derivant la prestació de servei de l’empresa en vaga a una altra. S’acaba d’aquesta forma amb la capacitat d’aturar de forma efectiva la producció del servei, deixant molt minvada de força la vaga: el proveïdor només ha de resistir la pèrdua temporal de plusvàlues del contracte, el client tenir plans de contingència.

Resultado de imagen de vaga sonar

Amb aquest panorama, que legalment anirà a pitjor, i que pot tenir el toc de gràcia tard o d’hora en la redacció d’una llei de vaga, tenim dues alternatives com a sindicat i sindicalisme en general. La primera és seguir adaptant-nos a les normes existents i assumir-les, acceptant una estratègia que posa punt i final a la capacitat efectiva de la majoria de les vagues. La segona és incrementar el conflicte i la resposta a les agressions per defensar i compensar la pèrdua de poder de la vaga legal.

Aquí cadascú ha d’explorar noves vies (vagues “il·legals”, diferent tipus d’accions complementàries, etc.), però sembla clar que moltes passen per afegir noves formes de pressió a la realització de les vagues. I això implica normalitzar mecanismes de socialització, apertura dels conflictes laborals al territori, creació d’escenaris imprevisibles i una major confrontació del tipus que es decideixi i convingui en cada moment. Hem d’anar deixant més de banda la mirada legal per unir i enfortir de forma més decidida la sindical i social. Ens juguem molt.

Victòria sindical en Temps de Flors

Equip Comunicació CGT Catalunya

Les treballadores de l’empresa de recollida i neteja viària guanyen el pols contra l’Ajuntament de Girona

Redacció

La plantilla de recollida i neteja viària de Girona va aconseguir el passat 10 de maig guanyar el conflicte que s’havia generat a l’empresa Girona+Neta arrel de les reivindicacions que les treballadores portaven plantejant des de feia mesos. Una vaga indefinida en Temps de Flors va bastar per a que Marta Madrenas, alcalde de Girona, cedís davant les reivindicacions obreres.


Feia mesos que les treballadores de la recollida i neteja viària de Girona demandaven una sèrie de millores a l’empresa Girona + Neta, una empresa de titularitat mixta, amb un 25% de capital privat i un 75 % de l’Ajuntament. Les diverses reunions entre el Comitè d’Empresa i l’Ajuntament havien quedat en paper mullat des d’inicis d’any, i havia estat impossible a arribar a cap acord. La part patronal s’havia negat en rotund a acceptar les reivindicacions de la part obrera, referents a millores salarials i millores en les condicions laborals de les treballadores, com per exemple, l’increment salarial degut a l’increment de tasques a que s’havien vist sotmeses les treballadores.

Finalment, i degut a les constants negatives per part de l’empresa, el Comitè d’Empresa anuncià el dijous dia 2 de maig la convocatòria d’una vaga indefinida, a vigílies de la principal cita turística de la ciutat, la mostra Temps de Flors. La resposta de l’Ajuntament de Madrenas fou esperpèntica, fent una crida als ciutadans i comerciants a que reduïssin la generació de residus i que, en qualsevol cas, els acumulessin als seus domicilis i establiments mentre durés la vaga.

“tot i ser la CGT la força minoritària al Comitè, un altre cop hem estat la força determinant”

tot i ser la CGT la força minoritària al Comitè, un altre cop hem estat la força determinant Així, la vaga s’inicià un x de maig, amb un seguiment pràcticament total per part de la plantilla. En poques hores, la ciutat s’estava omplint d’escombraries i les xarxes socials treien fum responsabilitzant l’Ajuntament de Madrenas.

Tant sols un dia i mig després, l’Ajuntament de Girona es va veure obligat a seure un altre cop a la taula de negociació i allò que era un rotund “NO”, impossible de fer per problemes tècnics i/o econòmics de l’ajuntament, de sobte, va ser realitzable.

El Comitè d’Empresa va aconseguir un acord que millorava substancialment tant les condicions econòmiques com laborals de la plantilla, que entre d’altres estarien:

  • Importants augments salarials, una demanda que les treballadores reclamaven des de feia mesos ja que s’estaven realitzant més feines de les que estaven regulades al conveni.
  • L’aplicació, com a índex de referència, del IPC català en el plec de condicions
  • L’increment del nombre de treballadors que poden gaudir de les vacances en períodes no compresos entre juliol i agost. La decisió dels treballadors i treballadores que tinguin fill de poder disposar dels dies de vacances com convinguin.
  • Garantir una protecció adequada per a les treballadores embarassades.
  • Formalització de contractes de relleu en aquells casos en que els treballadors desitgin accedir a una jubilació parcial.
  • Finalment, el pagament del salari dels treballadors els dies de vaga.

Tot i que el preacord està condicionat a que el nou ajuntament entrant de Girona ho acabi validant, el fet que l’acord l’hagi signat Marta Madrenas, representant de Junts pel Sí, i la resta de forces polítiques de l’oposició hagin donat suport als vaguistes en tot moment, fa que la no ratificació de l’acord per part del nou ajuntament sigui una possibilitat poc provable.

Totes aquestes millores s’han aconseguit mitjançant la vaga i l’acció directa. Segons afirma Campoy, membre de la secció sindical de la CGT, la tasca de la CGT ha estat crucial en el conflicte: “Hem aconseguit unir la plantilla i el comitè. Al comitè UGT i CCOO estaven molt dividits i eren incapaços de plantejar cap tipus de lluita. Nosaltres hem fet una feina, que és molt dura, d’unir i mantenir la unitat del comitè i la plantilla. Aquest fet ha estat importantíssim per que la vaga funcionés i es guanyés”.

Campoy ressalta que, “tot i ser la CGT la força minoritària al Comitè (format per CCOO 4 delegats, UGT 3 delegats i CGT 2 delegats), “un altre cop hem estat la força determinant”. En aquest sentit, ha estat la CGT qui ha portat la veu cantant tant a les negociacions com al carrer.

Resultado de imagen de huelga basura girona

Un altre cop s’ha demostrat que, més enllà de la seva legislació, més enllà de les eleccions sindicals i la composició del Comitè d’Empresa, ha estat determinant la voluntat i iniciativa de mobilització de la CGT que, tot i ser minoria, ha liderat la lluita dels i les escombriaires de Girona. Una vaga en temps de flors, a poques setmanes de les eleccions municipals, amb un seguiment pràcticament total per part de la plantilla, supera qualsevol legislació i legalitat. Un altre cop la força de la unió de la classe treballadora i la força de l’acció directa i la vaga és la clau per a que les treballadores aconsegueixin allò que volen aconseguir.

Finalment, des de la secció sindical de CGT Girona + Neta, agraeixen profundament tot el suport rebut durant el conflicte i, especialment a la resta de seccions sindicals de Girona que han estat amb les companyes de neteja i al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya que han acompanyat i mostrat el seu suport en tot moment als vaguistes.

#Educació, Vaga 16M: algunes valoracions

Equip Comunicació CGT Catalunya
Sindicat d’Ensenyament CGT Barcelona

La majoria de sindicats del sector de l’educació pública no universitària van cridar mestres i professorat a secundar la vaga del passat 16 de maig. L’objectiu de la convocatòria es concretava en tres reivindicacions:

1. Restabliment de l’horari lectiu anterior a les retallades per a tot el personal d’aplicació al curs 2019/20 com a reivindicació irrenunciable. Recuperació de l’horari de permanència del professorat de Secundària.

2. Reducció de les ràtios. Cap tancament de grups a la Pública.

3. Retorn d’altres condicions retallades com: la precarietat laboral als centres educatius (conversió dels terços de jornada en mitges jornades i estabilització personal interí i substitut), retorn al caràcter lectiu de les dues hores de reducció al personal major de 55 anys, increment del personal de suport educatiu per atendre la diversitat, recuperació del poder adquisitiu perdut incloent també el retorn al reconeixement del primer estadi de 9 a 6 anys, Formació Professional pública i de qualitat, retirada del Decret de Plantilles (39/2014), etc…

Aquestes demandes no són noves, les hem estat reclamant durant els últims anys després de constatar que per part del Departament d’Educació no existeix la voluntat de revertir les retallades que va començar a aplicar al 2010 i que afecten al sistema públic.

Des de la CGT estem convençudes que només la lluita, la pressió i la mobilització poden fer revertir aquesta situació i és en aquesta tasca on centrem la nostra acció sindical. D’això en tenim concrecions, com la convocatòria de vaga del 18 de gener del 2017 (que vam tirar endavant malgrat els altres sindicats se’n desmarquessin), la del 29 de novembre del 2018, que vam fer juntament amb USTEC i ASPEPC i coincidint amb el sector mèdic. A més a més, hem participat i organitzat tancades en centres per visibilitzar la problemàtica que estem patint, d’acord a les propostes sorgides en assemblees de professorat.


L’afiliació del nostre sindicat va aprovar convocar la vaga del 16 de maig. Tot i els impediments que hi vèiem, vam creure que no podíem apartar-nos d’unes reivindicacions amb què coincidien plenament. Però a les nostres assemblees s’hi van plantejar els dubtes que després s’han confirmat. Ara ja podem dir que ell seguiment de la vaga, que segons les dades oficials va ser d’un 10%, no és satisfactori per a nosaltres. S’ha confirmat que l’ingredient de la unitat sindical (reclamada per bona part del col·lectiu docent) no es tradueix en participació.   Cada sindicat caldrà que faci la reflexió i l’autocrítica que li pertoca. La CGT fem la nostra i corroborem allò que ja vam avançar en la valoració prèvia: una vaga, sense anar acompanyada d’un pla de lluita, no es guanya.

I aquesta vaga no va anar acompanyada de pla de lluita. El primer i principal, la reduïda o nul·la implicació de la majoria de sindicats en motivar la participació als centres- n’hi ha que s’han limitat a enviar algun correu electrònic informatiu. Alguns ho justifiquen en la celeritat de la convocatòria i el breu marge de temps que ha quedat per difondre-la.  Està clar que no tots els sindicats tenen la mateixa capacitat, però l’argument de la manca de temps és poc creïble quan tot just sortim d’un procés d’eleccions en què els sindicats es van preocupar d’anar a tots centres, demanar al professorat la participació en les seves llistes, fer trucades, etc. Tot això per obtenir una representativitat que s’hauria de traduir en la tasca de difondre la necessitat de mobilització.  

D’altra banda, una vaga ha d’anar acompanyada d’altres estratègies, en la defensa de  l’educació hi hem de participar  com a societat. En aquest sentit, tant les convocatòries de vaga com la d’altres accions, han d’anar acompanyades de la solidaritat d’altres sectors, i fer la pressió necessària per condicionar els resultats.

El Departament d’Educació se n’està sortint molt bé i el seu pla s’està executant. L’aplicació de polítiques que anul·len el debat dins de les escoles juga a favor dels seus pressupostos privatitzadors i en contra de l’escola pública. Des de la CGT continuarem treballant per combatre-ho, i per revertir-ho. Continuarem a peu de carrer, a peu d’escola i a peu d’institut, per donar continuïtat a les nostres demandes fins a aconseguir que ens retornin el bé comú que ens han pres.

CEPSA encobreix l’assetjament laboral i sexual

Equip Comunicació CGT Catalunya
Dones de CGT Catalunya

Ja en el Catalunya del mes anterior, maig, la Secció sindical de CGT a CEDIPSA, escrivia un article on denunciava  l’assetjament, tant laboral com  sexual, a les estacions de servei de les benzineres Cepsa. (
https://www.revistacatalunya.cat/?p=979 )

Davant d’aquests fets les treballadores assetjades van demanar ajuda a la seva secció sindical, a la secretaria de Gènere de Catalunya, i a les Dones de CGT Catalunya. A l’última reunió de dones de CGT Catalunya, les companyes de Cepsa van venir a explicar la seva situació i van demanar recolzament i solidaritat. Com a dones anarcofeministes i sindicalistes militants de CGT varem tenir clar que si toquen a una ens toquen a totes.

D’aquesta manera es va organitzar un piquet  informatiu , de denuncia i de solidaritat  per anar a les benzineres on s’havia assetjat a les companyes : Montblanc, Vilanova i la Geltrú i Manresa.

La demanda de solidaritat es va fer extensiva a tots els  territoris , principalment aquells on anaven a intervenir com a piquets. Així unes 30 companyes i companys de Barcelona, Baix Llobregat, Sabadell, l’Anoia i La Conca de Barberà vam participar en l’acció el dissabte dia 18. Vam tornar a demostrar que la solidaritat és la nostra millor arma.

I continuarem denunciant en altres accions previstes a les benzineres de la cadena CEPSA.

BOICOT A LES BENZINERES CEPSA