Òscar Murciano, Secretari d’Acció Sindical de la CGT de Catalunya
El passat 4 de novembre s’iniciava una vaga indefinida a l’empresa de transformació de paper i plàstics Iberboard, a Alcover. Els 146 treballadors i treballadores la van seguir des del primer moment al 100%, aturant completament la producció i el sistema de cogeneració elèctrica que hi ha instal·lat. Al quart dia de vaga es certifica la victòria de la plantilla amb un document signat a mediació de la Generalitat on s’acceptava el compliment de tot allò que es reivindicava. Aquesta és la història d’una lluita decidida i victoriosa.
La fàbrica d’Iberboard té presència a Alcover amb diferents noms des del 1925, protagonitzant un bon número de lluites obreres al territori des de llavors; avui s’hi suma una més, organitzades ara des de la CGT.
Iberboard ha tingut una etapa complicada, amb concurs de creditors inclòs, i una entrada de nous accionistes liderats pel grup Grífols. L’actitud d’aquesta nova direcció ha estat molt agressiva des de l’inici, degradant el clima laboral i acumulant processos col·lectius contra les seves mesures de retallades de condicions.
“He patit durant 15 anys i ha estat ara que he vist el que pot ser un sindicat”
L’empresa incomplia els increments de conveni, implanta a més un ERTO per ‘baixada de la producció’ mentre alhora s’acumulaven centenars d’hores extraordinàries mensualment. Vist que no hi havia forma d’alterar l’actitud prepotent i explotadora dels empresaris, la plantilla va decidir en assemblea convocar vaga indefinida amb la CGT. La reacció de direcció va ser acomiadar al delegat LOLS de la CGT, un membre del comitè d’empresa també de la CGT i tres treballadors més.
Aquest fet va inflamar a la plantilla i esclatar la indignació de tal forma que ja era evident que la vaga seria massiva. Finalment, a mediació de Treball l’empresa va fer marxa enrere readmetent a tothom qui volgués, mentre que per part del comitè de vaga es va donar uns dies de termini per a veure si es podia arribar a un acord.
La proposta de l’empresa enviada unes hores abans de l’inici va ser rebutjada per la plantilla, així que el dilluns 4 de novembre a les 5 del matí el piquet de treballadores es va autoconvocar per defensar la vaga indefinida. El seguiment va ser de la totalitat de les 146 treballadores excepte la persona encarregada de processar les nòmines de la plantilla que, un cop enviat els diners, es va sumar al piquet i vaga. Únicament els directius de l’empresa van mirar de creuar la línia del piquet sense èxit. Es comentava que la grua va haver d’endur-se un d’aquests luxosos cotxes per problemes amb les rodes del vehicle.
Els torns al piquet es mantenien les 24 hores del dia, comptant amb el suport de col·lectius del territori que feien arribar material de logística, menjar, beure i llenya per aguantar les nits fredes a la fàbrica. El matí del segon dia, Iberboard va anar a buscar una persona a casa seva perquè entrés a la planta, com si això pogués alterar la paralització completa de la producció. Actes il·lògics i absurds com aquests indicaven a la plantilla el grau de desesperació de la empresa davant la potència dels efectes de la vaga.
Durant els dies que faltaven fins mediació de dilluns es van enfortir les relacions dels i les treballadores, el sentiment de pertinença a una comunitat, a una classe social. Finalment, dijous l’empresa va cedir en tot per aturar la vaga:
-Finalització immediata de l’ERTO.
-Retorn del 80% de les pèrdues temporals salarials motivades pel temps que l’ERTO va estar actiu.
-Actualització del salari al que pertoca segons conveni.
-Pagament dels endarreriments per no haver-ho fet abans.
A l’assemblea de treballadors que van ratificar l’acord els plors i abraçades es barrejaven, de vegades una cosa i després l’altre, per tornar a començar. Al dia següent un dels vaguistes explicava com quan passeges pel poble veïns i veïnes s’abracen als vaguistes, estenent l’alegria per tot el territori. Les companyes estan demanant fulls per afiliar-se, mentre la caixa de resistència creada perquè aguantessin segueix recaptant milers d’euros provinents d’ens de la CGT, col·lectius del territori i persones solidàries.
Iberboard ens mostra que és la lluita la clau de la victòria i no la mentida i traïció dels pactes socials de la rendició. Cal tirar a terra els despatxos concebuts com a barricades de la lluita sindical i social. No només per raons de comportament, si no també pràctics: Mentre el conflicte és l’únic que obre la porta dels drets, el delegacionisme només perpetua la subsidiarietat i complicitat amb la patronal.
Finalment, cal destacar el gran paper que la Federació Intercomarcal de l’Alt Camp-Conca de Barberà ha dut en aquesta vaga, enganxats cada minut als vaguistes, assessorant i alhora mantenint l’espaï autònom de les seves decisions. Aquesta tasca no és només puntual si no una més de les que realitzen habitualment i que mostren que un anarcosindicalisme motivat, alegre i actiu és clau per incrementar l’organització obrera en un territori.
Un treballador afirmava: “He patit durant 15 anys i ha estat ara que he vist el que pot ser un sindicat. Traslladeu el nostre agraïment a tota la CGT, no sabem com podem agrair i retornar el que hem rebut”.
